La periodista i escriptora Agnès Marquès ha guanyat el XLVI Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb La segona vida de Ginebra Vern. Basada en fets reals, la novel·la és protagonitzada per una periodista que escriu un article molt íntim, que esdevé viral, sobre tres persones d'un petit poble de Texas. La segona vida de Ginebra Vern tracta sobre "la distància insalvable que hi ha entre els fets i el relat". El periodisme, ha destacat Marquès, és "un lloc de conflicte ideal" dins el llibre per plantejar un dilema que ens interpel·la a tots i és "què fem amb la vida dels altres quan les tenim a les nostres mans". La novel·la es publicarà el 25 de febrer en català a Columna i en castellà a Destino.

Quan un diari local de Texas publica un anunci insòlit en què una dona felicita el seu marit i l'amant pel fill que esperen, la periodista en hores baixes Ginebra Vern rep a Barcelona l'encàrrec d'escriure'n un article viral. El que havia de ser una peça de consum ràpid es converteix en el detonant d'una transformació inesperada que l'obligarà a replantejar-se la manera de mirar el món i la pròpia vida.

Marquès ha explicat que la protagonista és una periodista que passa un moment delicat a la feina i es troba escrivint de cop aquest article amb esperit 'clickbait'. És una notícia sobre l'afer íntim de tres persones i l'article es converteix "en un article de consum ràpid emocional, que busca pescar clicks. Això la remourà perquè es pregunta com pot ser que la vida de tres persones d'un petit poble de Texas acabi sent material de consum per tanta gent". A partir d'escriure l'article, decideix anar a conèixer els protagonistes de l'article que ha escrit.

El periodisme, ha destacat Marquès, és "un lloc de conflicte ideal" dins la novel·la per plantejar un dilema que ens interpel·la a tots i és "què fem amb la vida dels altres quan les tenim a les nostres mans, com tractem aquelles vides". En aquest sentit, el conflicte disparador de la història és la notícia viral. Ha dit que la novel·la tracta sobre "la distància insalvable que hi ha entre la realitat i la veritat, entre els fets i el relat. Aquí hi ha un marge que és insalvable".

Una obra basada en fets reals

La història es basa en fets reals i és que el març del 2014, en un diari de Hemphill, un petit poble de Texas, es va publicar un anunci en el qual una dona felicita el seu marit i la seva amant pel fill que esperen. Per altra banda, Agnès ha explicat que la novel·la proposa el dret de les dones protagonistes de la novel·la a l'opacitat. "El dret a ser contradictòries i qüestionables, i a caminar pel llindar de la moral i la immoralitat i prendre decisions que no tenen perquè sempre estar justificades".

Atorgat per primera vegada el 1981 amb els objectius de contribuir a estimular la creació literària en català i impulsar-ne la difusió, té una dotació econòmica de 60.000 euros per a l’obra guanyadora. El jurat està format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Estel Solé, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales.

En aquesta edició s’hi han presentat 64 obres originals i inèdites. Les obres finalistes d’aquesta edició han estat Tingueren la culpa els americans, de Rola Tomassi (pseudònim); Proper, de Miquel Mascaró Oliver; Bombolles de xampany, de Pere Carbonell Vidal; Subterrània, de Marc Quintana, i Per damunt de totes les coses, d’Esperança Cama (pseudònim). L’obra guanyadora del Premi Ramon Llull s’editarà en català (Columna), en castellà i en portuguès. En la darrera edició, del 2025, l’obra guanyadora va ser Aquest tros de vida, d’Estel Solé.