TV3 ja té una d'aquelles tradicions de Nadal que manté peti qui peti: el verset de Xavier Grasset. L'actual presentador de La Selva, cap als volts de les set de la tarda i a punt d'acabar el programa, ha recitat uns versos de Nadal damunt d'una cadira al mig del plató del programa. És una tradició que Grasset ja feia quan presentava el Més 3/24 i que és molt estimada per desenes de milers d'espectadors de la televisió pública catalana. Amb el pas del temps també ha suposat diversos triomfs a les xarxes.
Grasset, quan passaven quatre minuts de les set de la tarda, ha anunciat que "havia arribat el moment d'aquest ritual domèstic" que moltes famílies repetiran a les seves llars al llarg de les festes. "Nosaltres n'hem anat fent tradició i esperem lògicament que perduri, siguin petits o grans, i que la recuperin", ha afirmat.
El presentador de La Selva, llavors, abans de posar-se damunt de la cadira, ha presentat el poema que recitaria: Els núvols de Nadal, de Joan Maragall. Abans de pujar, també, ha fet broma posant un mocador a la cadira per tal de "no fer-la malbé" i que "ves a saber què hem trepitjat". Amb una melodia nadalenca de fons, Grasset ha recitat aquests versos en honor a les festes que tants i tants catalans (com també espectadors de TV3) enceteran en els pròxims dies.
Els núvols de Nadal, de Joan Maragall, és així:
"Els núvols de Nadal no sé què tenen que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen, a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres veure entre núvols els estels brillar. Tenebres de Nadal, no sou tenebres; més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
Ai, núvols blancs que pels estels passeu; ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats".
Les estrofes triades per Grasset van ser publicades pel poeta Maragall al diari Il·lustració Catalana, concretament el número 30, el desembre de 1903. També van veure la llum a través del llibre de poemes Les disperses, del 1904. Maragall no va incloure aquesta estrofa en l'antologia de poemes per ell preparada, Tria, del 1909, però sí que es pot trobar a les seves obres completes, editades tantes vegades a la nostra literatura.
El presentador de La Selva ha rebut els aplaudiments dels seus col·laboradors i membres de l'equip. Grasset ha explicat que els companys del 3Cat li havien demanat "una altra versió" disponible a les xarxes socials de la corporació, tant a X com a Instagram i TikTok. "És una versió que hem anat a fer al Mercat de Santa Caterina de Barcelona", ha explicat, mentre ha ofert un fragment per als espectadors. Per tancar el programa i acomiadar-se fins el 2026, Grasset i tot l'equip han presentat una espècie de "festa final" amb un brindis nadalenc, una mica de menjar i desitjant, a tothom, molt bones festes.
