Entrevista amb el popular ‘streamer’ català, més conegut com “La Potra”

Per Lorena Vázquez

“M’encanta envoltar-me de gent amb bon gust”, és la seva resposta quan li dic que estic encantada d’entrevistar-lo. Així és ell. Al Malbert o l’odies o t’enamora, no pot haver-hi terme mig.

L’ ‘streamer’ català, més conegut com “La Potra”, té una de les llengües més verinoses i ràpides del regne virtual i sap moure’s com pocs a plataformes com Instagram, Youtube o Twitch. Aquesta virtut l’ha fet servir, de manera molt intel·ligent, per guanyar-se milers i milers de seguidors a les xarxes socials i també, de retruc i per descomptat, un gran nombre de ‘haters’. No li preocupen gens els que l’odien, per cert. És més, jo crec que li donen morbo. Avisats esteu!

27 anys, èxit aclaparador amb el seu canal de ‘Youtube’ i els seus directes i, en paral·lel, fa menys d’un any, va veure la llum el seu primer llibre. ’No insultes, gilipollas’ és el títol d’aquesta història amb tocs autobiogràfics que va arribar a la segona edició sense ni tan sols haver trepitjat el carrer. En 4 hores es va col·locar en el número 1 dels llibres més venuts a Amazon.

Estic ben segura que no serà l’única història que escriurà. La creativitat del Malbert no coneix fronteres, ni tampoc les coneix la seva petulància a l’hora de respondre’m. És tot un show aquest home, però “només pallasso del meu propi circ”, tota una declaració d’intencions.

Qui és Malbert?

És una ‘mamarracha’ d’internet molt treballadora, que mira d’entretenir al seus seguidors parlant sense filtres i sense embuts. No vull ser conegut com ‘influencer’, em fa molta mandra. Em sua tres collons perdre una campanya publicitària per ser sincer. Res és fingit o provocat. No em fa por res, ni tan sols la mort.

El Malbert de les Xarxes és el mateix que coneixen els seus amics?

Els meus amics em diuen que sóc més seriós en persona. Porto un ‘showman’ dins, sento passió pels mitjans de comunicació i crec que això es nota. Tinc molt pocs amics i em suporta molt poca gent perquè sóc un toca collons. Cal estimar-me així, sinó tu i el teu mal gust us en podeu anar a la merda.

Déu n’hi do l’èxit que has aconseguit amb el teu primer llibre.

Vaig aconseguir la segona edició amb la prevenda, quan encara no existia físicament. Jo no sóc com Ana Rosa Quintana, l’he escrit jo i em sento molt orgullós d’aquest treball. Vull que quedi clar que no és un lllibre d’autoajuda. És un llibre que explica les meves experiències i les meves reflexions. Alguna història trista, sí, però amb zero victimisme, però també hi ha molt d’entreteniment.

Sempre lligat a la polèmica.

Hi ha polèmiques que m’han vingut soles i d’altres que jo mateix m’he buscat i les he merescut. Sóc absolutament conscient i sé al què estic jugant i no em queixo.

Com has digerit l’arribada de la popularitat a la teva vida?

No noto massa el ressò del meu contingut perquè gairebé no surto de casa. L’aldarull em fa fàstic i no suporto les multituds. La meva popularitat ha arribat de manera esglaonada i he passat per un període d’adaptació. Sóc molt conscient que visc gràcies als meus fans i intento ser agraït. I també tinc molt present que demà pot desaparèixer tot el que tinc per una frase desencertada a Instagram. Un dia tot se’n pot anar a la merda i estic preparat per això.

“M’agrada molt la meva feina, però quant abans pugui retirar-me, millor"

Vius amb aquesta pressió?

No. Si m’equivoco, rectificaré, com ja ho he fet alguna vegada. No em cauen els anells per fer-ho. Però, igualment, sé que tot això s’acabarà algun dia i potser he de tornar a la meva antiga feina. Ja veurem, no m’importa, no em fa por. M’agrada molt la meva feina, però quant abans pugui retirar-me, millor.

A què et dedicaves abans de ser ‘streamer’?

Vaig estudiar disseny gràfic i vaig estar molts anys treballant en una empresa per 5 euros l’hora. Vaig acabar fins als collons! He treballat també de pallasso a comunions, d'extra de pel·lícules de Bollywood, he impartit classes d'anglès i de teatre a nens, he fet de monitor de menjador… He fet de tot.

I ara també t’has convertit en el hater màxim dels ‘influencers’.

El que més em molesta és la falsedat dels ‘influencers’ i la seva felicitat tòxica. El 80% em fan fàstic i em repugnen. Hi ha molta mentida i molt hipòcrita entre ells. Són gent que guanya diners a costa de mentides. Jo respecto la meva professió i ells utilitzen aquesta professió per a desmerèixer-la. Jo no et vendré una cosa que no faria servir, per molt que em paguis. He rebutjat moltes campanyes i he perdut milers d’euros, però crec que he guanyat credibilitat.

En Malbert té un preu?

Per a res. Jo em moc per diners perquè sé el que valc i gratis no et dic ni ‘bon dia’, però no se'm pot comprar perquè sempre poso en una balança l’ètica, la moral, la dignitat i en l'altre costat, els diners. Per a mi els valors són més importants que la pasta. És cert que estic parlant des d’una postura privilegiada perquè ara puc triar, però prefereixo fregar el terra abans de promocionar una cosa que no va amb mi. Hi ha mesos que només cobro 600 euros al mes per rebutjar feines, però vull ser coherent amb els meus seguidors.

Pots viure de la teva professió?

Porto 6 anys treballant com a ‘streamer’, però només porto un any monetitzant la meva professió. Fins ara guanyava una puta merda. Treballo moltíssimes hores i ja començo el dia davant de l’ordinador fent el cafè. Encara estic vivint amb els meus pares, però com ja porto treballant des dels 18 anys i estalviant com una formigueta, aviat podré comprar-me el meu primer pis.

Hi aniràs a viure sol o acompanyat?

Estic sol i no tinc parella. No necessito a ningú, potser perquè no trobo la persona.

No em diguis que ser famós no t’ajuda a lligar...

Les persones que trobo a les aplicacions de lligar i em reconeixen, les bloquejo a l'instant. Em fa molta mandra quan conec algú i aquest sap qui sóc. Vull que això passi en igualtat de condicions. No suporto que s'acostin a mi perquè els hi agrada alguna cosa del que han vist a les xarxes, perquè potser aquesta cosa ni tan sols és veritat. A les xarxes tinc una imatge i jo no sóc les 24 hores del dia com em veieu allà.

"Sóc bisexual, però em sento més atret per un home"

Com t’agraden els homes?

No tinc un prototip, encara que els italians em fan tornar boig. També em posa que tinguin un bon compte bancari (riu). He tingut parelles de tota mena: altes, grossos, primes… M'és igual. M’atreu tot! El físic m'atreu i em fixo en ell, però la bellesa és efímera i subjectiva, així que miro més el ‘pack’ complet. Tinc la sort que amb només una sola mirada sé si compro o no. Pensava que només m'agradaven els homes, però fa dos anys em vaig adonar que tenia una bisexualitat molt potent. És cert que tinc més atracció per homes, però a mi m'agrada tot, així que m'és igual que siguis home o dona.

"Ens ensenyen quins han estat els reis del país al llarg de la història, però ningú ens ha ensenyat a gestionar un atac d’ansietat"

Comparteixes la teva vida amb els teus seguidors?

Tinc molts límits. Per exemple, mai he ensenyat les meves parelles a les xarxes i he tingut parelles amb les quals he estat fins a dos anys. Mostro només el què jo vull per a no donar armes que es puguin utilitzar en contra meva.

Sempre li dones molta importància a la Salut mental i has explicat en alguna ocasió que reps ajuda psicològica.

Sí, la necessito, sinó acabaria llançant-me d’un cinquè pis. L'ajuda psicològica és molt important per a tothom i més encara per a una professió com la meva, en la qual reps crítiques constants. El psicòleg m'ha donat eines per a posar cada emoció al seu calaix corresponent i obrir-lo i tancar-lo quan és necessari. Crec que és una assignatura molt pendent a les escoles. Ni s'estudia ni s'ensenya a saber gestionar les teves emocions. Ens ensenyen quins han estat els reis del país al llarg de la història, però ningú ens ha ensenyat a gestionar un atac d’ansietat, i és igual o més important. Tampoc ens ensenyen a fer la declaració de la renda i també em sembla molt important. Se'ns escapen moltes coses al món de l'educació i caldria fer-li una bona volta.

Creus que tu també tens una funció educativa amb els teus seguidors?

Per descomptat que sí i en sóc ben conscient d'això i treballo pensant-hi. Quan treballava amb nens de 3 a 12 anys anava amb les ungles pintades, samarretes roses (color que detesto, per cert), arracades… I moltes vegades ho feia sense venir-me de gust. Ho feia perquè crec que amb petits gestos com aquests pots trencar rols de gènere o estigmatitzacions. En cadascun dels meus discursos intento normalitzar o alçar la veu sobre aspectes que no estan tan normalitzats en la societat. Sempre s’ha d’intentar ser coherent amb el què ets i amb el què defenses.

T’han demanat alguna vegada que frenessis les crítiques o algú t’ha suplicat que deixessis d’insultar-lo?

Persones conegudes m'han arribat a oferir diners pel contrari. M'han ofert diners a canvi d’insultar-los i criticar-los perquè són conscients que això és publicitat.

Personatges coneguts t'han ofert diners perquè els insultessis en les xarxes?

Sí.

“Una cantant rossa coneguda em va oferir diners perquè volia aconseguir publicitat amb els meus insults”

Vull saber-ne els noms…

Una cantant rossa coneguda. Tu la coneixes. No et puc dir més per temes legals. També és veritat que algunes persones conegudes s'han posat en contacte amb mi per a dir-me que no tenia raó en alguna cosa que havia dit sobre ells. Si quan ho he analitzat, m'he adonat que m'havia equivocat, he demanat perdó i no m'importa en absolut reconèixer els meus errors. El que no faig és rectificar perquè algú pretengui callar-me i això m'ha passat amb més d'un ‘influencer’. Una vegada, una ‘influencer’ coneguda em va amenaçar amb denunciar-me i l'única cosa que va provocar és que la tornés a insultar i amb raó.

Qui era aquesta ‘Influencer’?

Només et diré color lila i amb això t'ho dic tot.

No t'importa que puguis fer mal amb els teus insults?

No m'importa fer mal a les taràntules d'internet. Més mal fan ells amb les seves mentides.

Com a especialista en “realities” i analista de programes de televisió, quina opinió et mereix la tele que es fa avui dia?

Em sembla molt casposa. Els ‘streamers’ i les xarxes socials els estan menjant el terreny i això és una realitat. A la tele tradicional encara li falta aquest passet d'adaptar-se al nou consum. A poc a poc ho estan intentant, Telecinco amb ‘Mitele’ i Antena 3 amb ‘Atresmedia Player’, però han d’avançar moltíssim encara perquè estan molt endarrerits. Però hi ha productores com Gestmusic que estan produint nous formats i l'any passat, per exemple, van fer un reality de ‘gamers’ a través de Twitch, que em va sorprendre bastant i em va semblar molt interessant perquè veig que s'estan adaptant al consum actual.

El teu programa preferit i el que més odies?

Els meus programes preferits són Operación Triunfo i Gran Hermano. 'OT' barreja les dues variants que m'agraden: l'art i la música amb la convivència i el show del reality. 'GH' també m'agrada moltíssim i sí és el VIP, millor. Odiats? ’El Chiringuito’ em sembla per llançar-lo a les escombraries, ‘El Hormiguero’ el detesto i el seu presentador em sembla caspós, un sexista i un misogin. ’Mi casa es la tuya’, em sembla fastigós… Hi ha infinitat de programes que odio”.

“He rebutjat col·laboracions televisives perquè no em pagaven prou. Per anar a un reality demanaria molta pasta"

Aniries a un ‘reality’ com 'Gran hermano' o 'Supervivientes'?

Sempre que em respectin el meu caixet, la meva feina i la meva personalitat, sí. Jo em moc per diners i no hi aniria per quatre duros, com hi van uns altres. Tinc molt clar el què puc oferir i el què valc i són molts diners. Però tindria un gran debat intern, perquè a mi m'agrada molt ser el pallasso del meu propi circ i no de circ aliè. M'agrada portar jo la batuta i quan no és el meu circ ni porto jo la batuta, em poso una mica nerviós. He rebutjat col·laboracions de televisió perquè no em pagaven prou, així que haurien de pagar-me molta pasta.

Tens previst fer el salt a la tele com a presentador?

M'encantaria fer un programa d'entrevistes, però no crec que pugui ser a la televisió tradicional. És un món molt sectari i no crec que em donin una oportunitat. Els programes de televisió són sempre un reescalfat de les mateixes cares. O tens un nom conegut o no et fan lloc. Ara tinc l'oportunitat de fer i desfer el que em dona la gana i de gestionar jo els meus continguts. Ja vindrà l'oportunitat, no tinc cap pressa.

Plans a curt termini?

Que tothom estigui atent a les meves xarxes socials perquè aquest any venen coses potents. A l'agost, per exemple, anunciaré una cosa molt guai. Hi haurà moltes sorpreses. I el que tinc clar és que no deixaré de treballar fins que tingui el meu propi programa d'entrevistes i estic ben segur que ho aconseguiré.

[aiovg_video id=9532]