ERC ha registrat al Congrés una bateria de preguntes al govern espanyol per demanar explicacions per escrit a l'Executiu pels bloquejos d'adreces IP executats per la Lliga, avalats judicialment per combatre la pirateria de retransmissions esportives. D'aquesta manera, un partit polític ha portat per primera vegada a la cambra baixa espanyola l'estratègia antipirateria de la patronal del futbol a l'Estat presidida per Javier Tebas.
Els republicans s'han sumat a les queixes de les associacions de consumidors i d'algunes empreses pels efectes col·laterals "massius" que ha afectat serveis legítims com Steam, X (Twitter) l'Ajuntament de Madrid, CaixaBank, Twitter, Microsoft i Snapchat, entre altres. En el text presentat al Congrés, denuncien que això posa en risc la neutralitat de la xarxa i la llibertat d'informació.
Segons es desprèn de l'exposició de motius, ERC adverteix que aquest fenomen, conegut com a LaLigaGate, planteja un precedent "preocupant", ja que assenyalen que hi ha un poder d'una empresa privada per ordenar bloquejos massius "sense prou control democràtic ni garanties per als drets fonamentals". En aquest sentit, consideren urgent que l'Estat intervingui per establir criteris clars, proporcionats i judicialment supervisats per a qualsevol bloqueig de continguts, evitant danys col·laterals i protegint la llibertat digital.
Per això, ERC pregunta a l'executiu de Pedro Sánchez quines mesures té previstes perquè els bloquejos respectin el principi de proporcionalitat i no vulnerin drets fonamentals i qüestionen si el Govern considera necessari establir un marc normatiu que exclogui sistemes de bloqueig amplis i indiscriminats que afecten webs legals. "Una empresa privada no pot actuar de manera impune i indiscriminada per defensar el seu negoci. Per molt important que sigui, ja que cobren 120 euros al mes", ha reblat el líder republicà a Madrid, Gabriel Rufián, en un missatge a X.
En aquest sentit, ERC qüestiona el paper que exerceixen els organismes reguladors com la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en la supervisió d'aquest tipus de bloquejos. A més, pregunta si el govern espanyol pensa regular la intervenció d'empreses privades en el control de l'accés a internet, assegurant que qualsevol bloqueig requereixi una ordre judicial explícita amb àmbit i durada determinats.
Finalment, sol·liciten conèixer les valoracions que fa l'executiu de les queixes plantejades per empreses i associacions d'internautes, si es preveu facilitar mecanismes de reclamació o indemnització pels perjudicis esmentats. També si està considerant la definició d'un protocol clar entre els perjudicats i les operadores per ser notificats amb antelació i evitar suspensions errònies de servei.
L'últim Clàssic de lliga i la caiguda d'internet
La Lliga, l'associació esportiva privada presidida per Tebas i que està formada pels 20 equips de primera divisió i els 22 de segona, va bloquejar les pàgines web de l'Ajuntament de Madrid, CaixaBank, Twitter, Microsoft i Snapchat, entre altres, coincidint amb el Clàssic amb què els culers van segellar el títol a l'Estadi Olímpic Lluís Companys el maig passat.
La patronal bloqueja les adreces IP que considera que duen a terme aquestes pràctiques. Si bé, això va afectar altres webs allotjats a Cloudflare, una empresa tecnològica que proporciona serveis de seguretat, i va provocar que els usuaris no poguessin accedir-hi. De la mateixa manera, en altres ocasions va passar amb els de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE), el grup musical Doctor Prats i l'ONG Osona contra el Càncer.
