"Carlota Corredera es creu com ningú el projecte i s’ha format en feminisme com cap altra presentadora de la casa"
Per Laura Fa
Es va confirmar. A la 1 de la matinada salto del sofà com una boja! Sort que el meu marit ja dorm, perquè no entendria res. Com li explico que l’anunci de l’spin off de la sèrie documental sobre Rocío Carrasco em dona la vida. ‘En el nombre de Rocío’, es dirà. Bravo! Feia dies que se’n parlava, però no va ser fins ahir a la nit que Telecinco ho va anunciar. El podrem veure a la tardor del 2021. L’espera se’m farà llarguíssima. No som ni a estiu encara! Quina mena de tortura és aquesta? Hem de sobreviure fins a la tardor sense més Rocío? Voleu matar-me? He portat amb resignació l’espera de la cinquena temporada de ‘La casa de papel’, però veure com Rocío enfonsa els Mohedano em sembla més interessant que no pas saber si finalment aquella colla d’atracadors aconseguirà sortir del Banc d’Espanya.
"Només existeix una realitat: Rocio Carrasco és víctima de violència de gènere"
Feia dies que es parlava de la continuïtat de la sèrie, però ningú no en sabia res del cert. Les opcions eren dues. La primera, que fos la productora d’Ana Rosa Quintana, ‘Unicorn’, la que ho fes amb la versió de la filla, Rocío Flores. A hores d'ara, ja em sembla absurd pensar que algú cregui que hi ha versions. Només existeix una realitat: Rocío Carrasco és víctima de violència de gènere. A partir d’aquí, donar veu a qualsevol de “l’altra part” suposaria seguir agredint-la. Poseu-vos-ho al cap, que encara m’atabaleu amb “l’ai pobra nena”. De pobra, res, que ja té vint-i-quatre anys i poques ganes de veure la realitat. Suposo que poques perquè quan s’adoni de tot, com bé va dir la seva mare, serà el pitjor dia de la seva vida.
Una altra opció, que ja d’entrada era difícil de creure, era que fos Antonio David qui tornés a la tele. M’ho ha repetit molta gent cada dia: “tornarà! Quan tot això passi i necessitin audiència, el faran tornar”. Ansietat em donava pensar en aquesta possibilitat. Però jo he anat explicant el mateix a tothom. Telecinco no s’ho pot permetre. La cadena té molt present l’entrevista a “La Noria” a la mare de Cuco, la qual va provocar que s’acabés el programa. Els anunciants es van anar retirant fins al punt que un dia no en va sortir cap. I en aquest cas passaria el mateix. La pressió social va fer que la productora prescindís d’Antonio David com a col·laborador i aquesta mateixa pressió és la que no permetria la seva tornada. O això vull pensar i demano cada nit a la Moreneta. Que ja sabem com funciona aquest negoci i amb un cop d’efecte magistral i sense adonar-me’n, em trobaria a plató a l’exguàrdia civil i m’hauria de menjar amb patates totes les meves paraules. Senyor Vasile, si us plau, no em faci aquesta putada que jo no estic per anar deixant feines.
Confirmada ja aquesta segona part, què més podem dir del darrer episodi de “Rocío, contar la verdad para seguir viva”? Doncs que va ser una posada en escena magistral i que, un cop més, les audiències van ser estratosfèriques. Un 25’9% de quota d’audiència a Catalunya i un 27,3% a Espanya. Carlota Corredera, en solitari, es posava al capdavant del programa. Prescindir de Jorge Javier va ser un encert. Bé, no sé si n’han prescindit o ell mateix ha fet un pas enrere. Tant se val. El presentador ho reconeixia fa uns dies. “Eres la presentadora ideal para este formato”, li deia. Ella, emocionada, no podia més que donar-li les gràcies. Però és cert. A part d’estar preparada, es creu com ningú el projecte. Carlota s’ha format en feminisme com cap altra presentadora de la casa. I sí, amics, la base del programa és el feminisme, no ens arronsem amb la paraula. És show, tele, espectacle, negoci... El programa és tot això, però també té el feminisme com a base, i ho hem d’agrair. I el que jo he agraït cada setmana són els editorials de l’inici, escrits per Óscar Cornejo, un dels directors de la productora. Poesia pura! En el del darrer programa, sense anar més lluny, va fotre-li a Ana Rosa Quintana un clatellot encobert que encara ressona pels passadissos de Mediaset. La presentadora ha deixat de parlar de la sèrie documental en el seu matinal. Li deu haver caigut una mica de masclisme a l’ull i no li permet veure que tot el que diu Rocío és noticiable, vulgui ella o no.
"Durant la tarda va córrer el rumor que un dels escollits era Federico Jiménez Losantos. No m’ho podia creure"
Seguim, que no acabo. Com deia, magistral Carlota Corredera amb el seu editorial inicial, però jo només patia pels tertulians que s’havien triat per a la nit. Durant la tarda va córrer el rumor que un dels escollits era Federico Jiménez Losantos. No m’ho podia creure. Si la tele fes un programa sobre racisme, un dels tertulians no podria ser del Ku Klux Klan. Si es parlés dels drets dels afrodescendents, no podria un racista estar opinant com si res. És per això que la presència de Jiménez Losantos em produïa angunia només de pensar-hi. Un masclista no pot qüestionar una víctima de violència de gènere. Això atemptaria contra els drets humans. M’alegro que s’imposi aquests dies la tolerància zero, com en el cas d’Antonio Montero, expulsat de Sálvame en directe després de tornar a qualificar Rociíto de mala mare. Montero, no ets valent dient el que penses, ets un terrorista estimat.
"Gràcies Kiko Hernández per ser la veu de tota una professió que ha estat manipulada i que ha contribuït amb el dolor de la víctima"
Tornem-hi. D’entrada, els col·laboradors més o menys habituals, amb la incorporació de Pilar Rahola, que la pobra és tant de xerrar que haurà dormit fatal només de pensar en tot el que li ha quedat al pap. Se la veia amb ganes de fer tots els discursos feministes que no ha pogut fer durant aquests mesos. Bé, sí que els ha fet. Al seu Twitter. Però ella tenia ganes de fer-ho en prime time. En una altra ocasió, Pilar, ahir era el moment de la música, el repic de tambors i d’esperar amb ànsia l’entrada del col·laborador sorpresa. I pam. 23.29 de la nit. Entra Lydia Lozano. Porta una americana verda de lluentons que l’afavoreix. Ja l’hi havia vist algun cop al 'Deluxe', però això no és important. Li aplaudeixo la valentia. Ha vingut a demanar-li perdó a la cara. Ai que bé! Me n’alegro molt per la Lydia. Comencen a parlar. I jo començo a al·lucinar. No demana perdó (més endavant explica que ja ho va fer en no sé quin capítol). I acaba preguntant-li: “Por que no me quitaste la venda de los ojos?”. Caic a terra. Esperava la resposta de Rocío: “Lydia, tú sí tienes coño”. Perquè clar, ara resulta que la culpa que Lydia fes d’altaveu d’un mentider és de la pobra Rocío. No m’ho puc creure. L’ego d’alguns periodistes és gairebé tan gran com el seu orgull o fins i tot la seva ignorància en temes de gènere. Però no vull ser més dura, perquè després m’ho retreuen a 'Sálvame' i no tinc ganes de sarau. Sort en vam tenir de Kiko Hernández que sí que va demanar disculpes com Déu mana. De tot cor, avergonyit i amb llàgrimes als ulls. Moment televisiu impecable. Gràcies Kiko per ser la veu de tota una professió que ha estat manipulada i que ha contribuït amb el dolor de la víctima.
"Ha estat a Telecinco on s’ha donat l’espai? Doncs mira, me n’alegro de veure-ho i viure-ho des de dins. Els puristes aneu a escalfar el cap a qui us vulgui escoltar"
L’episodi d’ahir i el de totes aquestes setmanes ens ha servit per adonar-nos que en qualsevol lluita social calen els altaveus mediàtics. En el passat requeia el pes en la cultura, per exemple. Eren els més erudits els que encapçalaven moltes de les revoltes. No em vull posar supertranscendent perquè no va amb mi, però avui dia, per a qualsevol revolució, són indispensables els mitjans de comunicació. És per això que molts frisen per tenir veu a la tele. I ja si és en prime time, molt millor. El feminisme lluitava per ser escoltat. Ha estat a Telecinco on s’ha donat l’espai? Doncs mira, me n’alegro de veure-ho i viure-ho des de dins. Els puristes aneu a escalfar el cap a qui us vulgui escoltar. Jo prefereixo quedar-me amb que s’ha fet una bona feina. I vull quedar-me amb que possiblement la filla de Rocío Jurado podrà reobrir el cas i que Antonio David serà jutjat. Les empreses, els tertulians, la mateixa Rocío i algú més han guanyat diners. Tant se val! Només podem combatre el masclisme amb educació feminista i això s’ha fet. I el feminisme i l’empoderament és l’únic que ens pot salvar, a les dones. Gràcies, Rocío. Te’n devem una.
