La primera entrevista de Salvador Illa des que és president de la Generalitat a Catalunya Ràdio s'ha produït aquest dilluns a primera hora del matí. I el cap de l'executiu ha aprofitat per repassar diferents qüestions d'actualitat -com les negociacions sobre el finançament singular amb el govern espanyol o la resposta al temporal que vindrà aquesta setmana-, a més de destacar el rol dels mitjans públics en el tractament de la informació sobre la catàstrofe de la DANA al País Valencià.
"Vostè està veient l'espectacle de desinformació que estem vivint?", ha preguntat el president. Illa ha continuat dient que "estem veient mentides i eines que faciliten molt la seva transmissió" i que, en aquest context, les empreses públiques de comunicació tenen un impacte positiu. "L'aposta que vam fer com a formació política fa uns anys de reforçar i apostar pels mitjans públics crec que té més sentit que mai", ha reiterat. També ha deixat clar que és vital que la inversió pública es dediqui a aquests per garantir informació de servei públic en situacions d'emergència.
Illa també s'ha pronunciat sobre el debat d'eliminar la publicitat a Catalunya Ràdio, un assumpte amb què el Grup Godó (RAC1 i La Vanguardia) pressionen i posen en dubte, atès que afirmen que fa l'emissora pública els fa competència deslleial. "Només a l'octubre un estudi constata que la publicitat de Catalunya Ràdio ha excedit els límits 50 vegades", publicaven en un article aquest cap de setmana. En ell feien valdre el reglament del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que estableix que no es poden superar els sis minuts per hora. Segons el Grup Godó, la cadena pública excedeix "sistemàticament" els límits del CAC derivats de les obligacions de la Comissió Europea (CE) en la matèria.
En canvi, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) defensa que són les ràdios privades les que treballen sense restriccions publicitàries, que RAC1 ostenta la major part del mercat publicitari i que, segons la legislació vigent, Catalunya Ràdio actua seguint les normes. El cap de l'executiu ha descartat, per ara, obrir la caixa dels trons i ha explicat que aquesta qüestió no interpel·la només al Govern, sinó que hi ha una sèrie de mecanismes que afecten diferents institucions catalanes, com el Parlament o el Consell de l'Audiovisual, que gestionen el Consell d'Administració de la CCMA. "El Govern és partidari que es compleixi la normativa vigent i aquells acords subscrits", ha reblat Illa.
D'altra banda, Ustrell ha posat sobre la taula l'acord per construir el nou Consell d'Administració de RTVE, en què Junts, ERC i els comuns proposen Miquel Calçada, Sergi Sol i Marta Ribas per formar-ne part, respectivament. El presentador del Matí ha preguntat al president de la Generalitat si hi ha la voluntat de crear un canal íntegrament en català dins de la corporació pública estatal, una qüestió que Salvador Illa no ha confirmat. "És un tema que fa temps que es comenta i que hi ha les possibilitats tècniques per fer-ho", ha respost.
De fet, és un debat que s'arrossega des del 2008, en què el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manel Tresserras va plantejar desenvolupar un canal en llengua catalana i que tingués cobertura per a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Llavors, Treserras va valorar que aquest projecte tindria "una gran oportunitat de negoci" i que RTVE era "l'única televisió amb capacitat legal per cobrir aquest àmbit".
