Ja són vint-i-set les dones que han acusat el cineasta Eduard Cortés, director de Merlí, La vida de nadie i Ni una más, d’haver-les assetjat a través de les xarxes socials durant anys. Un nou reportatge d'El País se suma al que ja va avançar el diari Ara el 30 d'octubre, amb recopilatoris i testimonis de diverses dones vinculades al món del cinema, la cultura, la fotografia o el modelatge arran de la denúncia feta per la fotògrafa i directora Silvia Grav a través d'Instagram. "Aquest senyor es va passar anys fent-me grooming (assetjament sexual a menors) quan jo tenia 19 i ell 55 (encara tinc les converses), prometent-me ajudar-me professionalment i aquí continua dirigint pel·lícules i sèries a Espanya", va escriure al seu compte. A partir d’aquí, Grav va recollir els missatges d’altres dones que haurien passat per situacions similars: “A mi em va fer el mateix (...) em va entrar amb el mateix, fer-me un càsting... les converses acaben sent sexuals”, va escriure una persona que ha volgut mantenir l’anonimat. "Vaig tenir una mica d'intuïció i mai vaig quedar en persona encara que va insistir. Estic 1000% segura que no soc l'única, quatre anys intentant aproximacions sexuals contínues són un patró, no un cas aïllat", va descriure Grav a internet alhora que ha animat a tothom que hagi passat pel mateix a escriure-la.
En aquest context, els periodistes Albert Llimós i Núria Juanico, especialitzats en casos d'abusos i agressions sexuals, van aglutinar més veus per assenyalar Cortés i explicar com realitzava els apropaments a aquestes dones en els darrers anys. Moltes expliquen que encara tenen les converses o que els fets van ocórrer fa gairebé una dècada. Cortés s'apropava a les seves víctimes a través del compte El Gato del Cerro, que era una pàgina que també tenia extensió a xarxes com Facebook. Des d'allà s'apropava a dones, d'entre divuit i vint-i-pocs anys, per adular-les amb el seu prestigi o un futur laboral i així fer les insinuacions sexuals. En el reportatge de l'Ara, s'explica que les dones afectades eren de Barcelona, Madrid o diversos països de Llatinoamèrica. El patró era clar: el director de cinema els parlava d'una pel·lícula, Íngrid (que Cortés va estrenar el 2009 al Festival de Sitges amb molt mala crítica), una història amb contingut sexual molt explícit.
A través d'aquest projecte, demanava intercanvis sexuals o descripcions. Molt insistent i encara que no rebés resposta, exposava "les seves idees pel guió" a aquestes dones, a les quals mantenia "enganxades" pel seu prestigi o un possible futur paper en aquesta pel·lícula. Per exemple, a l'Ara relaten el testimoni d'una actriu catalana que just havia complert divuit anys i a qui Cortés "va convèncer perquè li enviés fotografies nua i que fessin sexting argumentant que estava treballant en el guió d’una pel·lícula basat en ella". Cap de les víctimes va participar en aquesta suposada pel·lícula.
Ara, des del nou reportatge d'El País, s'amplien les veus de dones que acusen directament Cortés per assetjament sexual, a més d'explicar quin paper ha pres l'Acadèmia del Cinema Català. En un primer moment, l'entitat va anunciar que activaria la comissió d'abordatge prevista en aquests casos per determinar les mesures a prendre, perquè el cineasta n'és membre. Des de l'Acadèmia han explicat al mitjà espanyol que no van finalitzar el procés perquè el mateix Cortés es va donar de baixa de manera voluntària. Tot i això, la màxima organització del cinema de Catalunya va instar les denunciats a posar-se en contacte amb el despatx d'advocades de la Carla Vall, especialitzada en aquest àmbit.
Eduard Cortés trenca el seu silenci
El País també ha aconseguit parlar amb Cortés, que s'ha defensat de les acusacions, situant la responsabilitat en les víctimes. "Les converses en xarxes socials es van produir dins del que és hipotètic, buscant connexions entre la manera d'actuar del personatge i la nostra experiència personal. Mai no eren propostes explícites. [...] Aquesta és la meva versió dels fets. A partir d'aquí, les percepcions que puguin tenir altres persones se m'escapen. I també, evidentment, hi pot haver una part de malinterpretació o de mala gestió de la conversa per part meva", ha explicat.
Decebudes amb les Acadèmies
Fins a quinze de les dones entrevistades pel rotatiu madrileny ja han fet les primeres passes per denunciar tot el que els va succeir, han rebut assessoria jurídica i han aglutinat proves, evidències i converses durant el darrer mes. Diverses han explicat a El País que se senten molt decebudes pel poc acompanyament, tant a l'hora de denunciar com psicològic, que han rebut per part de les administracions que, fa un mes, havien promès ajuda. Una de les afectades també ha explicat que el 30 de gener passat va informar l'Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA) del que havia viscut amb Cortés. L'única resposta que va obtenir, explica, va ser un correu electrònic en què se li comunicaven les vies per sol·licitar ajuda i denunciar. "Va ser una mica decebedor, no em va venir de gust seguir, semblava que m'estava responent una màquina", ha explicat al mitjà espanyol.
Altres han carregat contra l'Acadèmia del Cinema Català per no haver iniciat una investigació tot i que Cortés hagi deixat l'entitat de manera voluntària. "Ni tan sols ens han contactat ni coneixen els nostres testimonis. Puc entendre per què moltes dones no denuncien", ha explicat l'actriu Norah Alexandre Vega, una de les dones que ha decidit enfrontar-se a la situació lluny de l'anonimat. També algunes van intentar contactar amb l'oficina de l'acadèmia espanyola, que acaba de crear una unitat d'atenció a víctimes de violència masclista, gestionada per la fundació Aspacia. "Em van dir [a Apacia] que no ens podien oferir res millor que l'Acadèmia catalana", explica la mateixa Vega.
Nicole Wallace i Clara Galle es pronuncien
Les dues actrius principals de la sèrie Ni una más de Netflix, Clara Galle i Nicole Wallace, que va ser dirigida per Eduard Cortés, van donar suport absolut el passat octubre a les víctimes dels assetjaments per part de Cortés, a més de sumar-se a les mostres de sororitat cap a altres dones que han estat assetjades o abusades en situacions similars. Totes dues han publicat missatges als seus comptes d'Instagram abordant sense complexos el tema. Galle reclamava que està "cansada i esgotada d'escoltar rumors" i així "veure com es queden en silencis col·lectius". "En particular, estic farta d'assabentar-me, mínim, d'un cas de violència masclista a cada projecte que faig. Vull que totes puguem treballar sense haver d'endevinar qui és el porc de torn que farà ús de poder i xantatge. Vull que puguem viure en pau. Estem preparades per trencar qualsevol silenci. I a vosaltres: els meus amics, coneguts i companys, us necessitem. Que compartiu públicament, que parleu i que actueu", ha lamentat l'actriu.
Me parece MUY fuerte q nadie esté hablando de lo que está pasando con el director de la adaptación de "Ni Una Más" Y el escritor
— SaraNyca|سارة|SPOILERS DE TODO⚠️ (@saranyca) October 29, 2024
Están saliendo MUCHOS casos de mujeres víctimas de abuso de poder por este señor, hasta Nicole y Clara han hablado pero aquí nadie dice nada?
+ pic.twitter.com/BuROHFyhKp
Wallace, que també és molt activa en plataformes com TikTok posicionant-se en favor del feminisme o de certs posicionaments polítics, ha instat als seus seguidors homes a actuar. "Dia 2 que segueixo sense veure stories de vosaltres amics companys. Doneu-vos per al·ludits. Gràcies. Seré una pesada, si, sorry, però és que per a pesats vosaltres, estic fins al...", ha criticat amb força.
