La presència catalana al Festival de Sant Sebastià marca un nou màxim aquest any amb 28 produccions. Es tracta del nombre més alt de títols com a mínim des que hi ha registres disponibles, el 2007, segons l'anàlisi de dades oficials que ha fet l'ACN. La tendència continua a l'alça, després que l'any passat ja s'arribés al màxim històric, amb 22, entre les quals Tardes de soledad, d'Albert Serra, que es va coronar amb la Concha d'Or. Per cinquè any consecutiu, el nombre de produccions catalanes creix, d'ençà que el 2020, amb la pandèmia, va tocar fons amb 10. En l'edició d'aquest any del certamen, dos títols aniran a la secció oficial competitiva: Los domingos, d'Alauda Ruiz de Azúa, i Historias del buen valle, de José Luis Guerín.

El creixement de les seleccions catalanes al Festival de Sant Sebastià va clarament a l'alça, ja que comptant l'edició que comença aquest divendres, el nombre de produccions en l'últim lustre que hi ha arribat ja depassa el centenar. En la dècada anterior, entre el 2011 i el 2020, s'hi van presentar 131 obres amb com a mínim una productora catalana –independentment de l'origen de la direcció, guió o repartiment.

Des del 2007, un total de 279 pel·lícules i documentals amb participació catalana s'han presentat a la cita, una mitjana d'unes 15 cada any. En aquestes dues dècades, el director que ha encapçalat més films de les 279 esmentades és Isaki Lacuesta, amb 8, l'última de les quals, Segundo premio, de l'any passat. Un año, una noche o bé Entre dues aigües són altres títols del director gironí.

Cesc Gay presenta aquest any Mi amiga Eva a la secció "Made in Spain", i amb aquest llargmetratge ja en són cinc amb participació catalana des del 2007. El també director de Historias para no contar o Una pistola en cada mano iguala així les cinc d'Isabel Coixet -Un amor o La llibreria- i de Jaime Rosales –Girasoles silvestres o Petra.

Amb quatre, Carla Simón s'uneix a Agustí Villaronga i a Elena Trapé amb Romería, que arriba a Sant Sebastià després dels films Estiu 1993 i Alcarràs, a banda del documental Correspondència.

Mediapro i Arcadia, principals productores

Pel que fa a les productores, Mediapro és, amb diferència, la que ha aconseguit seleccionar més produccions: en total, 16 entre el 2007 i aquest any, cinc de les quals mitjançant la seva marca The Mediapro Studio. Llach: La revolta permanent (2007), Vicky Cristina Barcelona (2008), Spain in a Day (2016) o Fe de etarras (2017) són algunes d'elles, però aquest any no n'han presentat cap.

En segon lloc, Arcadia en suma 12 en el mateix període, que inclouen As Bestas, de fa tres anys, o les dues d'aquesta edició: La buena letra i La isla de los faisanes. La productora Eddie Saeta en suma una desena, amb En la alcoba del sultán aquest any, i Escándalo Films n'acumula nou, dues més que A Contracorriente Films, Imposible Films i Setembro Cine.

El talent català al festival

Més enllà de les coproduccions catalanes que lluitaran una edició més per la Concha d'Or, la presència del talent català s'escampa per totes les seccions del certamen. A la Perlak (Perles), que inclou una selecció de llargmetratges destacats de l'any inèdits a Espanya i que han estat aclamats per la crítica o han obtingut premis en festivals internacionals, s'hi ha programat la cinta Ciudad sin sueño, premi al guió a la Setmana de la Crítica de Canes. L'escriptor i director de cinema barceloní Víctor Alonso-Berbel i el realitzador madrileny Guillermo Galoe signen una proposta que s'endinsa en l'assentament irregular més gran a Europa, situat als afores de Madrid.

A la programació de la secció Zabaltegi-Tabakalera s'hi ha seleccionat Estrany riu, de Jaume Claret Muxart, presentada al Festival de Venècia el mes passat. Es tracta d'un film que se centra en el viatge iniciàtic d'un adolescent durant unes vacances familiars. La pel·lícula s'inspira en els recorreguts en bicicleta que va fer el director amb la seva família i s'ubica en diferents localitzacions de la regió de Baden-Württemberg, per on passa el riu Danubi. 

La celebrada Hiedra, d'Ana Cristina Barragán, es projectarà a Horizontes Latinos, mentre que La cena, de Manuel Gómez Pereira, s'ha inserit en la programació de les gales de RTVE. A la secció Velòdrom arriba Hasta que me quede sin voz, un documental en què Leiva retrata en primera persona els problemes irreversibles a una de les cordes vocals que impacta de ple la seva carrera musical. 

A la secció infantil s'hi estrenarà la cinta d'animació El tresor de Barracuda, mentre que Los aitas, de Borja Cobeaga; Jone, a veces, de Sara Fantova; La isla de los faisanes, d'Asier Urbieta; i Daniela forever, de Nacho Vigalondo s'inclouen a Zinemira.

Made in Spain, la secció no competitiva que integra una selecció de films que vol ser un aparador del millor cinema espanyol de l'any amb produccions tant estrenades com no estrenades, és la que compta amb més presència procedent de Catalunya. En total, tretze produccions s'han fet un lloc al cartell. Es tracta de Sirât, d'Oliver Laxe; Romería, de Carla Simón; Mi amiga Eva, de Cesc Gay; Los tortuga, de Belén Funes; The sleeper. El Caravaggio perdido, d'Alvaro Longoria; L'edat imminent, del Col·lectiu Vigília, Clara Serrano i Gerard Gimeno; Amanece en Samaná, de Rafa Cortés; Lluny, de Gerard Oms; En la alcoba del sultán, de Javier Rebollo; Una quinta portuguesa, d'Avellina Prat; Sorda, d'Eva Libertad; La buena letra, de Celia Rico; i Furia, de Gemma Blasco.

La marsellesa de los borrachos, de Pablo Gil; i Daru/n, de Benjamin Hundrichs, també s'han fet un lloc a Donostia. El festival també acull com a presentació especial la sèrie Pubertat, de Leticia Dolera.