Fa poc més d'un any, es va emetre per primer cop una sèrie turca a casa nostra i, des d'aleshores han anat guanyant terreny en detriment de la producció pròpia

Per David Montufo

Sembla que les sèries turques han vingut per quedar-se. Però tot va començar el gener de 2018, quan 'Nova' va decidir estrenar 'Fatmagül' amb un èxit inesperat i poc després, al novembre d'aquell mateix any, Divinity va decidir emetre 'Kara Sevda'. A partir d'aquell moment, les cadenes temàtiques van apostar per les sèries turques i l'audiència va respondre molt generosament a aquesta nova temàtica.

Ara bé, no va ser fins al juliol de 2020 que Atresmedia va fer un pas més i va apostar per una sèrie turca al seu principal canal, Antena 3. Era el primer estiu de la pandèmia i el grup audiovisual va creure que era el moment oportú per arriscar. Donat l'èxit de l'estrena, 'Mujer' va ocupar tres nits en horari de màxima audiència. A partir d'aquí, la cadena va seguir omplint les nit amb altres ficcions turques com 'Mi hija', que va ser la sèrie més vista de la temporada 2020-2021. Telecinco també va voler provar sort i va adquirir 'Love is in the Air' que, encara que no va obtenir l'èxit esperat, ara triomfa al canal temàtic Divinity, amb màxims històrics de quota de pantalla.

La bona acceptació de la ficció turca, ha farcit la graella d'Antena 3, amb noves sèries com 'Inocentes' o 'Infiel' al prime time. Però el cas més destacat s'ha produït a la tarda, amb la suspensió del concurs diari 'Ahora caigo', després de 10 anys en emissió, pel nou drama 'Tierra Amarga'. Una decisió que ha provocat un terrabastall a la franja. Antena 3 ha passat de tenir un 8% de quota a superar algunes tardes al totpoderós 'Sálvame Naranja' amb quotes d'entre el 14% i el 16%.

"L'espai de les sèries turques ha passat de 461 hores d'emissió en obert l'any 2018 a 3.286 hores al 2020"

Segons recull l'informe de la consultora Dos 30', l'espai de les sèries turques ha passat de 461 hores d'emissió en obert l'any 2018 a 3.286 hores al 2020. Una xifra que encara creixerà més aquest any, després de l'anunci de TV3 que ha decidit sumar-se al fenomen amb la sèrie turca 'Bir Aile Hikayesi' ('Germans'). Però a la pública, l'èxit que ha tingut la sèrie italiana 'El Paradís de les senyores', ha provocat que la cadena ja estudiï emetre-la a diari i retallar el programa de la Melero.

Basant-me en aquestes dades, i en l'estructura de l'actual graella televisiva, és evident que l'hegemonia de la ficció turca està amenaçant la producció pròpia. I no vull dir que no es pugui apostar per ficció estrangera, de fet, penso que és el que ens espera durant un temps; però sí que crec que hi ha un problema en el seu abús. Les sèries cada cop tenen menys èxit en la seva emissió en obert, a causa de l'auge de les plataformes digitals, on es poden veure sèries quan la persona vol. Tot i això, les cadenes de televisió han sabut arribar a acords amb les plataformes per tal que la seva producció sigui rendible i emetre-la abans a la carta. No crec que l'aparició de les sèries turques sigui un problema determinant per a les sèries d'aquí.

No és el primer cop que l'abús d'una temàtica es dóna a televisió. El patró és bastant semblant sempre: quan una temàtica funciona, aquesta s'esprem a fons fins que s'esgota als espectadors. Es pot posar d'exemple les telenovel·les llatinoamericanes com Pasión de Gavilanes, qualsevol polèmica d'impacte a la premsa del cor, o fins i tot l'actualitat política als programes d'actualitat. Però el baix cost que suposa als grups audiovisuals l'adquisició dels drets de produccions turques, ha estat un revulsiu.

"Les històries sempre són protagonitzades per parelles heterosexuals que viuen experiències i aventures molt estereotipades"

L'època de les famoses telenovel·les caribenyes ja va passar, i ara ha arribat el moment d'unes versions més modernes d'aquest gènere. Tot i que "modernes" entre cometes, perquè les històries sempre són protagonitzades per parelles heterosexuals que viuen experiències i aventures molt estereotipades. Per torna, cal dir que és evident que aquestes sèries agraden a l'audiència, ja que les xifres així ho fan evident. Però cal omplir 3 o 4 nits del prime time a la setmana de sèries turques? Cal renunciar a programes de producció pròpia per posar-hi una telenovel·la turca?

Tots aquests elements s'han de posar a la balança. És un producte que ha despertat l'interès de gran part de l'audiència, surt molt rendible… i no hi ha cap problema en què tinguin el seu espai a la televisió. Més faltaria! Però sí que espero que no es caigui en el remei fàcil i simple, i se sàpiga no fer un abús d'aquesta temàtica. Sobretot, per tal de cuidar als espectadors i, en segon lloc, perquè tenim un gran planter d'actors i periodistes, capaços de fer grans coses com així ho han demostrat al llarg dels anys.