El testimoni que la periodista i humorista Ana Polo va compartir al pòdcast de Crític sobre la "relació abusiva" amb Quim Morales quan era becària de La Segona Hora a Rac1 ha servit perquè altres companyes hagin optat per explicar casos similars que han patit a diversos mitjans catalans. Les primeres a denunciar després de Polo han estat Marta Roqueta, Eva Piquer i Llucia Ramis, tot i que un informe de Mèdia.cat, l'Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, recull que més de la meitat de les periodistes catalanes ha viscut assetjament sexual a la feina.

Roqueta ha relatat que un director, que diu que ara està al Parlament i que s'ha fet públic que ha "escridassat periodistes i maltractat companyes", li va proposar escriure a la seva revista i, posteriorment, li va admetre que estava "enamoradíssim" d'ella. A partir d'aleshores, "va començar el maltractament psicològic". Al seu torn, Piquer ha explicat que un cap de redacció de 50 anys se li va "tirar a sobre" quan ella en tenia 19 i va al·legar que pensava que en tenia 25.

El cas de Ramis també és molt similar al de Polo. El director d'un diari on feia pràctiques d'estiu va demanar al cap de redacció que la convidés a sopar i a prendre una copa. Quan va refusar, la van posar a redactar teletips. El director d'una ràdio, d'altra banda, va reblar davant de tota la redacció: “Saps quin és el teu problema? Que em follaria totes les teves companyes, i a tu no et tocaria ni amb un pal”. I el director d'una altra revista la va intentar besar després de convidar-la a sopar sense motiu aparent. "Aquest home amb què surts et té molt despistada", li va dir quan va esquivar-lo.

Són experiències amb patrons molt similars que posen noms i cognoms -n'hi ha de més periodistes, com Marta Montaner (que s'ha referit al Grup Flaix), Patrycia Centeno, Elena Parreño, Gina Tost i Alba Carreres- a les dades de Media.cat, que assenyala que el 21% de víctimes han deixat el mitjà en què treballaven per aquestes situacions. En el cas de l'assetjament, la majoria ho han compartit al seu entorn de confiança, però només el 5% han recorregut a la comissió o persona encarregada del protocol d'assetjament del mitjà en què treballa.