Fa deu anys que el periodista Guillem Sánchez va començar a destapar, des d'El Periódico, els abusos ocults en col·legis religiosos de Catalunya. El 2024, la investigació va fer el salt a la pantalla amb l'emissió de La fugida, un documental emès a TV3 que il·lustrava amb testimonis els casos de dos capellans acusats d'abusar de menors i que van ser traslladats a Bolívia per encobrir els fets. Ara, aquest dimarts, 3Cat estrena una nova producció de tres capítols que revela casos d'abusos sexuals en entorns educatius religiosos. Parlem amb Sánchez sobre què implica asseure's a parlar amb les víctimes i sobre el paper del periodisme a l'hora de relatar d'històries tan delicades com aquestes.
Què veurem de nou en aquesta segona entrega de La fugida?
Des que vam començar a destapar els abusos que amagaven els col·legis religiosos catalans, cada vegada que hem publicat un cas, n’han anat sortint de nous. Així vam arribar al 2024 amb la producció i emissió de La fugida, que va tenir un gran impacte per la cruesa amb què es relataven els fets. Arran d’aquestes històries, s’ha obert la possibilitat de fer una segona part: La fugida: veritats ocultes. En aquesta docusèrie intentem explicar com, des d'un punt de vista periodístic, es pot combatre aquest encobriment, i ho fem gràcies als testimonis. Hi apareixen casos com el d'una persona que relata abusos d'un sacerdot a Alella; víctimes d'un missioner escolàstic enviat al Senegal; o el d’un informàtic del Pare Manyanet que va trobar accidentalment quaranta gigues de pornografia infantil a l'ordinador d'un sacerdot en contacte amb alumnes del Sant Andreu. A banda d'això, el projecte planteja moltes preguntes de fons, com ara què ha de fer la societat amb aquests agressors sexuals, sabent que són criminals però que mai no han estat jutjats, bé perquè els seus crims van tenir lloc fora del territori espanyol, o bé perquè ja han prescrit segons la llei vigent.
Com és el moment d'asseure's davant les víctimes i escoltar-les explicar situacions tan vulnerables?
Com a periodista, intentes fer-te responsable de la informació que t’estan donant i entendre que ells estan sent molt generoses compartint vivències que, d’una banda, són doloroses i, de l’altra, que per a molta gent haurien de ser motiu de vergonya. Ara, com ells mateixos deien ahir a la preestrena, han entès que la vergonya i la por han de canviar de bàndol, i que no han de tenir ni vergonya ni por. Assumim aquesta responsabilitat compartida amb tota la cura que mereix. A partir d'aquí, cal fer la feina del periodista, que és contrastar. No som gent que no filtrem, som gent que hem de tenir tota la sensibilitat del món i que hem de fer-nos responsables davant de relats tan delicats com que t'estiguin explicant un abús que algú va patir quan era petit. Això és el que fem a La fugida, intentar contrastar-ho tot per entendre què va passar en aquests col·legis durant tantes dècades.
Heu pogut parlar amb jesuïtes o els maristes?
En el cas de la primera entrega, els jesuïtes sí que hi van participar, i jo crec que el documental creix gràcies a la seva participació. En el cas de La fugida, veritats ocultes, també hi participen tant els col·legis com un portaveu del Pare Manyanet.
Continua en peu la investigació? Creu que acabaran sortint més casos a la llum?
Cada vegada que es publiquen nous casos acostuma a passar –tot i que no sempre– que n'apareixen de nous. Si la gent continua tenint ganes d'explicar la seva història i creu que els periodistes podem ajudar-la a fer-ho, nosaltres hi serem i continuarem fent la nostra feina.
Quin paper té 3Cat a l'hora d'emetre un documental d'aquesta categoria i sobre un tema tan delicat? Us sentiu orgullosos de veure'n el resultat?
Té un paper de servei públic i jo particularment estic molt agraït que hagi confiat en nosaltres per explicar-ho. Tant de bo ens sentim orgullosos d’haver tingut la valentia d’escoltar les víctimes i d’intentar entendre millor què va passar aquí durant tants anys.
