El món del cinema i de la cultura, en general, està de dol per la mort de Carles Balagué i Mazón. El polifacètic documentalista va néixer a Barcelona el 8 de febrer de 1949 i va morir el passat dimecres a l'edat de 76 anys. Balagué va marcar el món de la cultura a Barcelona i a tot Catalunya. De la mateixa manera, el seu llegat formarà part del Club Esportiu Europa, a qui va dedicar diversos textos i d'on era el soci número tres.

Carles Balgué era advocat de professió, però el seu vincle amb la cultura és el que va impactar a la societat catalana. Balagué era el propietari dels Cinemes Méliès, al carrer de Villaroel, unes sales dedicades a la difusió del cinema d'autor contemporani i que demostrava una defensa irrompible per la difusió de l'art, la cultura i que representa les antítesis del cinema modern, del hollywodienc. També fou president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya entre 1989 i 1996.

Entre les seves obres documentalistes es troba La Casita Blanca, la ciutat oculta, una projecció que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona i es va convertir en un dels documentals més vistos dels darrers anys a la capital catalana i al conjunt del país.

Per altra banda, també va aconseguir el premi Plácido de plata a la millor pel·lícula de gènere negre, l'any 2008, amb Arropiero, el vagabund de la mort. Aquest fou un documental centrat en la figura de Manuel Delgado Villegas, considerat el pitjor assassí en sèrie de l'estat espanyol.

L'Acadèmia del Cinema Català ha assenyalat que Balagué "ha deixat una profunda empremta en la cultura cinematogràfica del país" i ha recalcat que "la seva vida ha estat una declaració d’amor al cinema, tant des de la paraula escrita com des de la càmera, i molt especialment des de la sala que va convertir en casa seva: els Cinemes Méliès"

Un vincle inesborrable amb l'Europa

Carles Balagué era cap de setmana rere cap de setmana a l'estadi Nou Sardenya animant al seu Europa. El seu propòsit de preservar l'origen de les coses sense que els perjudicis de la modernitat influenciessin, també era visible al futbol, en què mostrava la seva fidelitat a uns colors humils i a una manera d'entendre el futbol llunyana a les grans estrelles i grans clubs d'elit.

L'artista va ser l'artífex del documental Cent anys del Club Esportiu Europa, i el dia de la seva defunció l'equip gracienc va voler recordar el seu llegat i manifestar la presència eterna de Carles Balagué als cors dels europeistes.