Agnès Marquès, és la presentadora de les tardes de TV3 amb el programa Planta baixa des del passat mes de setembre, quan l'espai va deixar la franja del migdia que havia liderat Ricard Ustrell des de l'any 2019. Marquès, que durant set anys va ser una de les cares dels Telenotícies de TV3 i que més endavant va presentar el No ho sé de RAC1 des del 2017, va acceptar el repte de tornar a la televisió.

Després dels seus primers mesos al Planta baixa, que va aconseguir liderar la seva franja aquest mes de gener amb una quota del 10,7%, hem volgut parlar amb la seva presentadora. Amb ella hem pogut fer balanç del programa i també de les darreres polèmiques viscudes amb la cançó "Rata de dos patas" i Carles Puigdemont, la situació de TV3 i el procés i la sortida de Joel Díaz.

Agnès, com va la tornada a TV3?

Molt bé, la veritat. El projecte és molt engrescador, l'equip funciona i el "Planta baixa" està anant molt bé. El balanç és molt positiu

Ha canviat la TV3 a la qual vas treballar fa uns anys i la TV3 d'ara?

És que treballo en departaments diferents. No crec que hagi canviat massa. Una cosa és el Departament d'Informatius i una altra el de programes. Ni tan sols estem al mateix edifici.

Fa poc vas dir que al "Planta baixa" és una aventura diària en la que no et pots avorrir. Això és així?

Cada cinc minuts potser no, però cada deu o quinze minuts canviem de tema amb registres i tons molt diferents i tot això passa al llarg de 3 hores i 40 minuts.

Quan Ricard Ustrell va posar en marxa el "Planta baixa", va apostar per periodistes molt joves. Això segueix sent així?

I tant! La mitjana d'edat de la redacció del programa deu estar al voltant dels 30 anys.

Ets sents una mica la mare de l'equip?

No, en cap cas! Perquè voldria dir que tinc una visió com per sobre de la resta i jo aprenc molt d'ells cada dia.

Com és un dia treballant al "Planta baixa"?

A les 9 del matí ja comencem a intercanviar els temes que podem fer. A les 12 fem una primera reunió de continguts, després endreçem l'escaleta i a partir d'aquí, és pràcticament un compte enrere en que cada redactor prepara el seu tema. De seguida se'ns fan les quatre de la tarda que ja estem preparant-nos al plató. És un contrarellotge.

Estàs satisfeta amb el resultat del programa?

Sempre hi ha coses que penses que les podríem haver fet d'una altra manera, però en general sí. A no ser que hi hagi errades molt flagrants... Un programa d'aquesta dimensió és gairebé un ésser viu.

Un programa d'aquestes dimensions també genera moltes polèmiques...

Sí... alguna...

Ets de les que penses que millor que parlin de mi encara que sigui malament?

No, la veritat. No sé si en genera tantes de polèmiques. Em preguntes per alguna en concret?

"Vam saltar de la cadira quan vam adonar-nos de la fatal coincidència amb la cançó que vam posar amb la imatge de Carles Puigdemont"

Per exemple, quan vau posar la cançó "Rata de dos patas" amb la imatge de Carles Puigdemont. Com ho vas viure tu?

Nosaltres vam saltar de la cadira en adonar-nos de la fatal coincidència. La primera pensada va ser que en tornar de la publicitat havíem d'explicar el que havia passat. Ni és el nostre estil ni la manera de fer, ni meva, ni del programa, ni de la productora, ni de TV3. I vam explicar amb tota franquesa i naturalitat que s'havia produït una conquetenació de circumstàncies no previstes que en el directe es poden arribar a donar de manera fatal. I aleshores, ràpidament vam reaccionar sent conscients de l'efecte que havia provocat allò. No vaig tenir cap dubte en que havia de donar excuses públiques i personals. A mi em sap greu que hagi passat això perquè no és la nostra manera de fer.

Creus que se n'ha fet un gra massa de les reaccions que hi han hagut, fins i tot criminalitzant el programa i a tu com a presentadora?

A veure... Jo entenc que allò provoqués un malestar, però no acabo d'entendre les ganes de no voler acceptar unes disculpes i un relat en el qual no hi ha cap conspiració al darrera i és el que va passar. I per això vam fer uns canvis interns per arreglar l'esquerda que teníem.

L'altra polèmica, ha estat una entrevista recent en la que vas dir que el procés havia fet mal a TV3 i que hi havia gent que se n'havia sentit exclosa. Està fora de context aquest titular?

El context sempre és important, el titular és una simplificació de la conversa que tu agafes de la literalitat d'una frase. Jo no és el titular que hauria creat, això t'ho ben asseguro.

"Que hi hagi gent que s'hagi pougut sentir exlcosa de TV3, no vol dir necessàriament que TV3 hagi fet una mala feina"

Quin era el context de l'entrevista?

Va ser una conversa normal en la que vaig valorar tota la feina que fa i aconsegueix TV3 en la difusió del català i d'explicar la nostra realitat, tot això en clau positiva. Si t'agafes només a un comentari de dir el procés que ha viscut Catalunya jo crec que en ens ha fet mal col·lectivament a banda de que cadascú pugui situar-se en un lloc o altre ideològicament. Que hi hagi gent que s'hagi pougut sentir exlcosa de TV3, no vol dir necessàriament que TV3 hagi fet una mala feina.

Parlem de les audiències. El "Planta baixa" es mou amb unes xifres del 8-10% de quota. Esteu contents amb els resultats?

Sí, perquè després de les vacances de Nadal ens ha anat molt bé. El Mundial de Qatar ens va destarotar al novembre i ens va aturar la tendència creixent que duiem. Estem engegant un programa nou, fer televisió és molt lent i la gent s'ha d'acostumar a nosaltres. Ara estem creixent i ja ens movem en quotes d'entre el 10,5% i 11,5% pràcticament cada dia. Estem molt contents.

"L'audiència està molt fragmentada. Som l'única cadena que emet un sol programa durant tota la tarda"

Tot i això, no són dades gaire altes...

El que expliquen aquestes dades és la gran fragmentació de l'audiència. Amb un 11,9% ja ets líder i estàs per sobre dels altres. Pràcticament cada tarda 600.000 persones contacten amb el "Planta baixa". Som l'única cadena que emet un sol programa durant tota la tarda, mentre la resta de canals fan diferents programes. A vegades en els rànquings apareixen abans el programa de la Sonsoles o el "Tierra amarga" que només duren una hora. Si nosaltres agafem el 'share' de la primera hora i mitja, faríem una xifra més alta. Sabem que entre les sis i les set de la tarda l'espectador proptip de TV3 té uns hàbits que és apagar la tele i anar a buscar els nens a l'escola, anar a comprar o al gimnàs.

Com portes les audiències?

És un tema que m'interessa moltíssim. M'agrada entendre quins espectadors ens miren i quins moviments fan al llarg de la tarda. Quants espectadors nostres marxen durant una pausa a Telecinco o a Antena 3. És evident que quan els números no són els que t'agraden, costa. Tu estàs esmorzant i cada dia et cau la dada d'audiència, però forma part de la nostra feina. Tot i que estem en un mitjà públic, nosaltres el que volem és arribar a quanta més gent millor.

"El que ha passat amb el "Zona Franca" és un episodi molt trist on hi perdem tots"

Què en penses de la polèmica sortida de Joel Díaz del "Zona Franca"?

En aquest episodi hi perdem tots. Jo entenc la sortida del Joel. Tot el que havia passat l'havien deixat en una situació molt delicada. Segur que no ha estat una decisió fàcil per ell i per tant la meva admiració perquè no és una decisió fàcil deixar una feina. És un episodi molt trist on hi perdem tots.

I què et sembla la connexió en directe que va fer 8tv des del domicili de Joel Díaz?

No hi puc estar d'acord de cap de les maneres. És més, no sé si legalment ho poden fer això de donar la seva adreça que ho desconec. Ara, després com se les empesqui cada programa per fer entreteniment, humor... Endavant, però respectant la intimitat de les persones. Si han donat l'adreça, malament.

"Hi ha coses que no ens podem fer els sorpresos treballant a TV3. Jo conec les línies vermelles de la cadena"

Es fa pesat aquest debat sobre els límits de l'humor?

No és que es faci pesat. És que no l'acabaríem mai. Cadascú ha de saber on es troba còmode i ha de posar els seus límits. Hi ha coses que no ens podem fer els sorpresos treballant a TV3. Jo conec les línies vermelles de la cadena. Jo sé on treballo. Això no vol dir que em censurin perquè hi ha un camp per correr molt gran. Quan tu fas una cosa l'has de poder defensar i poder disculpar-te si ho creus convenient.

Viatgem en el temps. Recordes quan et va sorgir l'interès pel periodisme?

L'interès per explicar històries em ve de molt petita. Entre els 12 i els 14 anys ja vaig començar a fer els meus primers articles a partir de les notícies que escoltava la ràdio i veia a la tele. A l'escola també m'interessaven totes les matèries relacionades amb la llengua, la història...les humanitats.

Has complert els somnis d'aquella nena?

El balanç a dia d'avui és satisfactori i m'han passat coses que no hauria imaginat mai. Em sento molt afortunada.