The Boogeyman (Disney +)
De què va: L’adolescent Sadie i la seva germana petita Sawyer intenten refer-se de la mort de la seva mare, però l’actitud distant del seu pare terapeuta no els ho posa gens fàcil. Després de la visita d’un estrany pacient que ha perdut els seus fills, una entitat sobrenatural es queda a viure a casa seva. I resulta que s’alimenta de la por.
Valoració: Adaptació d’un relat de Stephen King que no inventa res des del punt de vista temàtic (el seu discurs sobre el dol i la pèrdua és molt obvi des de la primera escena) però aconsegueix ser un exercici de terror tan tens com asfixiant. Les aparicions del monstre estan fantàsticament rodades, sobretot perquè el director treu molt profit de la necessitat de no quedar-se a les fosques.
Sangrientos dieciséis (Prime Video)
De què va: Jamie viu en un poble on ha tornat un assassí emmascarat que va provocar una carnisseria la nit de Halloween de 1987. Gràcies a l’experiment d’una amiga, la protagonista viatja en el temps fins a aquell any per poder aturar una massacre a l’institut i revelar la identitat de l’assassí per poder tornar al present.
Valoració: Una pel·lícula perfecta per aquestes dates de principi final. Un divertiment de sèrie B que sembla voler apuntar-se al carro de les pel·lícules de Christopher Landon, autor de “Feliz día de tu muerte“. Un “slasher” entretingut, desacomplexat i ple de picades d’ullet al gènere en què destaca la bona feina d’Olivia Holt. També hi apareix la gran Julie Bowen. I atenció a les referències cinèfiles, que n’hi ha un munt.
La conferencia (Netflix)
De què va: Els treballadors d’una empresa municipal se’n van a passar uns dies a unes cabanes enmig del bosc per millorar les seves relacions laborals. Però dues coses torpedinen l’excursió: el descobriment que alguns d’ells són corruptes i un assassí en sèrie que els comença a matar de la manera més salvatge possible.
Valoració: Aquesta producció sueca té problemes de to, perquè tan aviat és una comèdia (negra) sobre el món laboral com un “slasher” d’aires clàssics. Curiosament, funciona millor quan més desbarra: les escenes de violència són tan ocurrents i passades de rosca que acaba sent el perfecte complement per un Halloween de menjar ràpid i cervesa.
Apéndice (Disney +)
De què va: Hannah, una jove dissenyadora de moda, rep pressions a tots els fronts de la seva vida. Frustrada, trista, rabiosa, els seus sentiments afloren en la forma d’un monstre que li surt literalment del cos. Sembla tenir bons consells per a ella, però acaba descobrint que també comporta unes quantes contraindicacions.
Valoració: Una arriscadíssima comèdia de terror que pot desconcertar i fins i tot semblar una presa de pèl, però en el fons és una àcida faula social que reflexiona sobre tot allò que convenç les dones que no són prou bones per a res. Un film de denúncia, doncs, que també sap homenatjar els clàssics del terror amb gràcia.
Skinamarink (Filmin)
De què va: Kevin i Kaylee es desperten en plena nit i s’adonen que el seu pare ha desaparegut. No només això: casa seva ja no té ni portes ni finestres. No poden sortir. Es queden a la seva habitació amb l’esperança que algú els rescati. Però aviat constaten que, a més, no estan sols.
Valoració: El debut del guionista i director Kyle Edward Ball és una exploració d’aquells terrors infantils que ens impregnen tota la vida i ens tornen una determinada versió de nosaltres mateixos. Potser es passa de metratge, però és un film fascinant, pertorbador i ple d’idees visuals que se’t fiquen al cap.
