Judith Colell seguirà al capdavant de l'Acadèmia del Cinema Català quatre anys més fins al 2029, tal com va ratificar el passat mes de maig la Junta Electoral de la institució, que la va proclamar guanyadora per candidatura única. Una de les seves prioritats és obrir l'Acadèmia a cineastes migrants que arriben a Catalunya i convidar-los a ser acadèmics, sense cap cost, i assessorar-los i ajudar-los perquè pugui introduir-se al sector. "Se'ls ha d'ajudar i no perseguir", diu en una entrevista amb l'ACN. Per altra banda, Colell veu "imprescindible" la figura del coordinador d'intimitat als rodatges i fa èmfasi en el fet que han d'estar formats per exercir la feina.

Colell afronta el seu segon mandat fins al 2029 "amb moltes ganes" per tirar endavant projectes que els hi van quedar pendents. Destaca que han entrat nous membres a la Junta i que hi ha "una certa renovació". La presidenta de l'entitat diu que alguns no podien seguir a la Junta perquè ja portaven vuit anys i altres no han seguit per qüestions laborals.

De fet, l'acompanyaran en aquest segon mandat el director del D'A Festival de Cinema de Barcelona, Carlos R. Rios, els directors Marcel Barrena i Alba Cros, la directora i actriu Elena Martín, els productors Tono Folguera i Àngels Masclans, el compositor Arnau Bataller, la directora de fotografia Gina Ferrer i la dissenyadora de producció Marta Bazaco. No seguiran en aquest mandat Carla Simón, Eduard Sola, Maria Molins, Ana Pfaff, Sílvia Quer i David Verdaguer.

Un dels "punts principals" del nou mandat és l’obertura de l’Acadèmia a les persones migrants, que es dedicaven al cinema al seu país, amb acompanyament i assessorament per a la integració a la indústria catalana. Explica que és un tema que li preocupa molt i que coneix a través d'ONG i del Tercer Sector i que hi ha moltes persones migrants que arriben a Catalunya i que en el seu país d'origen es dedicaven al cinema. "Són gent que ha hagut de marxar per guerra, per fam, per falta de drets socials o són homosexuals i són del col·lectiu LGTBI, i al seu país està perseguit. Són persones que arriben aquí i no tenen ni la més remota idea de com introduir-se dins del sector".

Per això, proposa convidar-los a ser acadèmics sense cost i això els permetrà a tenir accés a les trobades, festes i taules rodones, que organitza l'entitat. Llavors, els acadèmics voluntàriament es podran inscriure en una llista de les diferents especialitats per poder entrar en contacte amb altres cineastes i que se'ls pugui acompanyar i ajudar i donar-li directius i informació. "Això pot ser una manera d'ajudar a aquestes persones migrants i se'ls ha d'ajudar, no se'ls ha de perseguir".

L'Acadèmia començarà a treballar en aquest projecte a la tardor amb l'organització de les primeres activitats. "Aquest és un dels primers projectes que volem engegar", indica. Creu que la iniciativa es podria donar a conèixer parlant amb les ONG que treballen amb cineastes migrants.

Nova seu

L'Acadèmia, que actualment està en un dels annexos de la SGAE al Passeig de Colom de Barcelona, s'ha fixat com a objectiu inaugurar una nova seu en aquests quatre anys, que de moment encara no saben on s'ubicaria. "Sé el que ens agradaria, el que més o menys volem i el que necessitem per fer créixer l'Acadèmia i l'activitat".

Colell aposta per obrir la seu a la ciutadania, un espai en el qual fer projeccions, trobades amb actors, directors o productors que venen a Barcelona, masterclass, taules rodones, i "donar a conèixer el cinema català i convidar a la gent del carrer". Defensa que és molt important que l'Acadèmia del Cinema Català s'obri a la ciutadania.

La candidatura es va fixar també l’augment d’acadèmics i l’increment del pressupost de la institució, que permeti una millor dotació de projectes clau com els Premis Gaudí, el Departament contra els abusos en el sector audiovisual i les arts escèniques, el Cicle Gaudí i el Catalyst for Talent. Colell també va proposar portar a votació dels socis una reforma dels estatuts que ampliï la Junta fins a un màxim de quinze persones, per tal d’assolir la màxima representativitat de les especialitats del cinema.

Coordinador d'intimitat

Preguntada pel coordinador d'intimitat als rodatges, explica a l'ACN que és una figura per a quan hi ha escenes íntimes i que no necessàriament han de ser escenes de sexe, aclareix. Són escenes que requereixen una certa intimitat. Colell creu que és molt important aquesta figura, però sobretot que aquestes persones que exerceixin aquesta funció tinguin formació i si no existeixen formacions s'han d'implementar, reclama. Sigui com sigui, la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català veu "imprescindible" la figura del coordinador d'intimitat als rodatges.

Servei d'Atenció a les Víctimes de Violències Masclistes

L'Acadèmia del Cinema Català va atendre 46 persones entre el 2024 i la primera meitat del 2025 per situacions d'abús, assetjament o agressió sexual, tant en el context laboral (el 82% dels casos), com en l'acadèmic (l'11%) o en entorns de parella o comunitaris (7%). Tots els casos els ha atès el Servei d'Atenció a les Víctimes de Violències Masclistes i LGTBI-fòbiques al sector audiovisual i de les arts escèniques impulsat per l'Acadèmia.

Colell manifesta que les xifres han crescut molt en aquests darrers anys. Destaca que, per una banda, és una mala notícia, però afegeix que l'important és que la gent "s'atreveixi a parlar-ne. Moltes vegades no són persones que venen a denunciar, perquè aquí no som un servei on es pugui fer la denúncia, sinó que venen a assessorar-se. Per a mi és una bona notícia que això hagi crescut, perquè vol dir que estem trencant una mica la por d'acostar-se a preguntar i a demanar ajuda, a dir com podem ajudar".