<span>BALANÇ POSITIU</span> 'Rocío. Contar la verdad para seguir viva' i el masclisme de qui es considerava feminista
Carlota Corredera amb Rocío Carrasco al fons

BALANÇ POSITIU 'Rocío. Contar la verdad para seguir viva' i el masclisme de qui es considerava feminista

La docusèrie ha servit per trencar amb multitud d'estigmes i aportar perspectiva de gènere a la televisió

Per David Montufo

'Rocío. Contar la verdad para seguir viva' no només ha sigut un èxit rotund en audiències, sinó que també ho ha sigut en l'impacte que ha generat a la societat. La docusèrie ha servit per enderrocar molts estigmes, com les malalties mentals, la maternitat o el patriarcat… Un espai televisiu setmanal, amb professionals que han tractat obertament la violència de gènere.

Una revolució mediàtica

Qui esperava que s'apostés per un programa, que tractés la violència de gènere en horari de màxima audiència? Doncs sí, ha estat el testimoni de Rocío Carrasco, que tot i ser un personatge mediàtic, encara ha donat més sentit, perquè en ser coneguda, l'impacte que ha generat ha estat molt més gran. De fet, ha estat una crítica recurrent el fet que Rocío Carrasco comptava, de per si, amb un altaveu mediàtic, però és la situació amb la qual s'ha criat tota la vida. Recórrer a aquest argument i, encara més, intentar invalidar el seu testimoni és ser molt poc racional, perquè qualsevol persona pot ser víctima de violència de gènere. He escoltat a moltes dones que es consideren feministes fer certes crítiques cap a la protagonista de la docusèrie que, sense adonar-se'n, estaven extraient tot el masclisme que, com a societat, portem incorporat. "Ho fa per diners", "ho fa des d'una posició privilegiada", "no cal que parli dels seus fills"… però aquestes persones no critiquen els vint anys que s'han beneficiat econòmicament d'ella, no critiquen l'assetjament mediàtic que ha viscut durant anys, no critiquen a qui intenta encobrir el maltractament habitual que ha rebut. He escoltat a moltes persones abanderades del feminisme recórrer a certs arguments masclistes per intentar atacar-la, i això demostra la molta feina que encara ens queda avançar com a societat i com a persones. Però una cosa és clara, com a cas polèmic i amb el sorgiment de nous testimonis, pot fer que la Justícia es plantegi reobrir el cas i, per tant, si això fos així, podria tenir conseqüències molt positives pel seu cas. Però també cap a la societat, ja que pot significar un canvi per a totes les víctimes de violència de gènere.

És impressionant com s'ha pogut generar un espai televisiu pedagògic on, setmana a setmana, s'han anat incorporant termes i conceptes, per part de professionals. I, sobretot, tractant cada tema amb perspectiva de gènere, una visió que tant feia falta a la televisió. És un desig meu que, donat l'impacte que ha generat aquesta docusèrie, els grups audiovisuals valorin fomentar més espais d'aquest estil i, si menys no, incorporar perspectiva de gènere als presentadors i presentadores, i a les principals col·laboradores televisives. De fet, Jorge Javier Vázquez i María Patiño han reconegut no tenir les eines suficients, com a professionals, per conduir els debats conseqüents de la docusèrie amb sororitat.

"Moltes persones que creien saber el què és la violència de gènere, han descobert que desconeixien moltes de les formes que hi ha d'exercir-la"

Per fi, algú s'ha atrevit a posar nom a la utilització dels fills per fer mal a la parella (violència vicària) o el fet de voler fer creure a la víctima que la realitat que està vivint és una distorsió mental seva (llum de gas). Aquests són només alguns dels conceptes que s'han tractat, i que la majoria de persones desconeixia. Molta gent no n'és conscient del masclisme present a la nostra societat, perquè han crescut en la ignorància i amb els ulls tapats, resultat del sistema patriarcal en el que vivim. Però, fins i tot moltes persones que creien saber el què és la violència de gènere, han descobert que desconeixien moltes de les formes que hi ha d'exercir-la. Rocío Carrasco a través del seu testimoni, n'ha explicat algunes que potser ni ella n'era conscient del seu nom. Però les expertes que han estat als platós, les han pogut identificar i tractar. També, s'han trencat mites, com el de la 'mala mare', o desmentir la clàssica recurrència de les denúncies falses per violència de gènere, que tan sols suposen, comptant des de l'any 2009, un 0,0069% de les denúncies presentades. Mai hauria imaginat que es generaria l'espai pedagògic que s'ha construït a partir del contingut de la docusèrie en ple prime time de la cadena privada líder a l'estat espanyol.

Ningú imaginava l'impacte social que ha tingut

L'impacte que ha tingut la docusèrie és inqüestionable. Moltes dones maltractades s'han vist reflectides en el testimoni de la protagonista de la sèrie documental, i només cal fixar-se en les dades registrades de trucades d'assistència a les víctimes de violència masclista a Catalunya. Un augment del 61% l'última setmana de març del 2021, coincidint amb l'estrena de la sèrie documental. En el mateix període, a Espanya, el 061 també va rebre un 42% de trucades més. Aquestes dades demostren com d'important ha estat que una dona, que compta amb un gran altaveu, expliqui i detalli les situacions que ha viscut, perquè moltes dones s'han vist cridades a fer el pas i demanar ajuda. A Catalunya, per exemple, arran del creixement en la necessitat de donar assistència, el passat 1 d'abril, es va afegir un número de WhatsApp, gestionat pels Mossos i actiu les 24 hores, amb assistència policial i informació. Un fet més, que demostra com la docusèrie també ha fet veure a les institucions responsables la necessitat d'una major implicació, o això espero…

Les audiències han demostrat l'èxit rotund de la docusèrie, sempre amb quotes per sobre del 25%. Segons les dades publicades per 'Dos30', la sèrie documental ha fet que 1 de cada 2 persones a Espanya, concretament 21.456.000 persones, hagin vist, almenys, un minut del programa des de l'estrena, el que suposa un 47% de la població espanyola.

La implicació de molts rostres coneguts ha estat impressionant. Amigues seves, com Yolanda Ramos o Paulina Rubio, han volgut estar al seu costat, però també moltes altres personalitats de tot el país han volgut donar suport a Rocío Carrasco, com Paz Vega, Ruth Lorenzo o Elena Furiase. Totes elles, van aprofitar per fer un crit a un compromís polític per crear lleis efectives contra la violència de gènere, una xacra social malauradament encara molt extesa. Al cap i a la fi, que aquests famosos del nostre país s'hagin posicionat, també ha estat essencial per a que els mitjans hagin tractat la problemàtica durant setmanes i generar així, l'impacte social necessari per reflexionar i canviar.

Carlota Corredera, Ana Bernal i Anaís Peces; germanes de Rocío Carrasco

El programa no podria haver tingut una millor conductora. Carlota Corredera està compromesa amb el feminisme des de fa temps, però des de l'arribada de la docusèrie, la presentadora ha sabut donar el to i el ritme que necessitava la sèrie documental. Cada discurs que feia a les introduccions dels programes, el seu missatge a favor del feminisme i contra als 'negacionistes', la seva actitud davant qui donava peu a discursos masclistes i indefensables… en definitiva, ha estat clau per al desenvolupament de la docusèrie.

Al seu costat, la seva germana, la periodista Ana Bernal Triviño, de qui no m'oblido el segon cognom. Setmana a setmana, ha fet pedagogia davant milions de persones i ha posat nom i explicat les diverses formes d'exercir violència de gènere. Ha posat llum i ha explicat el per què de moltes de les coses que li passaven a Rocío Carrasco. Sense dubte, el gran descobriment de la docusèrie, i desitjant continuar-la veient a televisió.

Anaís Peces, la directora de la sèrie documental. Ella és una altra heroïna de 'Rocío, contar la verdad para seguir viva', que s'ha involucrat i compromès al cent per cent a lluitar contra aquesta xacra. Ella, juntament amb la resta de l'equip que ho ha fet possible, han estat els artífexs d'il·lustrar, acompanyar, i donar veu a Rocío Carrasco. Ha estat un luxe veure un format tan ben cuidat i, sobretot, veure tant compromís rere cada escena del programa. I també cal valorar als col·laboradors que han participat als debats, com Laura Fa, Paloma García-Pelayo o Kiko Hernández, que han reconegut els seus errors, han fet autoreflexió, i han lluitat públicament contra el masclisme.

Només tinc paraules d'orgull i satisfacció, per tot el que he après aquestes setmanes i pel creixement personal que m'ha suposat, a partir de fer molta autoreflexió. A la vegada, penso que Rocío Carrasco, juntament amb Carlota Corredera, Ana Bernal Triviño, Anaís Peces i tot l'equip de la docusèrie han fet un dels projectes més bonics de les seves vides, perquè lluitar contra la violència de gènere és salvar vides. Ara, tan sols espero que es faci justícia, la societat vagi prenent consciència, i la Justícia actualitzi i incorpori perspectiva de gènere a les lleis.

Deixa un comentari