Mor el cineasta Gonzalo Suárez a l'edat de 92 anys

Indústria audiovisual

L'Acadèmia del Cinema Espanyol li va atorgar el Premi Goya d'Honor l'ha descrit amb l'adjectiu que millor li escau: creador polifacètic

Publicat el 29 de setembre de 2026 a les 19:55

Tragèdia en el món cinematogràfic espanyol. El cineasta Gonzalo Suárez ha mort aquest dimarts als 92 anys a Madrid. Així ho ha confirmat un comunicat publicat a les xarxes socials per l'Acadèmia del Cinema Espanyol. La institució, que l'any passat li va atorgar el Premi Goya d'Honor l'ha descrit amb l'adjectiu que millor li escau: creador polifacètic. 

L'Associació d'Artistes i Intèrprets (AISGE) també ha volgut homenatjar el director, descrivint-lo com un dels "més grans". "Mai no és un bon moment per acomiadar-se dels més grans. El cinema astut i polifacètic de Gonzalo Suárez sempre ha estat amb nosaltres. Perdre'l fa mal a l'ànima", han escrit. 

Entre els homenatges, destaca el del productor Agustín Almodóvar. "Adéu, estimat i admirat amic", ha escrit al seu compte d'X. De la mateixa manera, el Festival de Cinema de Màlaga també s'ha sumat als missatges de condol i ha recordat que Suárez va estar vinculat a l'esdeveniment com a president del jurat de la Selecció Oficial en la seva quinzena edició, el 2012.

L'Acadèmia del Cinema Català també ha expressat el seu dol per la mort del cineasta, guardonat amb el Goya d'Honor del 2026. "Plorem profundament la mort del cineasta Gonzalo Suárez, guardonat amb el Goya d'Honor del 2026. Des de l'Acadèmia del Cinema Català, enviem el nostre més sentit condol a la seva família, amics i a tot el món del cinema", han relatat des de la institució catalana.

Una carrera pionera

Nascut a Oviedo el 1934, Suárez va ser un dels precursors de l'anomenada Escola de Barcelona. Va estudiar Filosofia i Lletres i, abans de dedicar-se al cinema, va ser fullejador de futbolistes a les ordres d'Helenio Herrera, per a qui va arribar a elaborar informes tècnics i tàctics. La seva relació amb el futbol també va estar vinculada als seus primers treballs periodístics, ja que va començar la seva carrera com a articulista de futbol i boxa.

Durant la seva carrera, el realitzador va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cinematografia el 1991, la Medalla d'Or de l'Acadèmia de Cinema el 2026, la Medalla d'Or al Mèrit a les Belles Arts i el Premi Luis Buñuel. També va ser nomenat Cavaller de les Arts i les Lletres de França i de l'Ordre d'Alfonso X el Sabio, la primera vegada que aquesta condecoració s'atorgava a un director de cinema.

Home clau en la cultura espanyola dels darrers seixanta anys, va treballar amb intèrprets com Charo López, Francisco Rabal, José Sacristán, Fernando Rey, Fernando Fernán-Gómez, Carmen Maura, Aitana Sánchez-Gijón, Victòria Abril, Marisa Paredes, Maribel Verdú, Javier Bardem, Carmel Gómez, Ana Belem Medeiros, Héctor Alterio i Donald Pleasence, entre d'altres.

Els seus títols més destacats van ser:

  • ¿Qué he hecho yo para merecer esto?, de Pedro Almodóvar.
  • Epílogo, dirigida per ell mateix.
  • A Contratiempo, d'Óscar Ladoire.
  • Parranda, dirigida per ell mateix.
  • La regenta, dirigida per ell mateix.
  • Fata Morgana, de Vicente Aranda.
  • Ditirambo, dirigida per ell mateix.
  • Los pazos de Ulloa, minisèrie dirigida per ell mateix.
Escull El Món de la Tele com la teva font preferida de Google