Més de la meitat dels principals grups mediàtics espanyols estan participats per empreses estrangeres o actors del sector financer i, la majoria, tenen cadenes de titularitat complexes que dificulten a la ciutadania saber qui els controla realment. És una de les principals conclusions d’un informe recent de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que alerta de la manca de transparència dels mitjans espanyols i també de l’elevat nivell de concentració de la propietat. L’informe, titulat Anàlisi de la propietat i transparència dels mitjans a Espanya, forma part del projecte Euromedia Ownership Monitor (EurOMo) i ha comptat amb investigadors d’arreu d’Europa.
Per a l’informe de l’estat espanyol, s’ha analitzat l'estructura de propietat, la transparència corporativa i el marc legal que regula l’activitat dels 24 principals mitjans espanyols: les cinc cadenes de televisió amb més audiència (TVE, Antena 3, La Sexta, Telecinco i Cuatro), les quatre ràdios més sentides (SER, COPE, Onda Cero i RNE), els cinc diaris impresos generalistes més llegits (El País, El Mundo, ABC, La Razón i La Vanguardia), els quatre diaris nadius digitals amb més trànsit (elespanol.com, elconfidencial.com, eldiario.es i huffingtonpost.es) i sis perfils de xarxes socials d'actors informatius rellevants (3CatInfo, EDATV, Canal Red, Newtral, OkDiario i Ac2ality).
L’anàlisi ha constatat l’elevat nivell de concentració de la propietat dels mitjans espanyols, articulada entorn de cinc grans grups (Planeta, Prisa, Media For Europe, RSC i Vocento). La majoria dels seus propietaris són persones jurídiques amb una forta presència d'empreses estrangeres i actors financers. Pel que fa a la politització, l’informe conclou que no es produeix de forma directa o manifesta.
I la publicitat institucional? Manca de transparència
La proximitat entre els grans mitjans i els partits rarament és explícita en els continguts, però es fa a través del perfil de directius i propietaris amb càrrecs o connexions polítiques, la selecció de tertulians i els comentaristes. L'assignació de publicitat institucional per part de les administracions "és un instrument d'influència que, en absència d'una regulació clara, pot comprometre la independència editorial dels mitjans", segons l’estudi.
Molts dels grups mediàtics espanyols presenten estructures de titularitat complexes, amb més de dos nivells entre l'empresa editora i els titulars reals, fet que dificulta la identificació dels propietaris últims. De fet, tot i que la majoria dels mitjans indiquen la seva empresa editora, no expliciten si aquesta és propietat d’altres empreses ni fan públics els seus titulars reals o qui en són els accionistes. Tampoc no publiquen els comptes anuals, i no existeix cap obligació legal d'informar sobre els ingressos procedents de publicitat institucional. D'altra banda, només 7 dels 24 mitjans analitzats (el 29%) informen sobre el volum de la plantilla de les seves redaccions.
- Imatge de l`edifici del grup Prisa
- Wikipedia
De tota manera, l’informe exposa que la transparència és més elevada als mitjans públics i en alguns de privats, com eldiario.es (propietat directa dels treballadors i treballadores, que publica els comptes anuals) o Newtral, de titularitat unipersonal i amb una política de transparència similar.
Això no obstant, en termes generals, l’estudi remarca que el marc legal espanyol encara no s’ha adequat plenament als estàndards europeus en matèria de transparència sobre els titulars reals, el finançament dels mitjans i les garanties d'independència dels mitjans públics. El 2025, el govern espanyol va anunciar diverses modificacions legals per complir amb el reglament europeu. Però, encara ara, la ciutadania no disposa de prou garanties sobre la independència i el pluralisme dels mitjans.
Els investigadors del Departament de Comunicació de la UPF que han elaborat l’informe són Laura Pérez Altable, Eloi Camps Durban, Xavier Ramon Vegas, Ruth Rodríguez Martínez i Marcel Mauri de los Rios, del grup de recerca POLCOM-GRP.
