"S’ha apartat a Antonio David dels platós de Mediaset, però Alessandro Lecquio seguirà treballant a Telecinco com a tertulià?"

Per Lorena Vázquez

Caro Dado, tu que estaves tan tranquil i mira la que s’ha liat al teu voltant. La sèrie documental de Rocío Carrasco ha destapat la caixa dels trons. I més que trons, a la caixa hi ha molta merda. Quan la filla de Rocío Jurado va sentenciar la ja famosa frase de “perro no come perro”, referint-se a les crítiques que ha rebut històricament per part d’Alessandro Lecquio, ja esperàvem amb candeletes la reacció del comte italià.

Et vas indignar amb la vehemència a la que ens tens acostumats i, al dia següent de l’entrevista de Rocío Carrasco, vas defensar-te des del programa de l’Ana Rosa Quintana, en el què col·labores assíduament, assegurant que tu mai has estat "denunciat per maltractament i tampoc mai he estat condemnat per maltractament”.

Antonia Dell’Atte, que esperava impacientment el seu torn ja feia uns anys, va saltar ràpidament al terreny de joc per esclatar a les xarxes socials i dir-hi la seva. I és que la incontrolable ona expansiva del testimoni de maltractament i violència de gènere de Rocío Carrasco contra el seu exmarit, Antonio David Flores, està fent tremolar els ciments de l’anomenada premsa rosa i també dels seus protagonistes.

Dell’Atte, va publicar al seu compte d’Instagram una fotografia d’una denúncia que va posar en contra d’Alessandro Lequio, l’any 1991, per “abandonament de la llar i maltractament físic i psíquic” i la va acompanyar de diferents missatges i vídeos per carregar contra el seu exmarit i qualificar-lo de mentider i maltractador. “M’has maltractat i m’ho has dit tu mateix”, ha assegurat mirant a càmera. “La hipocresia i la misogínia de determinada premsa per amagar la meva veritat, la del meu botxí, el meu exmaltractador @alessandrolequiosr (…) Les meves proves les he portat als tribunals, no a un plató per fer judicis paral·lels (…) A mi m’han cregut els jutges”.

Antonia també va aprofitar per demanar a les víctimes de violència de gènere que denunciïn: “A les dones maltractades l’únic que puc dir-los és que obtinguin proves i tinguin el valor per denunciar“. Però com sol passar en les explosions no controlades, s’han provocat danys col·laterals i les presentadores María Teresa Campos i Ana Rosa Quintana, amb dedicatòria exclusiva, han estat titllades d’encobridores per mantenir a Alessandro com a col·laborador. Veurem si hi ha resposta.

I ara, què fem amb aquest testimoni? Li donem credibilitat o, per contra, ignorem les seves manifestacions perquè ens resulta molesta i histriònica? No es mereix Antonia Dell’Atte que l’escoltem i li donem suport, com hem fet amb la filla de Rocío Jurado? S’ha apartat a Antonio David dels platós de Mediaset, però Alessandro Lecquio seguirà treballant a Telecinco com a tertulià?

Sincerament, em preocupa que la deixem de banda una vegada més, malgrat que no és la primera vegada que denuncia públicament el seu exmarit per maltractament. Alguns recordareu el programa ‘La máquina de la verdad’, presentat pel periodista Julián Lago, aquell que va posar de moda allò de “no em respongui, faci-ho després de la publicitat”. La nit del 13 d’octubre de 1993, una gairebé desconeguda Antonia Dell’Atte va aconseguir la millor dada d’audiència del programa: més de 7 milions de persones la van seguir mentre posava a parir el seu exmarit, “Caro Dado”, i a Ana Obregón, la dona amb què li havia estat infidel i de la qual s’havia enamorat perdudament. Aquella nit no es va parlar de maltractaments, però sí d’infidelitats i faltes de respecte. Allà va començar una guerra pública a tres bandes que va durar 25 anys.

L’any 2002, la mateixa Dell’Atte va relatar en una autoentrevista, publicada pel diari ‘El Mundo’, que havia rebut “la primera pallissa estant embarassada”. La model va explicar amb detall els episodis més crus del seu matrimoni: “Quan ell em pegava utilitzava el karate. Perdia els nervis amb qualsevol pretext, en qualsevol circumstància. No porto el compte de la quantitat d'agressions que es van succeir al llarg dels anys. Però, en aquella ocasió, em va trencar el genoll”. En aquell moment, gran part de l'opinió pública va qualificar de despit el motiu que va portar a Dell’Atte a destapar els dramàtics i suposats maltractaments viscuts en el matrimoni. La història torna a repetir-se. Sempre es repeteix.

Amb el documental ‘Rocío, contar la verdad para seguir viva’, la polarització de l’opinió pública és tan extremista que no hi ha debat possible i els dos bàndols estan absolutament enfrontats. O ets de Rociíto o ets d’Antonio David. L’escàndol mediàtic, que captiva, indigna i emociona a parts iguals, ha traspassat les fronteres roses i s’ha convertit en un debat social sobre la violència masclista. Però, a part de crear polèmica i generar tertúlies mediàtiques, està servint per remoure consciències i provocar un canvi de mentalitat? Si li preguntem a Antonia Dell’Atte, molt probablement, ella ens respondrà que no. Si m’ho pregunteu a mi, tampoc em mostraré gaire optimista, ho sento.

Caro Dado, tens tanta sort… que fins i tot s’ha fet viral un vídeo de finals dels anys 90, en el que et veiem al plató del programa 'Tómbola' reconeixent haver agredit dones amb “galtades light”, i no ha tingut cap conseqüència! Segueixes enganxat a la teva cadira de tertulià setciències, com si res no hagués passat. “No és violència... Estic parlant d'una discussió forta on ella et tira una galtada, doncs, tu li tornes”, assegurava Lecquio fa 20 anys, davant l’estupor de periodistes com Jesús Mariñas i Pilar Eyre.

I a tu, estimada Antonia, et desitjo molta sort. Desgraciadament, la necessites. Els adversaris són forts i estan ben armats. Tant de bo puguis demostrar la teva veritat i trobis la pau. Per part meva, tens tot el meu suport i millors desitjos. Tinc ganes que recuperem l’Antonia més esbojarrada i riallera. Quan això passi, espero que t’animis a explicar-nos d’una vegada què coi vas anar a fer al iot de la família reial aquella tarda d’estiu a Palma de Mallorca. Quan et vaig veure pujar les escales del Fortuna, ancorat a Porto Pi, per trobar-te a soles amb el rei emèrit. Les imatges que vam gravar, malauradament, mai van veure la llum perquè les va comprar una important revista del cor per guardar-les en una caixa i no ser publicades. Coses curioses que passen en aquest món nostre del cor. Sempre apareixen noves caixes amb més trons per destapar.