El crític de TV, David Vidal, analitza la repercussió que han tingut els especials de Joan Manuel Serrat i Andreu Buenafuente a TV3

En aquest 2022 no només els torrons tornaven a casa per Nadal, també ho feien dos dels grans noms de la cultura catalana: TV3 obria la porta, i la cartera, per rebre l’Andreu Buenafuente i el Joan Manuel Serrat. Dos especials nadalencs que, si tenim en compte les dades d'audiència, van fer les delícies de la concurrència.

El primer d’arribar a casa va ser el noi del Poble-sec. Coincidint amb el seu final de carrera als escenaris, la televisió pública catalana emetia divendres 23 el recital del cantautor al Palau Sant Jordi. Un esdeveniment cultural que va congregar més de 400.000 espectadors i va arrasar la competència amb un excel·lent 23,8% de share.

Més enllà de l'encertada decisió de TV3 d'emetre el concert, televisivament parlant no hi ha gaire més a valorar. Tot va anar segons l'esperat. Lamentablement, però, tot i la gatzara col·lectiva que van provocar els himnes del Serrat, el soroll dels talibans del catalanisme va acabar embrutant el seu comiat.

"El canvi idiomàtic del cantautor, que tot i ser innecessari no deixa ser anecdòtic, va ser utilitzat pels quatre habituals per atacar el cantant"

En resum: resulta que un troglodita que hi havia al públic del concert del Serrat, en un moment determinat de parlament del cantant, va demanar cridant que s'expressés en castellà. El cantant, lluny d'escopir-li a la cara per la seva mala educació, va decidir acabar el discurs en la llengua del Vargas Llosa. I ja van sortir les feres: ni el Nadal vam poder gaudir tranquils per culpa d'aquest nou debat estèril que es va generar a les xarxes.

El canvi idiomàtic del cantautor, que tot i ser innecessari no deixa ser anecdòtic, va ser utilitzat pels quatre habituals amb problemes de trànsit intestinal per atacar el cantant. De cop i volta, semblava que el Serrat tingués la culpa de tots els mals que pateix la nostra llengua. La realitat és que n'hi ha molts que li tenien ganes per no ser de la corda independentista i van aprofitar l'ensopegada del músic per deixar sortir tot el seu verí. Algunes cares conegudes, amb poca feina i pànic a caure en la més absoluta intranscendència, també s’hi van abonar.

"Són els mateixos que santifiquen el Messi i no gosen escriure ni mig tuit per censurar la seva incapacitat per parlar el català"

Policies del catalanisme amb altes dosis d'hipocresia. Genteta que viu d'assenyalar els altres i que tenen la potestat de repartir carnets del bon català. Són, de fet, els mateixos que santifiquen el Messi i no gosen escriure ni mig tuit per censurar la seva incapacitat per parlar el català. Això sí, demanen al Serrat la perfecció curricular. Ell, que va portar les seves paraules d'amor per mig món i és la banda sonora de tres generacions de catalans.

Però tornem a la tele. El gran fenomen d'audiències d'aquestes festes va ser la tornada de l'Andreu Buenafuente a TV3. Un repàs de l'any en forma de monòleg que va acumular una mitjana de gairebé 600.000 espectadors i que va superar el 28% de share. Dades que el situen entre un dels programes més vistos del 2022 a la televisió catalana.

Aquí també hi ha qui es va queixar (sou molt pesats!), en aquest cas pel cost econòmic del format. Es deuen pensar que a la tele només hi treballa el senyor que surt a la pantalla durant cinquanta minuts, deixant de banda tot l’equip invisible que treballa durant dies i dies per tirar endavant els productes televisius. I la veritat és que és un sector bastant precari.

"Buenafuente ens va tornar a demostrar que en l'art de la comèdia és el millor que ha passat per casa nostra, amb permís de les Teresines"

Deixant de banda les qüestions econòmiques, l'Andreu i el seu equip van fer un servei excepcional. El còmic ens va tornar a demostrar que en l'art de la comèdia és el millor que ha passat per casa nostra, amb permís de les Teresines. Buenafuente va oferir un monòleg brillant en contingut i en forma. Un combinat perfecte entre el costumisme del nostre dia a dia i la sàtira politicosocial.

Amb la tranquil·litat que aporten els anys, i la seguretat que donen els diners, Buenafuente ja ha arribat en aquell punt que diu el que li dona la gana. El còmic reusenc no només té talent pel que diu, sinó també per com ho diu. Les pauses, les cares, la forma de caminar…

"Va fer un monòleg massa centrat a acontentar els clients "tevetresians"

Si hagués de posar un però, per donar-me una mica d'entitat i no semblar un fan, trobo que va fer un monòleg massa centrat a acontentar els clients "tevetresians". Els temes i les referències estaven pensades per ser enteses pel públic habitual de la cadena. No va arriscar en aquest sentit, sabia per on anirien els aplaudiments i les riallades del públic que aniria a veure'l a Lleida, i va assegurar el tret. Però, vaja, que el “Curraràs” va ser una meravella d'aquelles que donen valor a l'audiovisual català. Ben tornat, Andreu.