"Somio que es puguin tornar a fer propostes tan salvatges com 'Vitamina N'"

Per Laura Fa

El 22 de juny de 2018 es va acabar l'‘Arucitys’, després de 16 temporades. Va ser un comiat molt trist perquè suposava la fi d’un programa referent i perquè, de mica en mica, s’anava apagant 8tv. Jo vaig plorar molt, és clar, perquè tancava una etapa personal i perquè sabia que les opcions laborals canviaríen molt. Per a mi i per a tots. Pels professionals del sector era una molt mala notícia. Que a Catalunya existís una tele privada i potent ens donava vida. Obria ventalls professionals per a molts que mai haguéssim tingut cap oportunitat a TV3. ‘Cap oportunitat’, en el més ampli sentit de la paraula. Allò que sí que podem anar a fer a TV3 és a col·laborar, però som com un espècimen anecdòtic, dels que fa riure i prou. No som una aposta en ferm. No formem part del lobby acceptat per a l’audiència, o això creuen els qui manen. Recordo que fa temps volia presentar un programa per a fer-lo a la tele pública. Parlant amb gent que hi treballa, els deia ‘he pensat que ho presentin tal i tal’ (no diré noms per no ferir sensibilitats). Cara d’espant. No, home, no!! Aquests noms no te’ls acceptaran. Hauria de ser o un Roger de Gràcia, o un Espartac Peran, potser l’Anna Simón, si molt m’apures. Això em deien. Jo explicava que els noms que proposava eren molt coneguts. A més, em venia de gust veure gent diferent a la pantalla. La resposta era clara: ‘no són gens per TV3’. Ahhh clar, calla, que potser ens ‘ensalvatgim’ massa i, sobretot, ‘ves que diran!’

Amb aquest panorama televisiu, el somni ideal per alguns és que la dualitat existent que tenim a la ràdio entre ‘RAC1’ i ‘Catalunya Ràdio’ es produís també a la tele. Una competència sana entre públic i privat que servís per fer un país ric en l’àmbit comunicatiu i on els màxims beneficiats fossin els espectadors. I els periodistes! Una tele que deixés de banda la Catalunya acomplexada, aquesta Catalunya de la qual parla la meva amiga Marta Pontnou, de la del ‘vesquediran’ si parlem de Rociíto o Chabelita, o de la Catalunya que li explota el cap només de pensar en la possibilitat de fer un reality a casa nostra. Que un reality no és només ‘Gran Hermano’ o ‘Supervivientes’, que pot ser molt més. Però no els hi faràs entendre mai.

"Anar a treballar a Madrid està bé, però la majoria de professionals, si ens donessin l’opció, treballaríem a casa"

Total, que quan ja ho donàvem per perdut, arriba Tevecat. Què coi és Tevecat? El primer cop que m’ho van explicar va ser tan fàcil com: ‘el qui portava Canal Català ara ha muntat una tele’. I el que portava Canal Català era el Nicola Pedrazzoli. Jo no el coneixia. M’hi vaig reunir un cop, justament quan vaig començar a col·laborar amb ‘La nova normalitat’. Tenia mil coses al cap. Mai em va dir que volgués comprar 8tv. Vaja, no tenia per què dir-m’ho, era el primer i únic cop que hi parlava. Em refereixo que no pensava que ningú que jo conegués, la pogués comprar. No se’n sentia parlar. De cop va saltar la notícia i em va semblar una meravella. Jo no sé si hi seré, espero que sí, és clar. D’una manera o altra, espero que em facin un raconet. De tant en tant, anar a treballar a Madrid està bé, però la majoria de professionals, si ens donessin l’opció, treballaríem a casa. Ho parlava l’altre dia amb una companya de ‘Viva la Vida’. Ella va canviar la seva residència quan va desaparèixer ‘Cazamariposas’ (una altra gran desgràcia, per cert). Amb el tancament del programa i amb la limitació d’ofertes professionals del nostre petit país, molts van marxar a viure a Madrid. Vergonya els hi hauria de fer als nostres polítics deixar escapar tant talent. No només per la gent del ‘Caza’. És que han tancat productores, han marxat professionals, ens han reduït l’oferta i ens han empobrit el país. I els que queden per marxar, és clar. Algú entén com una presentadora com la Núria Marín no tingui mil ofertes per treballar al seu país i en la seva llengua? Sort en tenim que des de fora ens miren més que des de dins, si no ja estaríem totes dues treballant ves a saber de què.

"Vaig coincidir un dia a un programa a TV3 amb el ‘Torito’ i una mala crítica l’endemà pel seu paper massa esbojarrat va fer que no el tornessin a trucar"

Total, que arriba 8tv. Jo m’ho prenc com una bafarada d’aire fresc. Quines ganes de saber qui i com i què hi faran. Jo aposto pel salt d’alguns professionals, que ja estan a Tevecat, cap a 8tv. Miquel Valls, Albert Lesan, Carlos Fuentes o Ares Teixidó segur que formen part de la nova graella. I què més? Doncs em consta que sobre la taula hi ha infinitat de projectes. I cap d’ells ha estat capat pel concepte ‘uix no, no fa per nosaltres’. No és que li vulgui fer la pilota al Pedrazzoli, que ara que rellegeixo ho sembla. No. És que somio que es pugui tornar a fer propostes tant salvatges com el recordat ‘Vitamina N’, que per cert, la majoria dels qui hi eren, ara són a Madrid treballant. Començant pel presentador. Gent amb talent, però clar, aquí ‘ves que diran’. Vaig coincidir un dia a un programa a TV3 amb el ‘Torito’ i una mala crítica l’endemà pel seu paper massa esbojarrat va fer que no el tornessin a trucar. Potser que comencem a canviar aquests crítics de tele tan carrinclons que els hi fa basarda tot el que no sigui l’encarcarament dels anys 90. Crítics que només frisen amb Mari Pau Huguet i s’ofenen veient l’espectacle del Torito. Calla que a veure si la solució serà canviar aquests ‘influcrítics’ que tant dominen el panorama televisiu? Potser si comencem a tenir crítics amb ment oberta, desacomplexats i que aplaudeixin els nous formats, potser canviaran mentalitats i podrem avançar cap a una tele lliure, descarada i divertida.

Què necessitarà 8tv? Doncs a part dels noms que ja podria tenir, necessita referents amb trajectòria professional prou contrastada. En el seu dia Alfons (o Alfonso) Arús i Josep Cuní eren els puntals de la cadena. Ara, hauríem de tenir-ne dos o tres que fossin l’estàndard d’aquesta nova tele que ens portarà aire fresc. Jo he sentit alguns noms, quina merda que no els puc escriure perquè qui me’ls ha dit em mata. Quina pena també que en Xavier Sardà estigui a La1, perquè jo el fitxaria al moment. Faria una tele per ell. Aquesta rapidesa dels comunicadors d’abans està molt valorada i molt enyorada. Que recuperin també a la Mercedes Milà i doni l’espectacle que ella sap. Jo què sé. No em feu pensar tant. Només vull noms, feina, opcions i una alternativa digna. Fem país, cony!