<![CDATA[El Món de la Tele]]> https://elmondelatele.cat/feed/podcast/ ca Thu, 17 Sep 2026 18:55:13 +0200 <![CDATA[El Món de la Tele]]> https://elmondelatele.cat/web/assets/img/og-image/elmondelatele.cat.png https://elmondelatele.cat/podcast 144 40 hourly 1 El Món de la Tele <![CDATA[Eurovisió espera RTVE: Irlanda manté el boicot a Israel i no participarà el 2027]]> Eurovisió 2027 escalfa motors amb el boicot contra Israel latent entre els països participants i aquells que van decidir abandonar el vaixell del Festival Europeu de la Cançó. Irlanda ha tornat a sacsejar el tauler del certamen mantenint el que ja va certificar l'anterior edició: no hi participarà si en forma part el país hebreu. RTÉ, la cadena pública irlandesa, ha confirmat aquest dijous que no participarà a l'Eurovisió 2027 que se celebrarà a la ciutat de Burgas, a Bulgària, entre els dies 11 i 15 de maig. 

Així, els irlandesos se sumen als Països Baixos, un altre dels participants que ja el 2026 va decidir retirar-se en protesta per la inclusió d'Israel i com a mostra de solidaritat amb Palestina. RTÉ manté els seus arguments en un comunicat emès aquest 17 de setembre: torna a denunciar la "pèrdua de vides a Gaza", la crisi humanitària a Palestina i el fet que la seva opinió respecte el país hebreu "es manté sense canvis" pel que fa a Eurovisió. Irlanda va ser un dels cinc països amb gran càrrega al festival que es van retirar el 2026.

Segons ha informat la cadena, en resposta a la seva decisió, el director del Festival d'Eurovisió, Martin Green, ha declarat que la Unió Europea de Radiodifusió (UER) lamentava que la cadena no participés el 2027, però que "respectaven plenament la seva decisió". "Segueixen sent una part valuosa de la nostra família i els trobarem a faltar", ha afirmat Green, que ha afegit: "Seguirem dialogant amb RTÉ i esperem poder donar-los la benvinguda de nou al concurs en el futur".

RTVE es manté en silenci

Qui no s'ha pronunciat al respecte de l'edició de 2027 és Espanya. RTVE, que va encapçalar la retirada l'any passat -al costat d'Islàndia, Eslovènia, Països Baixos i la mateixa Irlanda, que ratifica la seva negativa de participar-, es manté en silenci. El mateix Green, en la celebració del festival al maig, ja va deixar clar que "trobaven a faltar" Espanya i la resta de nacions que havien decidit no participar.

RTVE va decidir vetar Eurovisió 2026 i Israel el desembre del 2025. La mesura impulsada pel president de la corporació estatal, José Pablo López, -qui ja va encendre una polèmica en l'edició del 2025 amb un missatge emès per La 1, amb conflicte diplomàtic inclòs- va provocar una crisi a la cúpula del festival.

La 1 va emetre un missatge durant la celebració d'Eurovisió 2026: "Eurovisió és un concurs, els drets humans no ho són. No hi ha espai per a la indiferència. Pau i justícia per a Palestina". El president espanyol, Pedro Sánchez, també va publicar un vídeo a xarxes el dia abans de la final donant suport a RTVE i mostrant el rebuig a la participació d'Israel. "És una decisió coherent i necessària: plantar-se davant la injustícia".

 

]]> Thu, 17 Sep 2026 17:45:25 +0200 <![CDATA[El Govern augmenta el pressupost del 3Cat i destina 5 milions d’euros a projectes audiovisuals]]> El Govern ha aprovat la modificació de les despeses amb càrrec a pressupostos d’exercicis futurs del Departament de Cultura, per atendre les aportacions a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), per finançar les dues crides per convocar projectes audiovisuals, amb un import total resultant de 5 milions d'euros.

Concretament, l'acord inicial per al 2026 era de l'1,66 milions d'euros i serà finalment d'1,96 milions d'euros. Per al 2027, passa dels 1,34 milions als 2,04 milions d'euros, mentre que per al 2028 i 2029 es mantindrà en mig milió d'euros.

]]> Thu, 17 Sep 2026 13:57:56 +0200 <![CDATA[El Barça provoca l'ensopegada del «Joc de Cartes Estiu» però TV3 lidera les audiències de dimecres]]> Si juga el Barça, la televisió ho sap: les audiències es desplomen o es veuen condicionades. TV3 va patir-ne les conseqüències aquest dimecres a la nit. La pallissa dels de Hansi Flick al Racing de Santander per 7 a 2 va ser tot un èxit en la retransmissió de DAZN. Fins a 406.000 espectadors de mitjana es van connectar a la plataforma de pagament a partir de dos quarts de deu de la nit, amb una quota de pantalla del 23,3%. Dos espais es van veure perjudicats.

El Telenotícies Vespre va ser el primer afectat. Un 19,2% de share i fins a 370.000 espectadors de mitjana. Encara que els informatius que presenta Toni Cruanyes comencessin mitja hora abans del partit, les xifres van baixar respecte les audiències que registra habitualment. Qui es va estimbar de valent, però, va ser el Joc de Cartes Estiu, que no es va poder col·locar ni entre els vint continguts més vistos del dia. El programa amb major públic va ser el Telenotícies Migdia (408.000 i 31,1% de quota, la més alta del dia).

El Comarques també va certificar el bon estat de salut dels informatius de 3Cat. Tanca el Top 5 amb un contundent 22,4% de quota de pantalla i fins a 244.000 espectadors de mitjana. Qui va revifar amb força va ser el Com si fos ahir. La ficció de les tardes es va embutxacar un 19,2% de quota de pantalla i 232.000 espectadors de mitjana. Aquesta mateixa setmana havia patit una ensopegada, caient per sota dels 170mil. 

Dos programes de Televisió Espanyola apuntalen posicions

La 1 de Televisió Espanyola es va quedar amb un 10,4% de quota diària respecte el 13,9% de TV3. Més de tres punts de diferència que segueixen col·locant la televisió pública catalana com la líder entre els ciutadans del país. Ara bé, dos espais d'actualitat política van aconseguir incidència a casa nostra.

El més destacat va ser el Malas Lenguas, a tres quarts de vuit del vespre, amb 148.000 espectadors de mitjana i una quota de l'11,7%. Consolida la posició de la pública estatal respecte TV3 en franges com la de tarda. Al matí, La 1 també passa per davant de la pública catalana. Tornant als programes, el segon amb impacte va ser el Mañaneros 360, que va aglutinar un share de l'11,2% i fins a 139.000 espectadors de mitjana just abans que comencés el TN Migdia a TV3.

Qui sempre té públic a Catalunya és l'Aquí la Tierra de Jacob Petrús: un 11,1% de quota de pantalla i 164.000 espectadors de mitjana. Fins i tot La Promesa, la ficció de les tardes a RTVE, va sumar un 15,2% i 154.000 espectadors de mitjana. Cal destacar, també, la tercera cadena amb més impacte a Catalunya. Antena 3 va tornar a erigir els dos principals concursos del canal: La Ruleta de la Suerte (220.000 i 18,8%) i Pasapalabra (191.000 i 13,5%). 

]]> Thu, 17 Sep 2026 13:37:06 +0200 <![CDATA[La direcció de TV3 obrirà una investigació per aclarir per què es va esborrar RAC1 de l'emissió de «Dones de ràdio»]]> TV3 investigarà per què es va retallar el nom de RAC1 de l'emissió de l'obra de teatre Dones de ràdio en el prime time del dilluns 14 de setembre. Segons ha avançat Jordi Basté a El món a RAC1 i ha pogut confirmar El Món de la Tele, la direcció de la televisió pública catalana obrirà una investigació per aclarir què ha passat. El mateix Basté havia denunciat aquest matí, a les vuit en el seu editorial, que l'emissora del Grup Godó havia desaparegut del text original de Cristina Clemente i que interpretava, en un moment de l'obra, Àngel Gonyalons.

Segons ha pogut confirmar aquest mitjà, la direcció de TV3 "no tenia constància d'aquest fet" i ha assegurat a Basté que "rebutja" el fet que s'hagués suprimit el nom de RAC1 a l'emissió de dilluns. El text original de l'obra Dones de ràdio diu això: "Presento un programa de ràdio en una de les principals emissores del país. RAC1, no sé per què ho amago. És un programa-magazín de vespre, on hi puc fer bastant la meva i tenir molta audiència. Vull dir que a la ràdio també sóc la reina", diu el personatge de l'Àngel Gonyalons.

En la denúncia de Basté d'aquest dijous al matí, el mateix programa de RAC1 ha exposat el segon text, el que va emetre TV3: "Presento un programa de ràdio en una de les principals emissores del país. És un magazín de vespre, on hi puc fer bastant la meva... i tenir molta audiència. Vull dir que a la ràdio també sóc la reina", deia Gonyalons a l'actuació que es va passar per la televisió pública. El periodista d'Horta ha estat molt contundent i molt dur amb la direcció de Sant Joan Despí en el seu davantal i ho ha titllat de "censura". La reacció de la cadena, però, ha arribat a un quart de deu del matí.

Just abans de començar la tertúlia, Basté ha explicat que la direcció de TV3 s'ha posat en contacte amb El món a RAC1: "La direcció de la corporació i de TV3 s'ha posat en contacte amb RAC1. Diuen que ells no n'estaven al cas, que hi estan totalment en contra de la censura, i que obren una investigació per aclarir els fets. Quan tinguin les conclusions prendrà les mesures oportunes", ha relatat el presentador als membres de la tertúlia i a la resta dels oients.

Basté segueix molest amb el fet que es retallés RAC1 de l'obra de teatre

Tian Riba, qui va dirigir un dels programes estrella de la cadena de fa gairebé una dècada (el FAQS, Preguntes Freqüents, les nits de dissabte) sí que ha estat crític i ha posat cullerada amb tot plegat: "Si vols et dic les conclusions. No hi haurà conclusions. Què vol dir que la direcció de TV3 no n'estava al cas?", ha dit, molest. Basté, però, sí que li ha respost que considera verídiques les paraules de Sant Joan Despí. En una conversa que ha durat diversos minuts més, el presentador d'El món a RAC1 ha insistit en el fet que des de l'emissora del Grup Godó mai han girat l'esquena a TV3.

"He rebut missatges de treballadors de TV3 que estan...", ha insinuat. Des de la tertúlia han recordat que Quim Masferrer era al Versió RAC1 amb Toni Clapés aquest dimecres a la tarda. "Home, ja ho sé, que hi ha una altra emissora que fa competència a aquesta. I que forma part de l'engranatge de la corporació. Ja ho entenc!", ha exclamat Basté, fent referència a Catalunya Ràdio. "I que és competència, ja ho entenc", ha repetit.

Ara bé, ha deixat ben clar, abans d'entrar en matèria política, el seu posicionament, un altre cop: "Juguem la mateixa lliga i, a més, amb el mateix idioma- És el més important [...] En aquests moments la primera i la segona emissora d'aquest país són en català. Alguna cosa estem fent bé, doncs, cony, ajuntem-nos!", ha reblat. Basté també ha criticat que aquella persona que hagi decidit fer això "no se n'adona que amb els cinc minuts que ho estan parlant ja ha fet l'efecte Streissand". I que, sobretot, ha assegurat que "no ho volia deixar passar".

]]> Thu, 17 Sep 2026 11:17:24 +0200 <![CDATA[Jordi Basté s'enfada i passa comptes amb els directius de TV3 en prime time: «És censura»]]> Jordi Basté manté el ritme de la setmana i ha decidit passar comptes amb TV3 a primera hora del matí. El presentador d'El món a RAC1 ha retret a la televisió pública catalana un moment de l'emissió de l'obra de teatre Dones de ràdio que ser l'aposta de prime time de dilluns. L'efecte de la seva crítica no ha trigat en arribar: la direcció de Sant Joan Despí ja ha anunciat que obrirà una investigació per aclarir els fets, els quals rebutja i ha assegurat que "no en tenia constància". Ho avançat el mateix Basté abans de començar la tertúlia, una hora després del davantal. El Món de la Tele ho ha pogut confirmar amb fonts de la direcció de TV3.

"Avui començarem jugant", ha alertat Basté als centenars de milers d'oients que li fan confiança a les vuit del matí. L'advertència no era gratuïta. El periodista d'Horta, que no es talla mai des del seu programa si ha de criticar TV3, també ha trencat moltes llances en favor de la televisió pública catalana (i en favor dels treballadors, amb els quals ha participat en la presentació de diversos programes). Ara, però, cal recordar que forma part de La 2Cat.

En tot cas, Basté ha començat amb aquest avís el davantal. El motiu, l'obra de teatre. I per què, doncs aquesta peça protagonitzada per Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego (que no va fer gaire bona audiència), ha fet pujar la mosca al nas al presentador de RAC1? "Nosaltres ens fixarem només en una escena, en una. Escoltarem dos talls de la mateixa obra. I jo, que sabeu que sóc devot de les vuit diferències de Laplace, de La Vanguardia, us proposo que avui en trobeu només una. No calen vuit, una diferència", ha anat dient, amb sorna.

És llavors quan Basté ha presentat un primer tall a la seva audiència. "És l'original", ha assegurat. El tall diu això: "Presento un programa de ràdio en una de les principals emissores del país. RAC1, no sé per què ho amago. És un programa-magazín de vespre, on hi puc fer bastant la meva i tenir molta audiència. Vull dir que a la ràdio també sóc la reina", diu el personatge de l'Àngel Gonyalons. I llavors Basté ha explicat que ara presentava als oients un segon tall de l'obra que es va emetre per TV3.

"Presento un programa de ràdio en una de les principals emissores del país. És un magazín de vespre, on hi puc fer bastant la meva... i tenir molta audiència. Vull dir que a la ràdio també sóc la reina", deia Gonyalons a l'actuació que va passar per la televisió pública el 14 de setembre. "Hi trobeu la diferència?", ha dit amb sorna Basté. Ho ha passat una segona vegada perquè als oients els quedés clar quin era el seu punt.

Basté assenyala els directius de TV3: «No sabem per què ho han amagat»

"Angels Gonyalons no l'ha eliminada [la frase] en cap de les noranta-cinc funcions. Tampoc no la va eliminar el dia que TV3 va gravar l'obra", ha assegurat Basté. "La va dir, era al text, era a l'escenari i també era a la gravació. Però algú, vés a saber on, en algun despatx, en alguna sala, davant d'una pantalla i amb unes petites tisores, però molt reveladores, va decidir que RAC1 no podia existir", ha lamentat, amb duresa, el presentador del matinal més escoltat del país a la ràdio.

Basté ha seguit mostrant el seu enuig: "I és fascinant, perquè pots emetre una obra que parla del càncer, de la por, de la mort, de les famílies, dels secrets i de tot allò que ens costa pronunciar. Però, pel que sembla, hi ha dues paraules que resulten massa fortes per la televisió pública de Catalunya", ha dit, visiblement enfadat.

"No sabem qui ho va decidir. Potser va pensar que protegiria d'aquesta manera TV3. Potser va considerar que sentir RAC1 podia provocar una fugida sobtada d'espectadors", ha afirmat, amb veu de cara de pomes agres. I Basté ha anat més enllà: "Potser es va imaginar milers de catalans abandonant l'obra mitja escena per córrer cap a una ràdio. O potser és més senzill. La inseguretat acostuma a disfressar-se de criteri editorial. Perquè això no perjudica RAC1. Al contrari, ens converteix en la poma prohibida, i no hi ha millor publicitat que aquella que algú intenta esborrar", ha sentenciat.

Ara bé, el presentador no s'ha quedat aquí. Les fuetades es repetien des de l'estudi principal de la planta 3 de l'edifici del Grup Godó a l'avinguda Diagonal 477. "El tall retrata exclusivament qui l'ha ordenat. Una televisió gran no té por que una obra d'un teatre aparegui al nom d'una emissora competidora", ha relatat.

"Una televisió segura d'ella mateixa no necessita fer veure que la realitat s'acaba quan comença el seu dial. TV3 és una televisió massa important, massa estimada. Especialment també per aquesta emissora, que sempre promociona els seus programes", ha recordat Basté. "I amb massa història per permetre's una petitesa com aquesta", ha lamentat.

Finalment, Basté ha fet una reflexió: "La censura, perquè això ho és, fins i tot quan dura només dos segons, no es mesura pel temps que ocupa, sinó per la mentalitat que revela. I aquí revela una falta de classe extraordinària. La d'aquell que, incapaç de suportar el nom del veí, prefereix mutilar una obra abans que conviure amb la realitat. RAC1, no sé per què ho amago, diu el text. Nosaltres tampoc no sabem per què ho han amagat. Però gràcies a qui ho va tallar, avui ja ho sap tothom", ha sentenciat.

TV3 obrirà una investigació i rebutja els fets

La direcció de la televisió pública catalana obrirà una investigació per aclarir què ha passat. Ho ha avançat el mateix Basté abans de començar la tertúlia i ha confirmat El Món de la Tele amb fonts de TV3. També hem pogut confirmar que la cúpula de Sant Joan Despí "no tenia constància d'aquest fet" i ha assegurat a Basté que "rebutja" el fet que s'hagués suprimit el nom de RAC1 a l'emissió de dilluns.

Ho ha explicat així, a un quart de deu: "La direcció de la corporació i de TV3 s'ha posat en contacte amb RAC1. Diuen que ells no n'estaven al cas, que hi estan totalment en contra de la censura, i que obren una investigació per aclarir els fets. Quan tinguin les conclusions prendrà les mesures oportunes", ha relatat el presentador als membres de la tertúlia i a la resta dels oients.

]]> Thu, 17 Sep 2026 10:21:06 +0200 <![CDATA[Tres morts en estavellar-se un helicòpter d'una cadena de televisió a Los Angeles]]> Almenys tres persones han mort després que un helicòpter de la cadena de televisió NBC s'estavellés a Los Angeles, als Estats Units. Segons han informat els Bombers de la ciutat, han sigut quatre les persones ateses pels serveis d'emergències arran de l'accident, tres de les quals han mort al mateix lloc dels fets i una altra ha sigut traslladada a un hospital local.

El cos d'emergències ha explicat que l'incendi originat per l'impacte de l'helicòpter s'ha produït entre dos edificis comercials del districte Chatworth, al nord-est de la ciutat, i que ara ja s'ha extingit per complet. Els Bombers precisen que el sinistre "ha provocat danys a altres vehicles i dos contenidors", si bé no ha afectat més infraestructures. Alhora, es desconeix el nombre de persones total que viatjava a bord de l'helicòpter estavellat.

En concret, l'helicòpter cobria un accident entre un autobús i un cotxe, que havien col·lidit poca estona abans a la mateixa zona. Pel que fa a aquest sinistre, almenys dues persones han mort i sis més han resultat ferides, segons han explicat els Bombers de Los Angeles.

L'alcaldessa de la ciutat, Karen Bass, i el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, han traslladat el seu condol a les famílies de les víctimes, tant les de la col·lisió entre l'autobús i el cotxe com les de l'helicòpter de la cadena televisiva accidentat.

]]> Wed, 16 Sep 2026 15:41:52 +0200 <![CDATA[Jordi Basté esclata contra Florentino i el Madrid per arrossegar al Barça a la polèmica per Ceuta: «És una obsessió»]]> Jordi Basté ha dit prou a Florentino Pérez i el Reial Madrid. El presentador i editor d'El món a RAC1 s'ha mostrat molt contundent contra l'entitat blanca després que tres dels seus jugadors (Kylian Mbappé, Ibrahim Konaté i Vinicius Júnior) protagonitzessin una sonada polèmica per amagar la samarreta en suport a Ceuta que duien els jugadors del Madrid i de l'Elx. En el davantal d'aquest 16 de setembre s'ha posicionat de valent. Fins i tot ha mostrat un enuig considerable. 

Un cop descrita la situació als centenars de milers d'oients que connecten amb Basté i el seu equip a les vuit del matí, ha entrat en matèria. "És una imatge. I les imatges, especialment quan són tan evidents, parlen soles", ha puntualitzat. "Podem preguntar-nos si els futbolistes entenien el sentit exacte de la iniciativa, si no volien participar en un acte amb possibles lectures polítiques o si, senzillament, van decidir no mostrar aquell lema", ha recalcat Basté.

És llavors quan ha començat a posar el dit a la nafra: "Costa creure que tres jugadors es posessin exactament malament la mateixa samarreta per casualitat. Simple: un club entrega als futbolistes les seves idees polítiques perquè l'esbombin". El presentador del matinal de RAC1 ha seguit elevant el to i desvetllant la manera de fer dels blancs: "El Reial Madrid, vista la polèmica, ha fet córrer ràpidament un argumentari entre la premsa aquesta nit a través del whatsapp: el club dona suport a Ceuta però respecta la llibertat individual dels seus futbolistes".

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by El món a RAC1 (@elmonarac1)

Basté no s'ha tallat ni un mil·límetre: "Ningú hauria de ser obligat a convertir-se en pancarta humana d’una causa que no comparteix, que no entén o que no vol assumir. La solidaritat imposada deixa de ser solidaritat i es converteix en protocol de lloros". Encara faltava, però, que carregués contra Florentino Pérez i el Reial Madrid per haver arrossegat el Barça i Lamine Yamal [com va fer Josep Pedrerol a El Chiringuito] en tota aquesta polèmica.

Jordi Basté, molt contundent contra Florentino Pérez: «La barcelonitis va en augment»

És llavors quan el presentador del programa més escoltat de Catalunya ha assenyalat el president blanc. Primer, ha exposat les vergonyes del Reial Madrid: "El problema arriba quan el Madrid no es limita a explicar què ha fet el Madrid. Perquè, dins del mateix argumentari, apareix la pregunta de sempre. A veure què fa avui el Barça recordant que diumenge passat el Llevant va sortir amb la samarreta en suport a Ceuta i el Barça, no. És fascinant".

"Hi ha una polèmica amb tres jugadors del Madrid, passa en un partit del Madrid, amb unes samarretes que amaguen tres jugadors del Madrid i la preocupació del Madrid és què farà el Barça", ha assenyalat Basté, amb to contundent i d'enuig. "Això ja no és una explicació: és una obsessió. La barcelonitis de Florentino Pérez va en augment. El Barça s’ha convertit en la coartada preventiva de qualsevol problema del Madrid", ha criticat amb duresa.

I conclou amb encara més contundència: "Tres futbolistes van preferir que no es llegís. I el Madrid, per explicar-ho, ha tornat a posar-se una altra samarreta: la de Todo es culpa del Barça. Aquesta sí que, desde fa uns anys, no se la treuen mai". Basté, un cop més, clava la diana als madridistes en una polèmica que molts mitjans amb afinitat blanca han volgut minimitzar.

]]> Wed, 16 Sep 2026 15:17:21 +0200 <![CDATA[Josep Pedrerol ataca Lamine Yamal amb una falsedat: «És marroquí tot i que jugui per a Espanya»]]> El Reial Madrid va aixecar molta polseguera -ignorada per bona part de la premsa de la capital espanyola- per la samarreta en suport a Ceuta que van dur els seus jugadors aquest dimarts a la nit. Tres membres de l'equip, Kylian Mbappé, Vinicius Júnior i Ibrahim Konaté, es van negar a dur-la en condicions i se la van col·locar a mitges, tapant el missatge en favor de la ciutat autònoma estatal ubicada a l'Àfrica. Aquesta situació va ser combustible per a un programa com El Chiringuito, amb Josep Pedrerol al capdavant.

Abans, el periodista i presentador català va aparèixer al programa Horizonte de Cuatro -que condueix Iker Jiménez- per explicar què havia passat al terreny de joc just abans de començar el partit dels blancs al camp de l'Elx. En una connexió que serà més habitual amb el pas del temps i en la tònica de consolidar Pedrerol a l'estructura de Mediaset, el català va assegurar que el fet que els tres jugadors del Reial Madrid no mostressin la samarreta en suport de Ceuta no era casual. El to era informatiu, però un cop va fer el salt al seu propi programa, el debat es va descontrolar.

Pedrerol va centrar bona part del programa a parlar i confrontar idees sobre què havia passat al terreny de joc a Elx. Després de setmanes carregant contra el Futbol Club Barcelona per la seva repulsa a l'agressió policial que va patir un jove, precisament, al camp de l'Elx -on es va demanar no polititzar el futbol des del plató d'El Chiringuito-, els ànims es van caldejar en defensa dels tres blancs que van decidir prescindir de donar suport als ciutadans de Ceuta.

En un gir de guió pràcticament surrealista, la decisió del presentador i del mateix programa va ser centrar-se en parlar de futbol (amb un Edu Aguirre assegurant que el Reial Madrid "pot ser campió" amb aquest equip) i un Pedrerol parlant d'Arda Güler o Diomandé en el seu editorial i no pas de la polèmica per la samarreta de Ceuta. Llavors, què ha passat amb Lamine Yamal i el Futbol Club Barcelona?

Pedrerol arrossega a Lamine Yamal a la polèmica

El programa va centrar bona part de la tertúlia a la situació de la samarreta en suport a Ceuta que els dos equips van dur a l'estadi Martínez Valero. Pedrerol, però, va voler arrossegar el Barça a la polèmica. Jota Jordi, un dels habituals de la tertúlia i un dels periodistes que segueix l'actualitat blaugrana, va assegurar que el club que dirigeix Joan Laporta "no faria un acte de suport com aquest" perquè ho considera "política espanyola" que no va lligada amb ells.

En aquest context, a Pedrerol se li va pujar la mosca al nas. A més d'haver justificat el fet que els tres jugadors tenien "les seves pròpies opinions" i radiografiar l'obvietat que el fet que se l'haguessin tapat "ha enfadat cert sector de l'aficionat del Madrid", va acabar atacant Lamine Yamal i el Barça.

"M'agradaria que demà el Barça aparegués també amb samarretes de suport a Ceuta. Tot i que tenen a Lamine, que és marroquí i juga amb Espanya", va espetegar Pedrerol a la càmera, sense poder ocultar certa emprenyada que duia a sobre. Una onada de protesta a les xarxes han recordat allò que és obvi: el 10 del Barça va néixer a Esplugues de Llobregat i s'ha criat a Mataró, al barri de Rocafonda, d'on sempre n'ha reivindicat els orígens. 

Pedrerol ha fet servir l'essència dels arguments utilitzats pels detractors de Lamine Yamal. Durant la celebració del Mundial, el blaugrana va dur unes botes Adidas amb les banderes del Marroc i de Guinea Equatorial per honorar els orígens dels seus pares. La realitat, però, és que Lamine Yamal sempre va triar la selecció espanyola i és català, nascut a Catalunya. Les xarxes socials del programa han decidit no promocionar aquest tall de Pedrerol en cap de les seves plataformes. 

]]> Wed, 16 Sep 2026 12:41:49 +0200 <![CDATA[«La bola negra» serà la representant espanyola als Oscars]]> La bola negra serà la pel·lícula que representarà l'estat espanyol als premis Oscars. La pel·lícula dirigida i escrita per Javier Ambrossi i Javier Calvo ha estat l'escollida pels membres de l'Acadèmia del Cinema Espanyol d'entre tres candidatures finals. Així, el film dels Javis ha aconseguit superar dos grans projectes com són Los domingos d'Alauda Ruiz de Azúa (premiada als Goya del 2025) i El ser querido, la darrera pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen amb Victoria Luengo i Javier Bardem com a protagonistes.

Els Javis, que ja van ser premiats al Festival de Canes amb el guardó a Millor Direcció per La bola negra, buscaran emular les 22 nominacions anteriors de pel·lícules espanyoles que van aconseguir superar tots els talls per arribar a la cerimònia final. Només hi ha hagut quatre pel·lícules que han guanyat l'Oscar a Millor Pel·lícula Internacional: Mar Adentro d'Alejandro Amenábar, el 2004; Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar, el 1999; Belle Époque, de Fernando Trueba, el 1993; i finalment Volver a empezar, de José Luis Garci, el 1982.

L'anterior edició, la 98a, un film amb segell català va arribar a la nominació final: Sirât, d'Oliver Laxe, que va acabar perdent contra Sentimental Value de Joachim Trier. El mateix director, productor i guionista Alejandro Amenábar ha estat l'encarregat d'anunciar el títol seleccionat. Amenábar ha estat acompanyat pel president de l'Acadèmia, Fernando Méndez-Leite, i la notària Eva Fernández Medina.

Hi haurà ampliació.

]]> Wed, 16 Sep 2026 11:22:03 +0200 <![CDATA[Llums i ombres a les audiències de TV3: triomf d'«El cas de l'avi pistoler» i ensopegada del «Com si fos ahir»]]> TV3 aconsegueix liderar les audiències generals de dimarts 15 de setembre amb un 13,6%. En segon lloc es van col·locar Antena 3 i La 1 de Televisió Espanyola, registrant un 10,4% totes dues. La cadena principal de 3Cat va assolir bones dades en certes franges, com la de prime time. El documental El cas de l'avi pistoler, la història d'un jubilat de 70 anys sense antecedents que, de cop i volta, va començar a atracar bancs i farmàcies amb una arma de fogueig, va triomfar durant la nit.

Fins a 232.000 espectadors de mitjana van veure el documental dirigit per Guillem Sánchez i Oriol Gispert al Nits sense ficció, amb un contundent 15,2% de quota de pantalla. No és habitual que les històries i documentals que emet TV3 els dimarts a la nit arribin a aquestes xifres.

Va deixar molt enrere els únics dos programes que apareixen entre els vint continguts més vistos de la jornada del 15 de setembre: La Revuelta de David Broncano, que va convidar Franco Colapinto i Jordi Savall (131.000 i 8,2%) i el First Dates de Carlos Sobera, ara a Telecinco, amb 117.000 i un 7,4%.

Tot i que TV3 va situar-se com el canal més vist pels catalans aquest dimarts, diversos programes i espais van patir sonades ensopegades. La primera la va registrar la ficció de les tardes, el Com si fos ahir, que aquest setembre va estrenar la desena temporada.

El nou capítol va sumar 169.000 espectadors de mitjana i un 15% de quota de pantalla. No és una dada significativament negativa, però és menor del que sol aconseguir la telenovel·la estrella de les tardes de la televisió pública catalana.

Qui va patir molt més en les audiències va ser l'Atrapa'm si pots. El concurs que presenta Llucià Ferrer es va estimbar amb 117.000 espectadors de mitjana a partir de les set de la tarda i un baix 11,4% de quota de pantalla. La ficció de Televisió Espanyola, La Promesa, a tres quarts de set de la tarda, es va quedar amb un 18% de share i fins a 169.000 espectadors de mitjana.

En l'apartat dels concursos, els catalans van tornar a fer confiança al Pasapalabra d'Antena 3, que es va quedar amb un 14,3% i 203.000 persones, de mitjana. Ara bé, el concurs amb més públic de la jornada de dimarts va ser un altre del canal d'Atresmedia.

La Ruleta de la Suerte es va embutxacar un contundent 19,2% de share i fins a 217.000 espectadors de mitjana. Amb millors registres es va mantenir l'Està Passant, que manté la bona dinàmica iniciada dilluns: fins a 200.000 espectadors van seguir l'humor i l'actualitat a l'acces prime time, amb un 18,4% de quota.

]]> Wed, 16 Sep 2026 11:44:54 +0200 <![CDATA[Toni Clapés posa aigua al vi per la possible marxa del «Versió»: «Crec que s'ha de llegir textualment què vaig dir»]]> Toni Clapés ha posat aigua al vi amb les declaracions fetes al programa Bàsics de Betevé on obria la porta al fet que aquest podia ser el seu darrer any al capdavant del Versió. A l'inici de l'emissió d'aquest dimarts a la tarda, els mateixos muppets, com en Marcel·lí Virgili, li han fet broma amb el seu anunci fet a al televisió pública de Barcelona. El personatge, fent servir una fina ironia, li ha retret les declaracions al mateix Clapés i li ha tirat el tall en directe. 

El presentador, per sota del tall de les seves pròpies paraules, va recordant la paraula clau d'allò que va dir: "Crec! Crec!". Virgili respon amb més humor: "Jo, Clapés, al final et vull felicitar perquè finalment has fet el pas. El més important de la vida. Plegar a temps denota una intel·ligència tremenda. La gent que no sap deixar els llocs per donar pas a les noves generacions fan de tap. Tu estàs fent un tap fa trenta anys. No hi ha nous radiofonistes per culpa teva. La culpa és teva", li ha dit.

"Si jo faig un tap, vostè què provoca?", li ha respost, tornant-li la ironia. "Una cosa és ser tap i l'altre és ser veterà", li tornava Virgili, en un dels clàssics estira-i-arronsa que protagonitzen tots dos cada tarda a les ones de RAC1. "Pensa que tu marxaràs i jo m'hauré de quedar aquí per ensinistrar les noves generacions", seguia. El Recasens també "li ha donat l'enhorabona" per anunciar "que plega" perquè així ho fa "abans que arribi l'Orriols al poder, ja què començarà a retallar subvencions i a tallar caps".

El Josep Montero del Versió també ha participat del gag. Clapés ha fet broma dient que ha fet el mateix que Oques Grasses "per donar empenta a la temporada". El personatge de RAC1 ha fet paral·lelisme amb el grup d'Osona, que a l'hora d'anunciar un últim concert en van acabar programant tres mes. "Per tant, anunciant que plego, puc fer tres temporades més?", li seguia la broma el presentador del programa més escoltat de les tardes a Catalunya.

El Senyor Bohigues ja directament li ha dit "que ell ha vist que era tot IA perquè el que diu no és real". "Tu normalment a aquestes alçades de la temporada sempre dius que fots el camp ja l'any vinent", li ha recordat, despertant els riures de la resta de l'equip a la taula. Un cop encetat el tema, als primers compassos del programa, Mònica Fulquet ja ha donat pas al repàs de l'actualitat i a la resta del Versió.

Clapés amb els «Teloners del «Versió» rebaixa l'excitació

Com cada tarda, Clapés ha fet d'enllaç entre els Teloners i la resta del programa quan faltaven pocs segons per les quatre de la tarda. Ha estat llavors quan ha parlat per primera vegada a través dels micròfons de RAC1 sobre la seva possible marxa del Versió. "Toni Clapés, l'home del dia!", l'han rebut així Marc Bala, Alba Segarra i Guillem Estadella. "Jo, per què?", ha respost el presentador, com si sentís ploure, de manera irònica. "Serà l'última temporada que soni l'Alerta Boomer?", li han preguntat.

És llavors quan Clapés, per primer cop, ha rebaixat el suflé: "Pot ser. I pot ser que no". Estadella li ha preguntat també si en el cas que marxés ells marxarien amb ell, però com sempre Clapés ha estat capaç de regatejar-los: "Vosaltres podeu volar sols". El presentador del Versió, quan li han llegit el titular de Betevé, ha volgut afegir un matís: "Crec que s'ha de llegir textualment el que vaig dir. Crec!". "Tu queda't amb el crec!", ha deixat clar Clapés. "Què serem, els Teloners de Pere Mas?", han anat dient, mentre sonava un separador.

]]> Tue, 15 Sep 2026 17:31:01 +0200 <![CDATA[On veure a les plataformes totes les sèries guanyadores dels Emmy?]]> La 78a edició dels Premis Emmy va ser tot un èxit per a dues plataformes: HBO Max i Apple TV+. Desenes de categories en títols de Drama, Comèdia, Musical, Documentals o Minisèries, a més del reconeixement en diferents apartats d'interpretació, van ser els grans protagonistes de la cerimònia que es va celebrar aquesta passada nit a Los Angeles.

L'Acadèmia d'Arts i Ciències de la Televisió dels EUA erigeix les sèries, minisèries i els documentals que consideren les millors de tota la temporada. La gran majoria ja estan disponibles a les principals plataformes de continguts en streaming que operen a Catalunya.

Encara que hi ha algunes guanyadores [aquí podeu consultar TOTES les nominades] que no estan disponibles a casa nostra (en l'apartat documental, per exemple), la immensa majoria ja les podeu gaudir als catàlegs d'espais com Netflix, Disney, HBO Max, Apple TV+ o Movistar Plus, entre d'altres. Us ho posem fàcil des d'El Món de la Tele.

On veure a les plataformes totes les sèries guanyadores dels Emmy?

Us separem totes les sèries que van guanyar un Emmy amb les seves plataformes corresponents. També hi trobareu diversos telefilms i documentals, que no són sèries com a tal, però formen part del conjunt de guardons que entrega la principal acadèmia de ficció televisiva dels Estats Units.

Les nominades a NETFLIX

  • Beef 2 (8 nominacions)
  • The Diplomat (1 premi i 6 nominacions)
  • The Beast in Me (1 premi i 4 nominacions)
  • Death by Lightning (2 nominacions)
  • Monster: The Ed Gein Story (2 nominacions)
  • Remarkably Bright Creatures (2 premis i 2 nominacions)
  • Black Rabbit (2 nominacions)
  • The Four Seasons (1 nominació)
  • Nobody Wants This (1 nominació)
  • People We Meet on Vacation (1 nominació)
  • Rick and Morty (1 nominació)
  • Bridgerton S4 (1 premi i 1 nominació)
  • A Gorilla Story: Told by David Attenborough (1 nominació)
  • Breakdown: 1975 (1 nominació)
  • Rafa (1 nominació)
  • Sean Combs: The Reckoning (1 nominació)
  • Marty, Life Is Short (1 nominació) 
  • Les sèries i títols nominats als Emmy de Netflix

Les nominades a HBO MAX

  • The Pitt (3 premis i 17 nominacions)
  • Hacks (1 premi i 13 nominacions)
  • DTF St. Louis (5 premis i 8 nominacions)
  • Task (1 premi i 4 nominacions)
  • The Gilded Age (4 nominacions)
  • The Chair Company (2 nominacions)
  • Euphoria (2 nominacions)
  • The Comeback (2 nominacions)
  • A Knight of the Seven Kingdoms (1 nominació)
  • Rooster (1 nominació)
  • Half Man (1 nominació)
  • Rick and Morty (1 nominació)
  • Smiling Friends (1 nominació)
  • Lost Women of Alaska (1 premi i 1 nominació)
  • The Yogurt Shop Murders (1 nominació)
  • Mel Brooks: The 99 Year Old Man! (1 nominació)
  • My Mom Jayne (1 premi i 1 nominació)

 

  • Les sèries i títols nominats als Emmy d`HBO Max

Les nominades a MOVISTAR+

  • The Pitt (3 premis i 17 nominacions)
  • Hacks (1 premi i 13 nominacions)
  • DTF St. Louis (5 premis i 8 nominacions)
  • All Her Fault (4 nominacions)
  • Task (1 premi i 4 nominacions)
  • The Gilded Age (4 nominacions)
  • The Chair Company (2 nominacions)
  • Euphoria (2 nominacions)
  • The Comeback (2 nominacions)
  • A Knight of the Seven Kingdoms (1 nominació)
  • Rooster (1 nominació)
  • Half Man (1 nominació)
  • Smiling Friends (1 nominació)
  • Lost Women of Alaska (1 nominació)
  • The Yogurt Shop Murders (1 nominació)
  • Mel Brooks: The 99 Year Old Man! (1 nominació)
  • My Mom Jayne (1 nominació)

 

  • Les sèries i títols nominats als Emmy de Movistar Plus

Les nominades a APPLE TV+

  • Widow's Bay (7 premis i 9 nominacions)
  • Pluribus (2 premis i 8 nominacions)
  • Shrinking (7 nominacions)
  • Slow Horses (1 premi 6 nominacions)
  • Margo's Got Money Troubles (4 nominacions)
  • Your Friends & Neighbors (1 nominació)
  • The Morning Show (1 nominació)
  • Mr. Scorsese (1 premi i 1 nominació)

 

  • Les sèries i títols nominats als Emmy d`Apple TV+

Les nominades a AMAZON PRIME VIDEO

  • Heads of State (1 nominació)
  • Jack Ryan: Ghost War (1 nominació)
  • Bait (1 nominació)
  • Jury Duty Presents: Company Retreat (1 nominació)
  • Invincible (1 nominació)
  • John Candy: I Like Me (1 nominació)

 

  • Les sèries i títols nominats als Emmy de Prime Video

Les nominades a DISNEY+

  • Abbott Elementary (6 nominacions)
  • The Bear (1 premi i 5 nominacions)
  • Paradise (1 premi i 5 nominacions)
  • Love Story: John F. Kennedy Jr. & Carolyn Bessette (3 nominacions)
  • The Simpsons (2 nominacions)
  • Only Murders in the Building (2 nominacions)
  • WonderMan (1 nominació)
  • The Testaments (1 nominació)
  • Bob's Burgers (1 nominació)
  • Star Wars: Visions (1 nominació)
  • King of the Hill (1 nominació)
  • The Muppet Show (1 nominació)
  • Ocean with David Attenborough (1 nominació)
  • Ghost Elephants (1 nominació)

 

  • Les sèries nominades a l`Emmy de Disney Plus
]]> Thu, 09 Jul 2026 13:51:17 +0200 <![CDATA[«El Hormiguero» s'entrega a la política amb el president de Ceuta]]> Pablo Motos segueix marcant agenda política des d'un dels programes més vistos de la televisió a l'estat espanyol. El Hormiguero, que va començar la temporada amb un contundent vídeo sobre la crisi migratòria a Ceuta i amb el seu presentador sent molt dur amb Pedro Sánchez, el govern espanyol i la retòrica sobre el què està passant al nord d'Àfrica (ho considera una "invasió"), va convidar Juan Vivas, president de la ciutat autònoma. En un format que ja ha repetit altres cops, el programa d'aquest dilluns tenia dos personatges principals: Vivas i el còmic Leo Harlem. L'aigua i el vi en un format que només funciona en l'espai de les formigues.

El presentador no es va tallar ni un pèl en la seva narrativa. I tampoc va decidir aturar en cap moment el discurs del president de la comunitat autònoma, molt dur amb la Moncloa i la gestió de l'executiu estatal. Només entrar, Vivas va ser rebut amb crits de "Ceuta, Ceuta" mentre sonava la clàssica sintonia del programa. Tot de cartells en suport a la ciutat, amb la bandera blanc-i-negra, i una frase que ja marcava el to de l'entrevista: "President, la gent està amb tu. És evident". 

"Estar amb Ceuta és estar amb Espanya", va deixar anar Vivas. El primer aplaudiment, en pocs segons de l'inici de la conversa. El president ceutí es va considerar "un mer instrument" i, a partir d'aquests moments inicials, l'entrevista va mostrar de quin peu pretén calçar Motos i El Hormiguero en aquesta nova temporada. En una escena peculiar, el president-alcalde de la ciutat va agraïr al presentador que "un programa de tanta credibilitat i audiència" donés suport al poble de Ceuta.

Antena 3 competia, en aquells moments, amb l'entrevista de Pedro Sánchez a El Intermedio de La Sexta. Totes dues cadenes formen part del mateix grup, Atresmedia, i totes dues cadenes no podien semblar més políticament antagòniques en la mateixa franja televisiva. Vivas va fer un repàs per tots els temes que més han copsat les principals tertúlies de televisió i ràdio a Madrid: la seguretat de la ciutat, la sensació de "por" per part dels seus ciutadans i si la situació es podria haver evitat.

Motos no evitava posicionar-se: aplaudia diversos discursos de Vivas -de manera literal-, deixava anar comentaris a mitja veu ("ole") o acompanyava amb afirmacions les paraules del president ceutí. Fins i tot en les preguntes, buscava un enfocament molt concret. "Un ministre del Marroc afirma que Ceuta i Melilla són del Marroc mentre el govern espanyol acota el cap. Què hi ha darrere de tot això?", preguntava. 

El presentador, que va acabar l'entrevista deixant que Vivas fes el darrer discurs de la nit, el va acomiadar així: "Senyor Vivas, és vostè una persona extraordinària, tant de bo hi hagués més polítics com vostè. Valorem moltíssim el que està fent. Espero que això sigui útil i no hi hagi un oblit. Moltíssimes gràcies pel seu temps, ho està fent vostè molt bé". Unes paraules triades amb cura.

x

Motos, que en les darreres dues setmanes s'ha acostat més a un Iker Jiménez que al vell format de magazín d'entreteniment, va ser tot un èxit d'audiència a l'Estat... mentre els catalans li van girar l'esquena. El públic de Catalunya va preferir La Revuelta (168.000 i 10,7%) amb la Mala Rodríguez i en Flo, participants de Masterchef Celebrity: Legends; van preferir l'entrevista a Sánchez (206.000 i 11,6%) o Dones de ràdio, l'obra teatral que va emetre TV3 en prime time (177.000 i 12,3%). A l'estat espanyol, però, Vivas a El Hormiguero va fregar els dos milions d'espectadors de mitjana. 

]]> Tue, 15 Sep 2026 12:05:17 +0200 <![CDATA[L'entrevista a Pedro Sánchez de La Sexta desperta interés a Catalunya en una jornada estel·lar de l'«Està Passant»]]> L'entrevista d'El Intermedio de La Sexta a Pedro Sánchez va despertar un cert interès a Catalunya. Segons les dades d'audiència, la conversa entre el president del govern espanyol i El Gran Wyoming va sumar un 11,6% de quota de pantalla a l'acces prime time, just després del Telenotícies Vespre. En concret, va aglutinar unes 206.000 persones de mitjana a partir de les 21:50h de la nit. Gràcies a aquestes xifres, la cadena d'Atresmedia va agafar aire en una plaça tan complicada per a ella com és el territori català. 

A la franja nocturna TV3 va poder mantenir cert domini respecte les altres cadenes principals (La 1 de Televisió Espanyola i Antena 3). L'emissió de l'obra teatral Dones de ràdio va aconseguir un 12,3% de share i fins a 177.000 espectadors de mitjana quan passaven set minuts de les deu de la nit. Sánchez i Wyoming seguien conversant a La Sexta, però cert públic català ja va fer el salt a la cadena principal de 3Cat. En aquest sentit, però, l'obra de teatre que protagonitzen Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego es va quedar lluny del que sol ser els dilluns per a TV3.

El Telenotícies Vespre (521.000 i 29,7%) i el Telenotícies Migdia (347.000 i 26,9%) van ser els dos espais més vistos de la jornada del 14 de setembre a casa nostra. Un altre espai de TV3 va tornar a sorprendre amb unes grans audiències: l'Està Passant, que es va embutxacar fins a 258.000 espectadors de mitjana i un contundent 18,3% a un quart de nou de la nit. Això el va col·locar com a quart programa amb més seguiment de dilluns. Es va quedar fora del podi per l'aparició del Cuines (284.000 i 22,3%).

Hi haurà ampliació.

]]> Tue, 15 Sep 2026 11:11:31 +0200 <![CDATA[Toni Clapés anuncia que vol deixar el «Versió RAC1»: «Crec que serà l'últim any»]]> Toni Clapés vol deixar de fer el Versió RAC1 després de 30 anys -22 a la ràdio del grup Godó i 8 amb el format inicial a Catalunya Ràdio- i la temporada del programa líder de les tardes que tot just acaba de començar podria ser l'última. Amb quatre dècades en antena a les espatlles, Clapés ha admès al Bàsics de Betevé que s'ha adonat que ha de tancar l'etapa i que ho té "bastant clar".

"Quan vaig tornar, vaig pensar que ja en tenia prou", ha explicat aquest dilluns. "Són molts anys", ha reflexionat, tot i que no ha tancat la porta definitivament a continuar i no hi ha cap comunicació oficial de RAC1.

Les declaracions de Clapés arriben tot just en l'inici de la 22a temporada del Versió RAC1 i amb tot el curs per davant. També després de registrar les millors dades d'audiència de la història del programa a l'Estudi General de Mitjans (EGM), amb 417.000 oients diaris la temporada passada. També després d'aconseguir finalment el Premi Ondas a Millor Programa de Ràdio.

Clapés ha conquerit objectius molt importants i ara té la sensació que cal posar punt final a una etapa longeva i exitosa que l'ha erigit en el rei de les tardes a la ràdio catalana. Ha consolidat un producte radiofònic amb un gran ventall de personatges, col·laboradors, imitacions, muppets i altres personalitats que passen per l'estudi de l'Avinguda Diagonal 477 de dilluns a divendres. Dècada a dècada, el periodista, comunicador ha crescut sense aturador i ha perfeccionat un segell personal que ha connectat molt amb l'audiència. 

Toni Clapés, referència radiofònica per damunt de moltes altres veus

La figura del presentador és cabdal en aquest programa, però a la graella de RAC1, Clapés és totèmic. Disruptiu, malhumorat, àcid, precís i divertit, tot en un, ha aconseguit mantenir una audiència fidel de dilluns a divendres que ha aconseguit fer saltar pels aires el retorn a casa des de l'escola, el retorn des de la feina, les migdiades o la suposada tranquil·litat de la qual s'ha de gaudir durant les primeres hores de la tarda.

Amb cinc hores de programa (només el superen El Món a RAC1 i Superesports), Clapés és juntament amb Jordi Basté i Xavi Bundó les veus més destacades de la ràdio líder de Catalunya. Dia rere dia, és igual el tema que sigui, Clapés s'ha guanyat els oients al llarg del temps gràcies a la seva capacitat per dir el que pensa pràcticament sempre. I per antena. Respon a tothom (als seus propis col·laboradors i companys), manté un ritme frenètic durant tot el programa, aconsegueix un clima radiofònic únic i se sap acompanyar d'uns personatges que acaben fent la seva franja una festa.

]]> Tue, 15 Sep 2026 06:54:44 +0200 <![CDATA[La BBC compra el format de «La gran cita» de 3Cat per emetre'l a escala mundial]]> L'empresa BBC Studios ha comprat en exclusiva el format de La gran cita per emetre'l a nivell mundial. Segons ha explicat el mateix 3Cat, l'acord permetrà a la filial comercial de la companyia del Regne Unit "distribuir, desenvolupar i produir adaptacions del programa en diferents mercats d'arreu del món". Això farà que l'espai de cites que presenta Dulceida a Catalunya -amb el compte enrere per a l'estrena de la segona temporada- aconsegueixi un gran impacte internacional.

Precisament, és la primera vegada que la BBC Studios compra un format de creació pròpia de qualsevol cadena de l'Estat. També és el primer que adquireixen que estigui desenvolupat i emès de manera íntegra en llengua catalana. L'acord amb la companyia pública britànica l'ha gestionat i impulsat l'àrea de Negoci de 3Cat. 

Segons han explicat des de Sant Joan Despí, aquesta compra "suposa un nou pas en l'estratègia de projecció exterior de la corporació catalana". Des de la CCMA consideren que l'acord també "reforça el posicionament de 3Cat com a creadora de formats competitius en el mercat audiovisual català".

També relaten que grans productores i distribuïdores internacionals de més de 10 zones del món es van interessar per adquirir el format que presentar Aida Domènech a la plataforma de la corporació pública catalana. En gairebé tres setmanes, el format audiovisual va arribar pràcticament al milió de reproduccions al servei de contingut en streaming.

Com era el format de «La gran cita»?

Els participants de la primera temporada van viure una experiència "que anava molt més enllà del dating tradicional", en paraules del 3Cat. La temporada va estar dividida en tres fases: formar les paralles, veure com és l'evolució de les relacions i després prendre una decisió final. Per a superar totes aquestes etapes, el show de la Dulceida incentivarà dinàmiques sorpreses i cites ràpides o de sofà.

La IA també va ser protagonista. Com molts espectadors saben, en el càsting anterior, es van triar 100 participants d'entre 3.000 persones. Des de Sant Joan Despí van relatar que va ser un càsting massiu i carismàtic, amb protagonistes reals, inclusiu i divers. Com es va poder dur a terme? Molt fàcil: va ser el resultat d'introduir les dades en una aplicació d'IA d'ús restringit creada específicament per al programa per un enginyer.

Els espectadors i la crítica televisiva [com va escriure Noelia Karanezi a El Món de la Tele] van coincidir en l'èxit del format del programa de cites de 3Cat, en com de resolutiva va ser Domènech en la presentació de La gran cita i en la bona tria dels participants. 

]]> Mon, 14 Sep 2026 14:07:21 +0200 <![CDATA[Jordi Basté i Ricard Ustrell coincideixen en els seus editorials: «La màquina ens pot derrotar»]]> Jordi Basté i Ricard Ustrell han coincidit aquest dilluns en posar el focus en un tema concret per vertebrar els temes de debat i anàlisi dels dos programes de ràdio més escoltats de Catalunya: els perills de la intel·ligència artificial (IA). La situació mundial, amb els principals magnats tecnològics demanant públicament frenar-ne els avenços, les dues veus principals dels matins d'entre setmana a les ones del país han convergit en els seus editorials paral·lels a primera hora del matí per ressaltar les implicacions de la IA en el context actual.

Des d'El món a RAC1, Basté ha recordat la rapidesa dels avenços tecnològics dels darrers anys comparant-ho amb un dels episodis que va protagonitzar al programa No pot ser! de TV3. Ho feia destacant també una conversa emesa aquest cap de setmana al Via Lliure de Xavi Bundó. 

"Vam conversar amb una noia russa que havia perdut la parella i que, incapaç d’acceptar del tot aquell silenci, va decidir reunir tots els missatges que s’havien enviat durant anys: els de WhatsApp, els de Facebook, els d’Instagram, totes aquelles converses digitals que havien anat deixant escampades pel camí", recordava Basté, en un dels projectes que recordaven a un capítol de Black Mirror -la famosa sèrie britànica propietat de Netflix-, on precisament aborden aquesta qüestió.

El presentador de RAC1 seguia exposant els fets abans d'entrar a opinar: "Amb aquell material va construir una mena de contenidor de memòria. Una màquina que havia après com parlava ell, quines paraules feia servir, quin sentit de l’humor tenia, com començava una frase i com l’acabava. I així, després de mort, ella podia continuar escrivint-li. I ell li contestava". És llavors quan Basté ha apujat el to que marcaria la línia editorial del programa d'aquest 13 de setembre: "Era terrible. Terrible i fascinant".

Basté també recordava com van participar en una conversa amb aquell xatbot, però sentencia: "Fa gairebé deu anys, allò ens va semblar una extravagància tecnològica. Una història extrema per imaginar com seria el futur. Doncs bé: el futur ja ha arribat i hem empitjorat el drama". A partir d'aquí, durant diversos minuts, el conductor de l'espai més escoltat de la ràdio catalana ho ha tingut clar: alertar dels seus perills, exposar-ne contradiccions i radiografiar la situació actual.

"I, mentrestant, nosaltres hi entrem contents. Li entreguem textos, fotografies, records, problemes, secrets, dubtes, pors i desitjos. [...] El problema no és només que una màquina pugui mentir. Els humans ja ho fem prou bé. El problema és que pugui mentir millor, més de pressa, a milions de persones alhora i sabent exactament què ha de dir a cadascuna perquè se la cregui", assenyalava el periodista d'Horta.

En el seu davantal ha estat molt clar: "Màquines que no es cansen, que no tenen pressa, que sempre tenen una resposta i que gairebé mai ens porten la contrària". I la posició de Basté, més clara que de costum, ha estat que no cal frenar del tot aquest avenç tecnològic, sinó ser-ne conscients. "No es tracta d’aturar la tecnologia. Seria tan absurd com haver volgut aturar internet, els telèfons mòbils o l’electricitat. Es tracta de no entrar en aquesta nova època adormits, fascinats per les possibilitats i cecs davant dels riscos", ha apuntat.

Basté ha sentenciat: "La màquina ens pot derrotar. Però no perquè un dia es desperti i decideixi ser més poderosa que nosaltres. Ens pot derrotar perquè nosaltres li anem cedint, sense adonar-nos-en, petites parcel·les de llibertat: primer la feina, després el criteri, després la memòria i finalment la decisió".

Ustrell assenyala amb contundència els magnats de la IA a Catalunya Ràdio: «Qui està escrivint exactament les regles?»

A l'altra banda de l'avinguda Diagonal, a l'estudi principal de Catalunya Ràdio, se seguia un camí similar. Ricard Ustrell, al capdavant d'El matí, ha anat de cara a barraca des de la primera frase del seu editorial. "La intel·ligència artificial és una revolució que amenaça de capgirar el món de dalt a baix. Més ben dit, ja ho està fent", ha assegurat el periodista de Sabadell. 

Ustrell ha radiografiat moltes de les situacions en les quals la intel·ligència artificial ja té una incidència ben gran. I no només en l'àmbit quotidià: "Va molt més enllà de respondre a correus o d'ordenar la llista del supermercat. Al front d'Ucraïna, per exemple, la intel·ligència artificial ja pren decisions militars. I ho fa de forma autònoma. A les universitats, resol problemes matemàtics plantejats fa dècades. És una onada que ho impregna absolutament tot", ha destacat.

Exposant els fets, Ustrell ha fet diverses pinzellades d'opinió sobre com caldria actuar en el context d'avui dia: "Una tecnologia tan potent no es pot integrar a cegues. Cal un debat obert sobre els seus límits i els seus usos". Però el periodista del programa matinal de la pública catalana ha pitjat una de les tecles clau del debat: els reclams i les peticions fetes pels magnats en un intent per frenar la IA.

"Quan els mateixos que poden guanyar més diners amb la intel·ligència artificial ens demanen que la regulem perquè podria destruir la humanitat, qui està escrivint exactament les regles? No resulta curiós que siguin els líders del sector els qui demanin trepitjar el fre? Gent que s'està fent milmilionària gràcies a la intel·ligència artificial, que competeixen entre ells per veure qui guanya la cursa", apuntava Ustrell, amb tota la intenció del món.

Fins i tot ha citat al Papa Lleó XIV, que "feia una crida a desarmar la intel·ligència artificial". "Desarmar. Posar-la al servei de les persones. Defensar allò que ens fa humans davant del creixement de la intel·ligència artificial. Ja sigui a casa, a l'empresa o a la política", ressaltava en el seu editorial.

"Davant de la cultura de la immediatesa, el gest més revolucionari ara mateix és aturar-se a pensar. I si escoltem els experts, en aquest cas de la intel·ligència artificial, ens hi va la vida", ha sentenciat Ustrell quan passaven pocs minuts de les vuit del matí i encetar diverses hores d'anàlisi sobre la IA.

]]> Mon, 14 Sep 2026 14:50:41 +0200 <![CDATA[L'emotiu missatge de comiat d'Abraham Orriols a la pastora Marina Vilalta: «M’ha ensenyat tantes coses»]]> Abraham Orriols, periodista del departament d'informatius de TV3, va ser un dels canals principals pel qual molts catalans van conèixer la pastora Marina Vilalta. Veïna de Bruguera, va rebre la Creu de Sant Jordi 2022 per la contribució a la difusió de la tradició oral i cançons populars catalanes, a més de ser la pastora en actiu més longeva de tot Catalunya. Orriols va escriure fa tres anys Una vida a les muntanyes (Ara Llibres), un recopilatori del segle de feina i saviesa de Vilalta a la vall de Ribes, on hi ha viscut tota la vida. 

Vilalta no va poder anar a escola i no sabia ni llegir ni escriure, sinó que la seva font principal de coneixement i transmissió de saber era el cançoner popular. Per això, era coneguda també per donar continuïtat a la tradició oral catalana, la qual cosa li va comportar rebre la Creu de Sant Jordi 2022. Aquest dilluns, 14 de setembre, ha mort a l'edat de 99 anys. Una de les persones que ha volgut acomiadar-se d'ella en públic ha estat el mateix periodista de TV3.

A través d'un missatge a Instagram, Orriols ha compartit un emotiu escrit on agraïa la companyia, saviesa i amistat amb Vilalta durant tots aquests anys. "Mai m’hagués pensat que tindria una amiga de noranta-nou anys. Tampoc imaginava que aquest vermut, fa cosa de dues setmanes, seria l’última vegada que xerraríem", ha publicat, al costat d'una imatge on se'ls veu a tots dos conversant amb una cervesa a la mà. 

"Una dona que sense saber llegir ni escriure era més sàvia que tots nosaltres. Una dona alegre, cantaire, forta i generosa", ha elogiat Orriols la figura de la pastora més longeva que hi havia en actiu a Catalunya fins a dia d'avui. "Ha estat amb les seves ovelles fins l’últim dia: pasturant als peus del Taga, jaient a terra i aixecant-se sola amb el bastó. Cantant i renegant, manant i fent el que li rotava, mentre corria per les seves muntanyes", ha escrit el periodista, celebrant la manera de ser de Vilalta.

En un darrer paràgraf, Orriols ha volgut acomiadar-se públicament d'ella. "M'ha ensenyat tantes coses que només puc estar agraït d’haver-la conegut i compartit tantes estones. Et recordarem sempre, Marina", ha clausurat. En el seu escrit, el periodista de la televisió pública de Catalunya també ha recordat un parell de frases de Vilalta que defineixen molt bé el personatge. 

"No pensava pas que hi arribaria, a ser tan vella. No he fet pas res. Un dia Déu em cridarà i ja està. Tots hi hem d’anar a petar. I quan em mori… merda pels vius!", recordava Orriols, plasmant així la manera de rumiar i expressar-se de la pastora i cantaire. Vilalta va aprofitar el seu altaveu per donar suport a les reivindicacions pageses i va baixar fins a Barcelona amb una de les columnes de la Revolta Pagesa el 2024.

El seu arrelament amb la vall de Ribes era total. Ni tan sols va assistir a l'entrega de la Creu de Sant Jordi al Parlament i l'aleshores president de la Generalitat, Pere Aragonès, la va haver de visitar amb diversos membres del Govern per donar-li personalment. Si ve, la cambra la va poder homenatjar amb una ovació durant un ple monogràfic dedicat al sector primari.

]]> Mon, 14 Sep 2026 12:03:18 +0200 <![CDATA[La 2Cat enceta la nova temporada «de manera progressiva»: així serà la segona fase a l'octubre]]> La 2Cat enceta la segona temporada de la seva història aquest dilluns 14 de setembre amb una graella a mig gas. RTVE Catalunya començarà la nova etapa televisiva "de manera progressiva" i aquest setembre retornaran a la graella els espais identificables d'actualitat, cultura i entreteniment. La segona fase, segons expliquen des de Sant Cugat del Vallès, estarà prevista per a l'octubre i és quan es presentaran i mostraran "nous formats i una graella renovada".

Quatre espais principals tornen avui: el Cafè d'Idees amb Gemma Nierga (que ja va començar les seves emissions el passat divendres 11 de setembre, marcat per la Diada); L'altaveu amb Danae Boronat, L'altaveu al pati amb Marco Chiazza al capdavant i El vespre, amb Rubén Urdiales. Són els programes clau d'actualitat d'RTVE Catalunya.

Al cap de setmana, també aterren espais d'entreteniment, actualitat i cultura. Tània Sarrias torna amb Punts de vista i Anna Cler amb Noms propis. Lluis Falgàs, amb un especial per a la nova temporada, farà un especial des del Parlament a partir de dijous i després tornarà a diumenge.

La 2Cat es posarà en marxa del tot a l'octubre

Ara per ara, el canal en català d'RTVE engega els motors dels magazins diaris i els espais de producció pròpia. Boronat es tornarà a posar al capdavant de L'altaveu en la seva tercera temporada a la televisió pública estatal. Ho farà de les 16:20h a les 17:45h, en el seu horari habitual.

Abans, però, Chiazza seguirà dirigint i presentant L'altaveu al pati a les 13h del migdia. Serà la segona temporada d'aquest programa que té com a intenció un enfocament més de debat polític a través de les notícies d'actualitat. Urdiales, per la seva banda, seguirà clausurant la graella d'anàlisi de la 2Cat a partir de les 20h amb el programa El vespre.

Mercè Rodoreda a la 2Cat

RTVE Catalunya també recupera una de les sèries més estimades pels catalans. El canal en català tornarà a col·locar a la seva graella l'adaptació televisiva de La plaça del Diamant de 1983, basada en l'obra de Mercè Rodoreda, es podrà veure en dues jornades: el dimecres 16 de setembre i la setmana següent, el mateix dia, en 23 de setembre. Dirigida en el seu moment per Francesc Betriu, s'emetrà en prime time (a les 22:30h) i en format de doble capítol setmanal. És a dir, seran quatre episodis en total.

 

  • La sèrie «La plaça del Diamant», de 1983, s`emetrà en prime time a La 2Cat

Tal com han explicat des de Sant Cugat del Vallès a través d'un comunicat de premsa, l'inici de temporada de la 2Cat "és només la primera fase de la nova aposta". A partir del mes vinent, el canal "desplegarà una graella renovada".

En les pròximes setmanes aterraran els nous espais de cares molt conegudes que aterraran a la programació, com Toni Clapés, a més d'intentar vertebrar una graella completament en català. Aquesta era un dels principals objectius de la direcció per a la nova temporada. 

]]> Mon, 14 Sep 2026 11:36:30 +0200 <![CDATA[El retorn del «30 minuts» amb la nova direcció guanya amb nota el prime time d'un diumenge marcat pel Barça]]> TV3 va tancar la primera setmana de la nova temporada 2026-2027 amb una victòria per la mínima. El canal principal del 3Cat va registrar un 10,2% de quota diària aquest passat diumenge 13 de setembre, passant per davant de Televisió Espanyola per només una dècima (10,1%). Un dels programes que va aconseguir la victòria va ser el 30 minuts. Sota una nova direcció després de la marxa de Carles Solà aquest estiu, el programa de documentals va encetar la temporada amb un reportatge exhaustiu sobre Ceuta. 

En concret, la peça audiovisual de Montse Mora i Xavier Brichs, va registrar un 13,3% de quota de pantalla i fins a 206.000 espectadors. Va ser el contingut de prime time més vist a Catalunya aquest diumenge, passant per davant de la resta de cadenes.

La 1 de Televisió Espanyola va competir de valent per endur-se aquesta franja a les llars catalanes. L'emissió de la darrera pel·lícula de Clint Eastwood com a director, Juror #2 (estrenada el 2024), va aglutinar un 12,3% de quota de pantalla a partir de les deu de la nit i fins a 165.000 espectadors. Antena 3, amb un nou episodi d'El Secreto, es va quedar en tercer lloc al prime time amb 104.000 i un 8,5%.

Nova victòria del Barça a la gespa i a les audiències

La jornada del 13 de setembre va estar marcada per dos grans esdeveniments esportius. El primer, la nova victòria del Futbol Club Barcelona a la Lliga. Els de Hansi Flick, que es van embutxacar un contundent 2 a 4 al camp del Llevant (amb polèmica inclosa), van aconseguir un 23,5% de quota de pantalla a un quart de cinc de la tarda i fins a 327.000 espectadors de mitjana a casa nostra a través de la retransmissió de Movistar Plus. Va ser el segon espai més vist del dia.

Ara bé, moltes mirades informatives i dels amants del motor estaven situades a Madrid, en el nou Gran Premi de Fórmula 1 promocionat a bombo i plateret per la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. La retransmissió de la cursa, en obert i a través de Telecinco, no va deixar gaire petjada a Catalunya. Un 9,2% de quota de pantalla i fins a 124.000 espectadors a partir de les tres de la tarda. Un recorregut soporífer, segons molts analistes com Victor Abad, van ajudar ben poc a retenir audiència a Madring.

El programa més vist del dia va ser el Telenotícies Vespre de TV3, que va tornar a fregar el mig milió d'espectadors de mitjana (495.000 i 29,6%). Per les circumstàncies de la jornada, amb un partit del Barça ben a prop, qui va patir més va ser el Telenotícies Migdia, que es va quedar amb un 19,6% de share a dos quarts de tres i amb 238.000 espectadors. Tot i això es va quedar amb la tercera plaça de continguts més vistos del 13 de setembre.

El cinema i l'«Aquí la Tierra» a La 1

Televisió Espanyola va tornar a jugar bé les seves cartes del cap de setmana. El diumenge ho té fàcil: bones propostes de cinema i l'Aquí la Tierra, amb Marc Santandreu en l'edició del cap de setmana al capdavant. El programa d'actualitat mediambiental va aconseguir un contundent 13% de quota de pantalla i fins a 166.000 espectadors a Catalunya. La seva posició, gairebé a dos quarts de nou del vespre, està completament garantida a casa nostra.

Pel que fa al cinema, diverses pel·lícules van aglutinar públic català al voltant de l'emissió de Televisió Espanyola. A part de la de prime time, aquestes van ser les més destacades durant la programació:

  • The Wedding Date (2005), amb 156.000 espectadors i un 12,6% de share a partir de les 17:37h.
  • 27 Dresses (2008), amb 132.000 espectadors i un 9,4% de quota a partir de les 15:54h.
  • When in Rome (2010), amb 110.000 espectadors de mitjana i un share del 10,3% a partir de les 18:56h.

A TV3 només una proposta de ficció va tenir certa incidència a la graella de casa nostra. Una nova entrega dels telefilms Assassinats a Montalban va aconseguir un 8,3% de share i fins a 110.000 espectadors de mitjana.

]]> Mon, 14 Sep 2026 10:25:51 +0200 <![CDATA[«Som la nova Catalunya»: Alaaddine Azzouzi, de 3Cat, reivindica la seva identitat en plena crisi a Ceuta]]> Fa gairebé un mes i mig que va començar la crisi migratòria més gran viscuda a Ceuta, una realitat que el periodista de 3Cat Alaaddine Azzouzi ha cobert de prop per als telenotícies de TV3. Nascut a Mataró fa 26 anys i amb orígens familiars al Marroc, Azzouzi ha explicat a El suplement de Catalunya Ràdio com ha viscut aquesta situació i com la seva "identitat múltiple" condiciona la manera de fer periodisme.

El periodista ha descrit la realitat de Ceuta com "una situació humanitària excepcional", amb famílies amb infants dormint al carrer, menors sense allotjament estable i persones refugiades en barraques improvisades. "Fa més d’un mes que hi ha menors dormint al ras. És una catàstrofe, molta gent dormint al carrer", ha denunciat.

"Volem salvar les nostres famílies"

Azzouzi ha explicat que parlar àrab marroquí, la llengua dels seus pares, li ha permès entendre millor la situació dels migrants i establir una relació de confiança amb els testimonis: "M’ha ajudat a entendre més la seva situació i copsar la realitat. Els testimonis confien més en mi", ha assenyalat. Segons el periodista, una de les frases que més ha escoltat durant la cobertura de la crisi és "volem salvar les nostres famílies". Els migrants li han explicat que al Marroc els salaris són molt baixos i que els serveis públics, especialment l’educació i la sanitat, no funcionen com a Catalunya.

"Molta gent està desencantada. Pensaven que Europa i Espanya eren un país de drets i llibertats i s’han trobat que no", ha explicat. A més, Azzouzi també ha assenyalat que molts migrants estan enfadats amb el Marroc perquè consideren que el seu país no els ha ofert oportunitats i, tot i que "la majoria són conscients que l’arribada massiva de persones ha provocat un desbordament a Ceuta", molts migrants no esperaven passar tants dies en una situació de precarietat: "Alguns fins i tot estan marxant perquè no ho aguanten", ha afegit.

"Hi ha moltes maneres de ser català"

A banda de parlar sobre la crisi humanitària, Azzouzi ha aprofitat per reivindicar la seva identitat: "Hi ha moltes maneres de ser català. Catalunya és el país que va acollir els meus pares. Soc català i m’estimo molt aquest país", ha afirmat. "També soc marroquí, soc musulmà i qui em vingui a dir que jo no en formo part que se’n vagi allà on el vulguin, perquè sí que en formo part. Som la nova Catalunya", ha reivindicat.

Azzouzi també ha explicat que ha patit racisme durant molts anys i que aquesta realitat encara és present: "La meva identitat és múltiple. Aquí hi ha vegades que acabes de sentir que no encaixes, però quan vaig al Marroc sento una mica el mateix", ha relatat. Per al periodista, aquesta doble sensació de pertinença i d’exclusió forma part de l’experiència de moltes persones amb orígens migratoris que han crescut a Catalunya. 

]]> Sat, 12 Sep 2026 20:13:06 +0200 <![CDATA[Quan i on s'estrena «La Travessa VIP»?]]> Ja és a punt de començar la nova temporada del programa d'aventures del 3Cat, La Travessa, que enguany arriba amb una novetat: i és que comptarà amb la participació de celebritats reconegudes arreu del país. The Tyets, Miki Núñez o Raquel Sans són algunes de les cares que podrem veure a La Travessa VIP, que en aquest cas pren el nom d'Expedició: Tramuntana. I ja hi ha data d'estrena.

Tal com han anunciat aquesta setmana, el primer capítol de La Travessa VIP es podrà veure el pròxim dimarts 29 de setembre en exclusiva a la plataforma del 3Cat, sigui en línia o a través de l'apliació. Ara bé, encara no s'ha especificat si aquell dia només se'n publicarà un episodi o si, com ja es va fer en temporades anteriors, en podrem veure més d'un. Seguint el format que 3Cat ha aplicat habitualment al programa, els diferents capítols la temporada s'anirà publicant de manera gradual al llarg de les setmanes.

La nova temporada del reality d'aventures promet ser, un cop més, una de les de més èxit d'audiència per a la plataforma de continguts per streaming del 3Cat. Deixant a banda que aquesta serà la primera entrega en què els concursants seran celebritats, es tracta de la quarta temporada en total del programa. Després de travessar Catalunya pels Pirineus, el Mediterrani i Ponent, aquest cop els participants es desplaçaran fins a la serra de Tramuntana mallorquina.

Els concursants de La Travessa VIP

Les vuit parelles que concursaran a La Travessa VIP agrupen celebritats reconegudes de diversos àmbits. Són les següents:

  • The Tyets
  • Carlota Bruna i Gádor Muntaner
  • Jair Domínguez i Neus Rossell
  • Sheila i Christian Casas
  • Miki Núñez i Raquel Sans
  • Laia Palau i Víctor Sada
  • Jessica Goicoechea i Natalia García Timofeeva
  • Nerea Sanfe i Carolina Ferre

Els setze s'enfrontaran "a un recorregut duríssim per paratges naturals", en el qual "la resistència física, la convivència i la gestió emocional seran clau per arribar al final". El reality d'aventures que presenta Laura Escanes tancava l'octubre del 2025 una tercera temporada plena d'emocions, amb proves de risc i un càsting que va enamorar la gran audiència de Catalunya. Ara, l'aposta és doble: amb famosos de renom, aconseguir despuntar encara més el producte.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
]]> Fri, 11 Sep 2026 16:52:40 +0200 <![CDATA[25 anys de l'11-S: les pel·lícules i documentals que retraten els atemptats]]> Aquest divendres 11 de setembre fa 25 anys dels atemptats a les Torres Bessones de Nova York. Un esdeveniment traumàtic que va marcar tota una generació a principis dels 2000 i, a banda de motivar diverses teories conspiranoiques enmig d'un clima de tensió entre els Estats Units i els països de l'Orient Mitjà, també va incentivar la creació audiovisual sobre els atemptats.

Els atacs de l'11-S al World Trade Center (WTC) van quedar gravats per mòbils i càmeres i, aquest contingut, va ser la llavor que -durant els següents anys- va nodrir els documentals, pel·lícules i sèries que retrataven aquell fatídic dia. Repassem alguns dels títols més destacats i impactants sobre els atemptats.

9/11 (2002)

Dirigit per Jules Naudet, Gédéon Naudet i James Hanlon, aquest és un dels documentals més durs sobre els fets. La característica més destacada és el seu origen: la peça està rodada durant els mateixos atemptats perquè els directors ja eren a Nova York gravant un reportatge sobre el dia a dia en una companyia de bombers quan va començar l'atac. Sense actors ni planificació prèvia, la càmera de Jules Naudet capta per casualitat l'impacte del primer avió en una de les Torres Bessones mentre grava com treballen els bombers en una fuita de gas a Manhattan. 

United 93 (2006)

Paul Greengrass reconstrueix els esdeveniments al voltant del vol 93 de United Airline, un dels quatre avions segrestats pels terroristes que va acabar estavellant-se a Pennsilvània després que els passatgers intentessin recuperar-ne el control. Amb un estil gairebé documental i narrada en temps real, la pel·lícula reflecteix l'angoixa dels passatgers en assabentar-se que el seu avió era un dels segrestats dins de l'operació dels atemptats a les Torres Bessones. El repartiment no compta amb cap estrella de Hollywood, de fet, Greeengrass va optar per actors poc coneguts per donar més realisme a la història. Està disponible a Movistar Plus i a FlixOlé.

World Trade Center (2006)

Dirigida per Oliver Stone i protagonitzada per Nicolas Cage i Michael Peña, aquesta pel·lícula és un homenatge a la tasca dels cossos d'emergències i seguretat que van participar en les tasques de rescat durant l'atemptat. L'argument se centra en dos policies que queden atrapats sota les runes de les Torres Bessones mentre intenten evacuar a la gent de dins. La història no pretén explicar el que va passar ni qui van ser els responsables, sinó que se centra en com va ser el procés d'evacuació i rescat de les persones que van quedar dins dels edificis després de l'impacte. L'emoció i els sentiments acompanyen les històries dels qui, dins les Torres Bessones, tenien familiars i amics esperant fora i no van poder acomiadar-se mai. Es pot veure a Apple TV, Amazon Video i Rakuten TV.

Extremely Loud & Incredibly Close (2011)

Un nen perd el seu pare en els atemptats i inicia una recerca per Nova York a partir d'una clau que troba entre les seves coses. El protagonista és Oskar, un nen de nou anys interpretat per Thomas Horn. El seu pare, interpretat per Tom Hanks, mor durant els atemptats. Un any després, Oskar troba una clau entre les coses del seu pare i decideix recórrer Nova York intentant descobrir quina porta obre. En aquesta pel·lícula els atemptats no són el centre de l'argument, sinó l'origen del trauma del protagonista, que reflecteix com es viu el dol i la pèrdua d'un familiar en un esdeveniment tan impactant i inesperat com van ser els atacs de l'11-S. La pel·lícula està disponible a Apple TV i a Amazon Video. 

El instituto junto a las Torres Gemelas (2019)

Aquest documental recupera, 18 anys després de l'atemptat, els testimonis de vuit antics alumnes del Stuyvesant High School, un institut públic de Nova York situat a només quatre illes del World Trade Center. El matí de l'11 de setembre de 2001 eren adolescents i estaven a classe quan les Torres Bessones van ser atacades. Dirigit per Amy Schatz i amb les veus dels adolescents -ja adults- que van viure aquell moment traumàtic, aquest documental mostra com va marcar l'11-S a tota una generació. Està disponible a HBO.

]]> Thu, 10 Sep 2026 19:06:29 +0200 <![CDATA[L'horari de tarda boicoteja l'estrena del Barça a la Champions i no supera el «Cuines» a les audiències]]> L'audiència real del futbol de pagament és molt difícil de mesurar amb exactitud perquè el seguiment a través de plataformes il·legals és notable. Si bé, es poden comparar les dades temporals i, fent-ho, es pot afirmar que l'audiència del Barça-Feyenoord amb què els blaugranes es van estrenar a la Lliga de Campions aquest dimecres va ser discreta. De fet, la retransmissió del partit a Movistar+, amb una audiència mitjana de 258.000 persones i una quota de pantalla del 19,4%, va aconseguir la meitat d'espectadors que els Telenotícies Migdia i Vespre (466.000 i 441.000 respectivament).

També va quedar per darrere del Cuines (296.000 espectadors i un 21,5% del share) i del Telenotícies Comarques (258.000 espectadors i 22% del share), quedant en cinquena posició al rànquing de continguts més vistos del dia a Catalunya. Així, tot i que amb molts matisos, es podria afirmar que més catalans van seguir la recepta de galetes de xocolata i cafè del programa gastronòmic de TV3 que el futbol del Barça a la Champions.

Amb tot, el consum televisiu a Catalunya no va tenir res a veure amb el de l'Estat, sense rastre dels noticiaris d'Antena 3 i amb La ruleta de la suerte i el Pasapalabra lluny dels principals continguts d'entreteniment. El Joc de Cartes Estiu es va situar en sisena posició amb la recerca del millor restaurant de mar i muntanya de la Costa Brava, amb una audiència mitjana de 252.000 espectadors (16,7%).

La jornada televisiva va ser positiva per a TV3, que va eixamplar el lideratge respecte a La 1 (13,3% de la quota total davant l'11,3%) i va confirmar que aquesta lluita només té dos aspirants, amb Antena 3 lluny de les posicions capdavanteres (8,1%) i més a prop de La Sexta (6,7%) que dels líders.

]]> Thu, 10 Sep 2026 10:22:27 +0200 <![CDATA[Picabaralla entre Ustrell i Orriols: «Els símbols són de tots, no de qui aspira a segrestar-los per a uns quants»]]> Les hores prèvies a la Diada de l'Onze de Setembre ja comencen a anar carregades de tensió. El principal motiu és l'acte convocat per Aliança Catalana, i en concret per l'alcaldessa de Ripoll i líder de la formació ultra, Sílvia Orriols, aquest dijous a les cinc de la tarda al Fossar de les Moreres. No és la primera vegada que hi va, però sí que enguany s'ha desmarcat de la resta d'accions i comptarà amb la presència de figures dels Boixos Nois -els ultres del Barça- que s'han postulat per fer de "guàrdia" de la batllessa.

Paral·lelament, també hi ha una manifestació convocada per l'esquerra independentista, la qual cosa augura una tarda tensa al Fossar. La primera picabaralla, però, s'ha produït hores abans arran de l'editorial de Ricard Ustrell a El Matí de Catalunya Ràdio.

El presentador i editor del programa, contundent, ha carregat contra Orriols pel seu acte d'aquesta tarda: "Els símbols són de tots, no de qui aspira a segrestar-los per a uns quants", ha exclamat Ustrell. Lamenta que la Diada d'enguany pugui tenir un "pròleg" que embruti tota la festa: "No pot ser que una vigília segrestada marqui el to de la Diada nacional de Catalunya", ha reblat Ustrell. 

La resposta d'Orriols

Les paraules d'Ustrell han tingut resposta ràpida de la líder d'Aliança Catalana. A través d'una publicació a les seves xarxes socials, Orriols ha acusat el presentador de Catalunya Ràdio, a qui acusa d'estar a sou de Salvador Illa, de "voler blanquejar la violència que avui es preveu en contra nostra": "Volen que hi hagi una batalla campal al Fossar i acusar-nos d'actes violents. Evidentment això no passarà", ha asseverat Orriols

Acusa "l'extrema esquerra" d'orquestrar un pla contra la seva figura durant setmanes. "Som gent de seny i ordre. Si venen a agredir-nos, el que farem és amorrar-los a terra fins que arribin els Mossos", ha afegit la líder d'Aliança.

]]> Thu, 10 Sep 2026 10:16:53 +0200