La família de Josep Lluís Ortega Monasterio arribarà fins al final contra TV3. Koldo Ortega-Monasterio, net de l'autor d'havaneres molt reconegudes com El meu avi, manté la seva innocència i batalla "per restaurar la seva figura, imatge i el seu honor". Fa un any i mig, el 19 de novembre del 2024, es va emetre el documental Murs de Silenci. Gran Escala 2000, on el nom d'Ortega Monasterio era relacionat amb Antolín Fernández, proxeneta i fundador del polèmic prostíbul de Ventalló.
Des d'un primer moment van titllar "d'absolutament fals i manipulat" el documental i asseguraven que la innocència del cantautor "va ser acreditada judicialment, i no s'ha respectat". Amb el pas del temps i a l'hora de recopilar testimonis i proves, han acabat als tribunals.
Malgrat que la televisió pública catalana esgrimeix que hi ha una feina periodística al darrere (i els responsables del documental, Anna Teixidor i Marc Faro, van ser reconeguts als Premis Carles Rahola), la família d'Ortega Monasterio els ha dut als jutjats i reclamen un milió d'euros. El Jutjat de Primera Instància número 52 de Barcelona va fixar la setmana passada la celebració del judici. Koldo Ortega-Monasterio desgrana ara quina és la intenció de la família amb la demanda, quins danys denuncien i en quines circumstàncies es troba el procés judicial.
Quins són els motius pels quals denuncieu TV3?
El motiu és evident: els danys causats pel documental Murs de Silenci on s'atacava el meu avi, d'una manera clara i evident. Hem patit un terratrèmol molt gran. Un cop vam superar el tràngol i ens vam informar sobre tot el que havia buscat el documental, vam decidir posar una denúncia per netejar el nom del meu avi. Volem que es faci una rectificació profunda i que el seu nom torni on era. Ens seguim sentint sota una completa indefensió de l'atac que vam patir.
Què reclameu exactament a TV3 amb aquest procés?
El més important per a la família és la rectificació pública. Si aconseguim guanyar el judici, reclamarem que TV3, a través de totes les seves xarxes socials i finestres de distribució, es faci ressò de la sentència. També en tots aquells programes on es van fer tertúlies de debat i acusacions sobre el meu avi, com el Tot es Mou, La Selva, el Telenotícies o el Nits Sense Ficció. Fins i tot a la ràdio, en un programa d'iCat, on l'acusen directament de pederàstia. És molt greu, tot plegat.
Denuncieu des del principi que els responsables del documental no es van posar en contacte amb vosaltres. És així?
No, mai. Un dels fets que més ens ha impactat és que el documental es diu Murs de Silenci i, precisament, molta gent va evitar les seves preguntes perquè no els semblaven adequades. Al final del documental posaven una llista completa de persones i tot. Al cap d'uns mesos de l'emissió, jo em començo a moure i comprovo que van entrevistar moltíssimes persones per parlar sobre el meu avi. El 95% els van dir coses positives. Gent que va negar els fets o els van explicar sobre les condemnes absolutòries. Els van descartar. I el telèfon del meu tiet, el Leopoldo, és fàcil de trobar. No va sonar mai.
Va fer el viatge invers del documental, per anar a parlar amb els implicats?
Sí. I va aparèixer molta gent, mesos després, per explicar-me coses o aportar-nos documents, proves i altres qüestions. Com una persona a través de Facebook, que explicava que l'havien entrevistat pel documental i les seves paraules eren contradictòries amb el relat del Murs de Silenci. Tindran un paper important en aquest judici, els testimonis.
Quin camí segueix?
Vaig anar a Osca a llegir les mil pàgines del sumari de la causa del Txoco. Quatre dies tancat a l'arxiu històric, el mateix que va fer la documentalista, i allà ho vaig recuperar tot. Ho hem complementat amb tot el que guardava el meu avi en una carpeta: cartes, escrits, tot el procediment judicial del Tribunal d'Honor Militar que el va acusar en aquesta trama. L'informe que va fer servir aquest tribunal era de la Guàrdia Civil, i l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem el van absoldre. És més, ell va anar a TV3 diverses vegades a explicar com el van marginar, la seva participació a l'Unió Militar Democràtica. Tota la premsa de l'època li va fer suport.
Va anar a TV3?
Sí. Hi ha talls del meu avi parlant del Tribunal d'Honor, de com de malament li van fer passar, de les conseqüències que va patir. Han passat 45 anys i això ja estava superat.
Tot prové d'unes notes de Xavier Vinader, no?
L'únic que troben de tot això en l'arxiu de Vinader és una nota, manuscrita, que la utilitzen com si fos la tesi principal per inculpar el meu avi. És l'únic que troben. Ell va escriure un munt d'articles sobre el cas del Gran Escala de Ventalló i mai va citar Ortega Monasterio. Pot ser que algú li truqués algun dia i associés el cas pel qual el va voler empaperar l'exèrcit i el van expulsar, li parlés del tema, apuntés la paraula "soci", sense cap mena de verb o qüestió, i allà es quedés. Els seus reportatges van assenyalar molta gent, mai el meu avi. Suposo que ho contrastaria, com s'han de fer les coses, i veuria que no hi havia res.
La família reclama un milió d'euros a la demanda. Per què?
El nostre únic objectiu és tornar la imatge del meu avi al lloc on es mereix, on estava. Ens ha fet molt mal, tot plegat. Amb aquesta quantitat, si podem fer alguna cosa pel món de les havaneres i de la societat catalana, encara millor. El nostre focus principal és la restitució de la figura de Josep Lluís Ortega Monasterio i la degradació que ha patit a causa del documental. Hem parlat amb diverses alcaldies, com la de Palamós, o les de Platja d'Aro i Puigcerdà, on es van respectar els monuments. Volem reparar-ho. Fins i tot la Generalitat de Catalunya li va respectar la Creu de Sant Jordi en saber dels fets del documental i del procés judicial.
Com ha gestionat la família aquest any i mig des de l'onada de reaccions un cop es va emetre el documental?
Tothom ho ha gestionat com ha pogut, però a la demanda hem presentat informes sobre aquesta qüestió. Hem patit episodis molt desagradables. Adolescents de la família, que van a primer o a segon d'ESO, assenyalats a l'escola perquè deien que la seva família estava plena de proxenetes. És molt greu. Que t'acusin d'explotació sexual infantil és de les coses amb pitjors connotacions morals possibles.
Un dels punts claus del documental i de la tesi era la teva àvia Purificación Gastón i l'Agència Gràcia.
Les sentències de l'any 1984 i 1985 ja corroboren que tot això és fals, i l'únic document que associa tot això és el de la Guàrdia Civil que van fer servir al Tribunal d'Honor per expulsar el meu avi i que després l'Audiència Nacional va desestimar i desmuntar. Estem plenament convençuts de la innocència de la família i ho demostrarem davant la justícia.
TV3 esgrimeix haver fet una feina periodística.
El més greu és que TV3 ens està traslladant la responsabilitat a nosaltres d'haver associat el meu avi, Josep Lluís Ortega Monasterio, al proxenetisme i no ells a través del documental. Seguim estant molt convençuts de la nostra demanda, confiem molt en el procés judicial i aportarem tots els testimonis i proves que facin falta.
Hi ha diversos testimonis clau en el documental, per això.
Insistim en el fet que aportarem totes les proves que facin falta en el judici, i per això tirem endavant tota la documentació i testimonis que hem aconseguit recopilar durant tot aquest temps. Fins i tot amb persones que apareixen al Murs de Silenci i que jo vaig poder parlar amb elles i contrastar les seves paraules.
No són rellevants?
Hi ha moltes converses tretes de context, amb feina de postproducció com aquella música ambiental o la il·luminació. Alguns testimonis fins i tot van parlar amb un enfocament i els talls sembla que diuen el contrari. Molts testimonis han estat tergiversats o manipulats. La justícia ha de veure les imatges reals i el context en el qual es van dir, com la de la dona amb la fotografia del meu avi que apareix al documental. Aquesta dona no va ser explotada sexualment. Està treta completament de context.
Els militars són part central de tot plegat, llavors.
Sí, especialment per com van falsificar i cuinar el document amb el qual van intentar perjudicar el meu avi i van aconseguir que l'expulsessin de l'exèrcit. Tenim tots els documents que acrediten com van buscar marginar-lo, de les cartes que enviava el meu avi als seus amics, a les autoritats polítiques i militars. Si el meu avi hagués estat una persona més i no hauria estat ni demòcrata, ni catalanista, ni membre de la Unió Militar Democràtica ni liberal, no li haguessin fet res. És més, si hagués tingut tots aquests clubs, li haurien tapat. Especialment en aquell context, a Espanya, als anys setanta. Va ser una qüestió política i va quedar demostrat en el seu moment. Estem convençuts que ara tornarà a quedar demostrat.
