Carla Simón ha trepitjat aquest dimecres la catifa vermella de Canes amb Romería, el seu nou llargmetratge, i ha rebut una sonada ovació només entrar al Palais des Festivals. La cinta, que irromp en la cursa per la Palma d'Or del festival més prestigiós del món, tanca la trilogia autobiogràfica de la directora, que continua explorant les seves arrels. Ara se serveix del dietari de la seva mare biològica per reconstruir la vida de la família paterna de Galícia.

En una entrevista amb l'ACN des de la ciutat francesa, Simón ha assegurat que Romería és un film "amb molts més riscos" que vol recordar una generació -la dels seus pares- educada en una societat reprimida i conservadora que va "trencar amb tot". "Volia parlar-ne evitant tant el judici com el romanticisme", ha confessat.

La cineasta considera que en aquesta pel·lícula narra la història de moltes famílies, trencades pel "tabú" de la sida i el consum de drogues. "Són fets que han costat de pair i que han portat enterrar certs records fent una gestió difícil de la memòria", ha opinat en declaracions a l'agència.

Simón ha donat per tancat amb aquest llargmetratge el cicle centrat en les relacions familiars, tot i que considera que les continuarà tractant en futurs projectes. "Les famílies són un pou d'històries sense fons, amb relacions complexes perquè no les escollim i tenen una motxilla molt gran", ha asseverat.

La pel·lícula transcorre a dues velocitats, l'actual i la de la Transició, i compta amb un repartiment que conformen un cop més actors professionals i novells, amb noms com Tristán Ulloa, Mitch Robles, Celine Tyll, Miryam Gallego, Janet Novás, José Ángel Egido i Sara Casasnovas, a més de l'equip tècnic habitual de la cineasta.

Confessa un nou projecte cinematogràfic

Simón no s'atura amb Romería. Amb el nou projecte que ja té en ment, un musical flamenc neorealista, no descarta incloure referències a l'univers familiar allunyat de la família, però només de manera tangencial. La cineasta ha considerat que cada pel·lícula és un "repte nou" del qual aprendre, tot i que evita tornar a veure les seves pel·lícules anteriors perquè hi veu "errors" o "aspectes que ara faria diferent". "L'exigència no s'acaba mai", diu somrient.

Malgrat això, se sent satisfeta d'identificar una "coherència" en la seva trajectòria cinematogràfica i creu que cada una de les pel·lícules de la trilogia l'han "fet créixer" en algun sentit. Romería, per exemple, diu que la història "demanava a crits" retratar-la d'una manera més externa que les anteriors. "La càmera demanava distància i per això hi barrejo imatges simuladament domèstiques d'una noia de 18 anys amb interès pel cinema i buscant la seva mirada", ha descrit.