"Els catalans hem patit molt en els últims anys, però potser cal ampliar l’espectre de preocupacions i no entrevistar cada setmana a l’enèsim encausat per la justícia espanyola"

Per David Vidal

Jordi Basté arrancava el nou curs radiofònic amb una frase molt representativa de com es viu actualment la política a Catalunya: "Aquest estiu ha estat estrany si el comparem amb d’altres. Poc politiqueig, dit d’una altra manera, pocs polítics i molts neguits". Després d’anys de debats encesos on els polítics han estat les veritables 'starlettes' dels mitjans de comunicació catalans, els nous temps de "diàleg" i desencantament generalitzat han propiciat un canvi en les prioritats de l’agenda mediàtica. Pot sonar a discurs "podemita", però els espectadors ja no busquen un reguitzell de ganivetades entre egos polítics sinó més aviat canals d’informació per resoldre els seus problemes del dia a dia. I així ho assenyalen els audímetres.

"Només cal veure com va pujar l'audiència de TV3 amb la ridícula detenció de Puigdemont a Sardenya"

Sense conflicte, no hi ha espectacle, i ja fa mesos que la guerra entre Catalunya i Espanya té més de batalleta de casal de jubilats que d’espurna per encendre audiències milionàries. La televisió pública de Catalunya ha vist com a mesura que baixava el suflé processista també ho feia la seva audiència. És incontestable que les derivades del conflicte català segueixen despertant l’interès del públic, només cal veure com van pujar els magazíns de TV3 amb la ridícula detenció de Puigdemont a Sardenya, però els estralls de la repressió ja no són suficients per a alimentar de contingut la graella setmanal de tota la cadena.

TV3 continua sent la referència informativa dels catalans, d’això no hi ha cap dubte, però ja aniria sent hora de trobar nous estímuls per continuar fent de "la nostra", la televisió més vista de Catalunya. Les dades d’audiència dels TN i dels programes d’entreteniment nocturn s’han mostrat impertorbables al pas del temps, però no succeeix el mateix amb els formats d’actualitat, on si que cal fer una mica de reciclatge i adaptar-se als nous paradigmes televisius. Els registres del ‘Tot es mou’ de l’Helena Garcia Melero són insostenibles actualment, molts dies per sota del 10% de quota, i el 'FAQS' de la Cristina Puig ha començat la nova temporada en hores baixes.

"El problema d’arrel del magazín de tardes de TV3 rau en el fet que fa 20 anys que veiem el mateix format televisiu post "culebrot".

Van tard, però sembla que l’alarma comença a sonar a Sant Joan Despí. Els primers a posar-se les piles han estat els companys del 'Tot es mou', que han reconvertit el programa del divendres en un espai de cites per a totes les edats rebatejat com a 'Tot és amor'. No sabem massa si aquest era el canvi que requeria el programa, però que hi hagi l’Elisenda Pineda al capdavant sempre és motiu de celebració. El problema d’arrel del magazín de tardes de TV3 no rau tant en la dependència processista, que també, sinó en el fet que fa 20 anys que veiem el mateix format televisiu post "culebrot". Les mateixes dinàmiques, les mateixes taules i els mateixos senyors i senyores vestits d’empleats de banca.

Al 'FAQS’ el problema és un altre. Tot i presentar una proposta estètica i orgànica envejable, el Procés i les seves derivades monopolitzen la majoria de tertúlies i entrevistes. Sí, els catalans hem patit molt en els últims anys, però potser cal ampliar l’espectre de preocupacions i no entrevistar cada setmana a l’enèsim encausat per la justícia espanyola... I si us plau, ja que teniu a un animal televisiu com la Rahola, aprofiteu per fer-la enfangar en altres qüestions i que no ho acabi derivant tot en el monotema.

Tots ells tenen l’exemple a seguir a la mateixa cadena, només cal anar a la franja de matí i migdia per trobar un format adaptat a les noves dinàmiques televisives. Enganxat al directe i amb una proposta visual atractiva, 'Planta baixa' ha demostrat que es pot seguir fent audiència amb una aposta informativa que va més enllà d’un únic tema. Combinant veus més joves amb primeres espases de la comunicació, donant visibilitat a discursos poc habituals en els grans mitjans i trencant amb els elements formals per oferir una proposta carregada de dinamisme. Sí senyor Sanchis, aquest és el camí, hi ha vida més enllà del Procés.