Nou atac contra la llengua al País Valencià. La nova direcció d'À Punt ha presentat un nou pla en què es planteja un objectiu molt clar: menystenir la presència del català i garantir més castellà a canvi d'un suposat augment d'audiència. Així ho ha denunciat aquest divendres la diputada de Compromís a les Corts Valencianes, Maria Josep Amigó, que ha parlat d'un informe que vol "empobrir la llengua" sense complexos: "No s'amaguen gens", ha lamentat.

El document s'atura en l'apartat dels serveis informatius per presentar un objectiu d'augmentar l'audiència en castellà. Així, es proposa als treballadors d'À Punt que tinguin "més sensibilitat" amb la població castellanoparlant, mentre que també se sol·licita "rebaixar el to i l'estil" de la normativa de la llengua valenciana. En aquest sentit, és important remarcar que el blaverisme intenta constantment fer veure que el valencià té les seves normes i que és una llengua diferent que el català.

Per implementar aquesta major presència de castellà, l'informe planteja dues mesures molt clares. La primera és dir tots els topònims dels pobles i ciutats en castellà, posant per exemple "Orihuela" per referir-se a Oriola o "Torrevieja" per informar sobre "Torrevella". La segona és que el periodista hagi de preguntar obligadament en castellà si l'entrevistat es comunica en aquesta llengua. En l'apartat d'idiomes, l'informe també planteja apostar per més pel·lícules, sèries en castellà, a més de programes propis titulats en castellà.

L'informe intern és de Francisco Aura, nou director general d'À Punt des del passat mes de gener. Cal recordar que Carlos Mazón s'havia proposat des de feia mesos el relleu al capdavant de la televisió pública catalana. El seu famós dinar al restaurant Ventorro durant la dana tenia com a objectiu oferir-li el càrrec a la periodista Maribel Vilaplana, però finalment no es va produir enmig de l'allau de crítiques per la gestió del tràgic temporal.

El PP de Mazón declara la guerra a la llengua

Malgrat l'informe que ha transcendit ara, la guerra contra la llengua als mitjans públics no és cap novetat. El passat febrer, el president de la Corporació Audiovisual del País Valencià, Vicente Ordaz, ja havia plantejat la incorporació del castellà a la programació i als serveis informatius.

El pla castellanitzador tampoc és cap sorpresa amb Carlos Mazón com a inquilí de la Generalitat valenciana. Aquest mateix dijous, el líder popular ha tornat a insistir a segregar el català del castellà, demanant al govern espanyol que defensi l'oficialitat del valencià a Europa. Això ja es fa, ja que la defensa de l'oficialitat del català suposa, evidentment, el reconeixement de totes les variants lingüístiques que se'n deriven.