Alemanya posa llenya al foc d'Eurovisió. El canceller Friedrich Merz ha donat suport a la mesura que el país germànic es retiri de l'edició de 2026 si la Unió Europea de Radiodifusió (UER) expulsa Israel. El posicionament de Merz i d'Alemanya és el primer en favor dels hebreus en aquesta qüestió geopolítica que involucra el Festival d'Eurovisió. L'estat espanyol, Irlanda i els Països Baixos ja van traslladar l'amenaça que no participarien en el pròxim concurs europeu de la cançó si no es prohibia l'accés a Israel "pel genocidi comès a Gaza i a Palestina".
Merz, preguntat per si Alemanya hauria de renunciar de manera voluntària la seva participació a Eurovisió, que en la pròxima edició se celebrarà a Viena, ha afirmat que "hi donaria suport". Ara bé, el motiu xocava frontalment amb alguns dels seus aliats europeus i de l'OTAN. "Crec que és un escàndol que s'estigui discutint. Israel hi ha de ser", ha explicat a la cadena ARD. A l'entrevista, Merz ha estat contundent i ha estat el primer líder dels principals països del Vell Continent que es pronuncia a favor d'Israel en la qüestió d'Eurovisió.
El canceller alemany ha fet trontollar una situació que caldrà resoldre en la pròxima assemblea de la UER. La institució de cadenes públiques a Europa va avançar la seva reunió per a principis de novembre i intentar determinar, en diverses jornades, que caldrà fer amb el paper d'Israel per a la pròxima edició del 2026.
La pressió sobre els organitzadors del concurs ha anat en augment durant setmanes, i diverses cadenes de televisió, entre elles l'espanyola, la irlandesa i la neerlandesa, han amenaçat de retirar-se si no s'exclou a Israel, com sí que va fer la UER amb Rússia l'any 2022 per la invasió a gran escala sobre Ucraïna.
Espanya no hi anirà
La reacció més contundent va ser la de l'estat espanyol. Espanya va decidir a mitjans de setembre que no acudirà al Festival d'Eurovisió del 2026 si Israel hi participa. El Consell d'Administració d'RTVE va aprovar el dimarts 16 de setembre al matí una mesura proposada pel president de la corporació estatal, José Pablo López, en el que va suposar un nou acte de pressió per part d'Espanya contra l'ofensiva israeliana a Gaza. La corporació espanyola se sumava així a Irlanda, Eslovènia, Islàndia i els Països Baixos, que també van assegurar que no compartirien escenari ni festival amb Israel per la massacre en terres palestines.
El moviment d'Espanya és important en el context d'Eurovisió, perquè és considerat un dels Big Five (Cinc Grans) finançadors de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), l'encarregada de gestionar i dur a terme Eurovisió. La mesura impulsada pel mateix López -qui ja va encendre una polèmica en l'edició del 2025 amb un missatge emès per La 1, amb conflicte diplomàtic inclòs- provocava una crisi a la cúpula del festival. Alemanya, però, ha decidit xocar amb les opinions de diverses nacions europees.
Bèlgica, Finlàndia, Dinamarca i Noruega no s'han pronunciat al respecte de manera positiva. Tampoc Àustria, que podria ser un altre dels grans europeus en quedar-se fora. Veient totes aquestes circumstàncies, la UER va allargar el termini per confirmar si els països volien participar o no fins a mitjans de desembre.
