El món del cinema és un retrat del present de la seva pròpia època. Per molt que es neguin certes realitats, les pel·lícules han representat, aplaudit, multiplicat i donada veu moltes de les xacres més profundes que han acompanyat la societat humana en el darrer segle i quart. Racisme, els abusos de poder o comportaments tòxics, fins al tema que ens ocupa: el masclisme i la misogínia.
Des de fa dècades, molts títols han caducat com un bric de llet obert fora de la nevera durant quatre mesos, però segueixen triomfant com un pastís a la porta d'una escola. Malgrat els estigmes al voltant de l'anomenada cultura woke, moltes associacions com CIMA (Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals de l'estat espanyol) segueixen lluitant per la presència de dones en aquest sector, per la part de la producció i ficció.
Ara bé, moltes plataformes encara guarden films amb un gran reconeixement popular que contenen grans traces masclistes. Unes amb capes molt més subtils i altres directament es basen en la misogínia o tenen personatges que responen directament a aquests paràmetres.
La saga After
Aquesta adaptació de les novel·les adolescents d'Ana Todd ha aconseguit procrear fins a cinc pel·lícules, cadascuna pitjor que l'anterior. L'apel·latiu negatiu el posem perquè tots cinc films compleixen amb tots els clixés, paradigmes i característiques del romanticisme més tòxic, arcaic i masclista que es pot tenir en una edat tan jove. Reproduir comportaments i fer-los romàntics és preocupant.
Bad Boys
La saga que protagonitzen Will Smith i Martin Lawrence des de 1995, fins a l'última estrenada el 2024, ha estat un plaer absolut per a milions d'homes arreu del planeta. Ara bé, entre la representació de les dones, els acudits masclistes i la més que repetida estigmatització de certa classe social afroamericana, les primeres entregues han envellit. Amb les darreres pel·lícules han aconseguit millorar aquests paràmetres, però el gust popular amaga cert rerefons amb regust amarg.
Wonder Woman 1984
La franquícia DC no ha aconseguit encara competir en condicions amb Marvel. Per molt que ho hagin intentat, sempre acaben patint entrebancs. I un d'ells és flagrant: Wonder Woman, una amazona guerrera independent interpretada per Gal Gadot, presentava deficiències en una primera pel·lícula, però intentava posar el personatge al seu lloc. La seqüela és un desastre: una dona trista, que durant dècades pateix nostàlgia i la pèrdua de l'amor, mantenint així un personatge femení tan poderós en una espècie de cova emocional per un home no té ni cap ni peus. No pel fet en si, sinó a qui li han fet passar per aquest tràngol innecessari.
Fight Club
Obra de culte, sobrevalorada segons el criteri de qui escriu aquestes línies, però que gaudeix de desenes de milions de defensors arreu del planeta. L'obra de David Fincher que adapta la novel·la de Chuck Palahniuk té moltes virtuts, però el que segur que no té són dones. Tothom recorda el personatge d'Helena Bonham Carter, però potser no recorden la seva nul·la aportació a una trama que, si no s'entén com una paròdia o una crítica, és misogínia i heterohiperventilació per tot arreu.
50 First Dates
Només amb la premissa ja ho tenim tot. Adam Sandler interpreta un home que vol enamorar una dona que perd la memòria cada dia. Li diu que no des d'un principi, però ell ho intenta una vegada i una altra aprofitant aquesta condició. El no és no encara no havia arribat a uns Estats Units que van decidir normalitzar l'assetjament a través del romanticisme.
Space Jam
Col·loquem aquest film d'animació amb Michael Jordan a la llista per un personatge creat per aquesta pel·lícula: Lola Bunny. Sexualitzat a més no poder en una obra suposadament infantil, ha acabat sent una icona per a persones amb la mirada pervertida.
Ghostbusters
És una de les obres de culte de la ciència-ficció més reconegudes de tots els temps. Llegenda dels anys vuitanta i una franquícia absoluta, revisitar-la és veure amb ulls crítics com els personatges femenins són relegats a una cosa pràcticament terciària, i el Peter Venkman de Bill Murray és per radiografiar-lo. Sort que amb el temps i l'evolució de la saga han millorat.
Saturday Night Fever
Una de les pel·lícules musicals i pop més reconegudes de tots els temps, però que, veient les implicacions de certa part de la seva trama, gairebé ningú la deu haver vist de manera conscient. El personatge de John Travolta es manté impassible mentre dos dels seus amics s'aprofiten i violen una noia. El problema del film és que en part planteja totes aquestes situacions com una persona miserable, un jove dels anys 70 que no sap que fe, per després romantificar-lo i convertir-lo en el noi més cool de la dècada.
The Notebook
El paradigma absolut del maltractament a través del suposat romanticisme i mitificar comportaments completament tòxics. En un moment de la pel·lícula, el personatge de Ryan Gosling amenaça amb suïcidar-se a Rachel McAdams per mantenir la seva relació. En fi.
