L'anunci de la cadena ABC -propietat de Disney- de cancel·lar de manera indefinida el programa Jimmy Kimmel Live! ha provocat un terratrèmol polític, social i cultural a gran escala als Estats Units. En plena batalla ideològica al voltant de l'assassinat de Charlie Kirk, qui va rebre pràcticament un funeral d'estat per part de Donald Trump, els principals presentadors dels programes late night del país veuen rodar els seus caps per no riure les gràcies de l'actual president dels EUA. Kimmel ha estat "apartat de manera indefinida" del seu programa per un comentari fet durant el seu monòleg de dilluns.
"Hem tocat fons durant el cap de setmana amb la colla MAGA (de les sigles Make America Great Again) intentant caracteritzar a aquest noi que va matar a Charlie Kirk com si fos diferent d'ells mateixos (referint-se a un conservador, de família mormona, en suport al Partit Republicà i amants de les armes)". En un principi, no va generar més rebombori que l'habitual entre els sectors ultres, especialment a les xarxes, que detesten fins al moll de l'os qualsevol missatge provinent de Kimmel o presentadors similars.
Al cap de tres dies, les peces van començar a moure's i finalment, en poques hores, Kimmel va saltar pels aires. Segons recullen diversos mitjans especialitzats nord-americans, el presentador de 57 anys està "completament furiós" amb la cadena i, per ara, no ha fet cap mena de comentari, comunicat o vídeo valorant la seva pròpia situació.
Qui o què suspèn Kimmel pels seus comentaris sobre Kirk?
En el context posterior a les declaracions de Kimmel entra la figura de Brendan Carr, president de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC, per les sigles en anglès). Aliat de Trump i designat a dit pel president estatunidenc, va aparèixer el mateix dimecres al matí en un pòdcast de la corda dels seguidors de MAGA i va carregar durament contra el presentador. Amb tota la seva influència, va demanar la dimissió de Kimmel sense embuts, afegint que es podia fer "a les bones o a les males". És més, va collar tant la cadena que Carr assegurava que, per forçar la destitució de Kimmel, "tindrien remeis per considerar com fer-ho".
This is what got Kimmel fired.
— Benny Johnson (@bennyjohnson) September 18, 2025
Right here. Watch.
It’s called soft power. The Left uses it all the time. Thanks to President Trump, the Right has learned how to wield power as well.
Brendan Carr is the most consequential FCC Chairman in American Historypic.twitter.com/z2NbyvV0tw
Hores després d'aquesta aparició estel·lar, Nextar, empresa propietària de 200 emissores locals -per on s'emeten els grans canals per cable fets des de Los Angeles, Nova York o Washington a la resta del país- anunciava en un comunicat que no emetria el programa de Kimmel pels seus comentaris sobre Kirk. El rebombori va començar a escampar-se a les xarxes, amb especial incredulitat, perquè el presentador ni tan sols va fer una broma feridora o passada de voltes. Unes poques hores després del comunicat de Nextar, ABC n'emetia un altre on afirmava que clausuraven el programa de manera indefinida.
I per què Nextar emet aquest comunicat? L'empresa està en procés de compra del seu màxim rival, Tegna, en una operació que supera els 6.000 milions de dòlars. Com que xoca de manera directa amb les lleis sobre monopolis, necessita el permís de l'FCC. Qui lidera l'entitat? Brendan Carr.
Com ho ha valorat Donald Trump?
Sense tallar-se ni un pèl, el president dels Estats Units ha celebrat de valent que ABC tallés el cap a Kimmel. En un missatge escrit a la seva pròpia xarxa social, Truth Social, demanava fins i tot que es destituïssin més presentadors de talk shows. "Bones notícies [per al país]: han cancel·lat el programa de Jimmy Kimmel, que ha tingut problemes d'audiència. Felicitacions a ABC per finalment tenir el coratge de fer el que s'havia de fer. Kimmel no té gens de talent, i fa fins i tot pitjors índexs d'audiència que Colbert, si fos possible. Això deixa a Jimmy [Fallon] i a Seth [Meyers], dos complets perdedors, a NBC Notícies Falses. Els seus índexs d'audiència també són pèssims. Feu-ho, NBC!", escrivia.
Diverses associacions citades per Variety, The New York Times i el Washington Post alerten de la perillositat, pràcticament única -a l'estil de Richard Nixon amb l'afer Watergate-, que un president dels Estats Units esperoni aquesta mena de cessaments a les televisions privades i esquerdi la llibertat d'expressió en programes de prime time.
És una situació similar a la d'Stephen Colbert?
No, és pitjor. El presentador del Late Show de la CBS -el programa que va fundar David Letterman el 1993- no ha estat renovat i serà cancel·lat a final de temporada. El mateix Colbert va assegurar que tot plegat era una ingerència política de Trump i la Casa Blanca perquè l'empresa propietària de la cadena, la Paramount, havia d'aconseguir fusionar-se amb Skydance a través del govern estatunidenc i l'FCC.
Colbert va ser el preu a pagar per dur-ho a terme i així silenciar un dels crítics més mediàtics del trumpisme. Ara bé, sí que existeixen paral·lelismes per les qüestions empresarials de les propietàries dels programes late night.
Aquesta situació és nova als Estats Units?
Ni de bon tros. Encara que el director de Democracy and Technology Division a l'American Civil Liberties Union, citat per Variety, assegurés que els moviments i missatges duts a terme per Carr i Trump "van més enllà del Maccarthisme", l'augment de la crispació social, política i econòmica en xoc amb la televisió ja ha estat protagonista en altres moments de la història dels EUA.
Els atemptats de l'11 de setembre de 2001 i la posterior invasió de l'Iraq el 2003 van generar un clima patriòtic que va escaldar tots aquells que criticaven les doctrines de la presidència de George W. Bush i el seu govern republicà. Casos sonats són el del mític presentador de l'MSNBC, Phil Donahue, qui va ser fulminat per oposar-se al conflicte al Pròxim Orient i donar veus contràries a la guerra. La cadena ho va negar, però arxius filtrats a la premsa corroboraven que l'NBC el va considerar "un risc polític".
Però l'ABC també va protagonitzar un cas similar ara fa dues dècades. Bill Maher, un dels més polèmics presentadors de programes nocturns, va emetre un comentari que va provocar una polseguera immensa. Va negar el fet que els terroristes que van estavellar els avions a les Torres Bessones "fossin covards", si no que ho eren aquells que llançaven míssils a quilòmetres de distància. L'allau de pèrdues publicitàries, crítiques ultrapatriòtiques i una pressió política asfixiant va empènyer que la cadena li tallés el coll. Pràcticament ningú del sector li va donar suport públic per por a represàlies. El seu cas va aparèixer a la sèrie Studio 60 on the Sunset Street creada per Aaron Sorkin que reflectia aquells anys de foscor empresarial i pressions polítiques a dojo.
El cas més mitològic és el de Walter Cronkite, considerat el millor presentador de notícies de l'època i un dels millors de tots els temps als EUA. S'encarregava de CBS News i el 1968, en plena guerra del Vietnam, va visitar el país després de l'Ofensiva del Tet. Això el va canviar profundament i en antena, amb tota la seva influència, va dir que la guerra estava "enfangada" i que els EUA havien de buscar "una sortida negociada". Cronistes de l'època van assegurar que el mateix president Lyndon B. Johnson va dir en privat: "Si hem perdut en Cronkite, hem perdut la meitat d'Amèrica". La CBS no el va poder castigar pel seu immens poder d'influència, però les pressions que va rebre van ser igual de potents.
El cas de Kimmel posa el focus ara en els altres assenyalats per Trump: Jimmy Fallon i Seth Meyers, tots dos de la cadena NBC, també propietària del Saturday Night Live. La crispació al món televisiu segueix in crescendo als Estats Units, impulsada per les reaccions a l'assassinat de Charlie Kirk.
